Plàucia Urgulanil·la
Plàucia Urgulanil·la (en llatí Plautia Urgulanilla) va ser una romana, la primera esposa de Claudi.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 8 aC Roma (Itàlia) |
| Mort | c. 30 dC (36/37 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | esposa |
| Període | Alt Imperi Romà |
| Família | |
| Família | Gens Plàucia |
| Cònjuge | Claudi (9 dC–24 dC) |
| Fills | Claudia Julia, Drus Germànic |
| Pares | Marc Plauci Silvà i Lartia (en)  |
| Germans | Publius Plautius Pulcher (en) , Plauci Silvà i Aulus Plautius Urgulanius (en) |
Era filla de Marc Plauci Silvà, un general romà, cònsol l'any 2 aC, i neta d'Urgulània, la protegida de Lívia Drusil·la.
Es va casar amb Claudi l'any 9, quan ningú esperava que arribaria a ser emperador. Llavors tenia 18 anys. Segons Suetoni el matrimoni es va divorciar l'any 24 suposadament per l'adulteri de Urgulanil·la i perquè va ser sospitosa d'estar involucrada en la mort de la seva cunyada.
Va ser mare de Claudi Drus, que va morir jove a Pompeia l'any 20, i de Clàudia, nascuda després del divorci, i que es va sospitar que era filla en realitat del llibert Boter. Claudi va repudiar aquesta filla i va entregar la nena a un orfenat.
Va adoptar com a fill a nebot anomenat Tiberi Plauci Silvà Elià, executat l'any 24.[1]
Referències modifica
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 405.