Plaça de la Pastoreta

La Plaça de la Pastoreta, o més senzillament, La Pastoreta, és el nom popular de la plaça anomenada oficialment Plaça d'Isabel Besora, a la ciutat de Reus, al Baix Camp.

Infotaula de vial urbàPlaça de la Pastoreta
Plaça de La Pastoreta.jpg
Plaça de la Pastoreta des del capdavall del Passeig de Prim Modifica el valor a Wikidata
Tipusplaça Modifica el valor a Wikidata
Situació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCamp de Tarragona
ComarcaBaix Camp
MunicipiReus Modifica el valor a Wikidata
 41° 09′ 00″ N, 1° 06′ 20″ E / 41.149943°N,1.105475°E / 41.149943; 1.105475
Monument a la Pastoreta, de Joan Rebull, a la Plaça d'Isabel Besora

El projecte de la plaça és del 1950, però no es va completar en la seva totalitat fins a final dels anys seixanta del segle xx. Al centre hi ha una escultura de Joan Rebull que representa a la pastoreta Isabel Besora. És un lloc de confluència de diversos carrers i camins: hi fa cap el camí o carrer de Misericòrdia, el carrer de la Sardana, el Passeig de Prim, el camí Vell de Riudoms, el Passeig de Misericòrdia i l'avinguda de La Salle.[1]

L'aspecte final de la plaça va ser molt controvertit per la ciutadania, i el mateix Joan Rebull, l'autor de l'escultura, va quedar-ne decebut, ja que ell la pensava com un lloc de repòs en el camí cap a l'Ermita de Misericòrdia, «com la plaça de qualsevol mas del terme de Reus» segons va dir. El 1977, amb motiu de la canonització de la Mare Molas, l'Ajuntament de la ciutat, presidit per Josep Francesc Llevat, va regalar l'escultura de "La pastoreta" al Vaticà. La resposta popular de protesta va ser immediata, i s'editaren fulls volants i adhesius i es van celebrar diverses concentracions i manifestacions sota el lema «Salvem la plaça» i «Volem La Pastoreta», on es reivindicava el seu ús públic i la restitució de l'escultura. Joan Rebull va fer entrega a la ciutat d'una nova escultura, lleugerament diferent a l'anterior.[2]

ReferènciesModifica

  1. Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 415. ISBN 8486387655. 
  2. Anguera, Pere; Xavier Amorós; Albert Arnavat. Història gràfica del Reus contemporani II: 1939/1979. Reus: l'Ajuntament, 1987, p. 85 i 244. ISBN 8439870027. 

Enllaços externsModifica

Coord.: 41° 09′ 00″ N, 1° 06′ 20″ E / 41.149943°N,1.105475°E / 41.149943; 1.105475