Pla cinematogràfic
El pla cinematogràfic és la unitat narrativa més petita però significativa del fet audiovisual. També fa referència a la part d'una pel·lícula rodada en una única presa.
Distingim els diferents plans cinematogràfics en funció del punt de vista de la càmera de cinema, és a dir, que establirem els diferents plans segons la distància que hi ha entre la càmera (l'ull de l'espectador) i el subjecte captat per aquesta.
Tipus de pla o escala del plaModifica
Existeixen múltiples tipus de plans i classificacions d'aquests, però tradicionalment aquests són els principals plans:
Pla panoràmic o gran pla generalModifica
El pla panoràmic mostra un gran escenari o una multitud. El subjecte o no està o bé queda diluït en l'entorn, llunyà, perdut, petita. Té un valor descriptiu i pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la soledat o la petitesa de l'home enfront del medi. Es dona així més rellevància al context que a les figures que es filmen. També s'utilitza per mostrar els paisatges.
Pla generalModifica
El Pla general (PG) presenta als personatges de cos sencer i mostra amb detall l'entorn que els envolta. Ho podem notar en la caràtula de les pel·lícules majorment. Abasta gran part de l'escenari natural o decorat. Integra els personatges en el seu ambient. S'utilitza per començar una escena o per situar una acció.
Pla general curtModifica
El Pla general curt (PGC) és pura i exclusivament de context. Es poden veure els personatges i les seves accions, cobrant així la seva importància. És típic d'interiors.
Pla conjuntModifica
El Pla conjunt (PC) és l'enquadrament que abraça un grup de personatges. És a dir en el quadre final apareixen dues o més persones. Si dins d'aquest pla no hi ha un moviment intern, podria transmetre els mateixos significats que un pla general.
Pla figuraModifica
El Pla figura (PF), és l'enquadrament on els límits superiors i inferiors coincideixen amb el cap i els peus del subjecte. També anomenat pla sencer (PS).
Pla americà o tres quartsModifica
El Pla americà (PA) capta un personatge des del cap fins a les seves cuixes. Aquest és un enquadrament que va néixer al cinema americà, en el gènere del western, ja que permet mostrar la cara i el revolver del l'actor en un mateix pla i que quedin centrats i encaixats.
Pla mitjàModifica
El Pla mitjà (PM) és l'enquadrament on el límit superior coincideix amb el cap del personatge i l'inferior amb la cintura d'aquest. És la distància adequada per mostrar la realitat entre dos subjectes, com és el cas de les entrevistes, ja que permet mostrar el rostre i el llenguatge corporal de les mans
Pla mitjà curtModifica
El Pla mitjà curt (PMC) captaria el cos des del cap fins a la meitat del pit. Aquest pla ens permet aïllar una sola figura dins un requadre, i descontextualitzar del seu entorn per concentrar-hi la màxima atenció.
Primer plaModifica
El Primer pla (PP), en el cas de la figura humana, recolliria el rostre i les espatlles. Aquest tipus de pla, igual que el Pla detall i el Primeríssim primer pla, es correspon amb una distància íntima, ja que serveix per mostrar confidència i intimitat respecte al personatge.
Primeríssim primer plaModifica
El Primeríssim primer pla (PPP) capta des de la base del mentó fins a la part de dalt del cap. El rostre és el missatge a través del qual es pot expressar un pensament, un sentiment o una emoció. Aquí el grau d'intimitat és extrem, així com el percebut per l'espectador que observa la imatge.
Pla detallModifica
El Pla detall (també anomenat PN), ens permet veure una figura, persona o objecte de més a prop per a més fixació. En aquesta part es concentra la màxima capacitat expressiva. Serveix per emfatitzar algun element d'aquesta realitat destacant detalls que per una altra banda passen desapercebuts i, a més, fer sentir a l'espectador una atracció. Pots enviar molts sentiments amb només un petit tros de realitat.
Pla seqüènciaModifica
Seqüència filmada en continuïtat, sense tall entre plans, en què la càmera es desplaça d'acord amb una meticulosa planificació. Es necessita extres.
Pla subjectiu o PDVModifica
És la presa que ens mostra directament el punt de vista d'un personatge, o sigui que veiem l'acció i els esdeveniments com si fóssim el personatge mateix dins de la pel·lícula.
Variacions d'un plaModifica
Els plans anteriors poden variar segons els següents elements:
Angulacions de la càmera [1]Modifica
.gif)
- Normal o mig: l'angle de la càmera és paral·lel a l'objecte captat.
- Picat: la càmera se situa per sobre de l'objecte o subjecte mostrat, de manera que aquest es veu des de dalt.
- Contrapicat: la càmera se situa per sota l'objecte o subjecte captat, per tant, el veiem des de baix.
- Nadir o supina o contrapicat perfecte: la càmera se situa completament per sota del personatge, en un angle perpendicular a terra, és el contrapicat absolut.
- Zenital o picat perfecte: la càmera se situa completament per sobre del personatge, en un angle també perpendicular, és el picat absolut.
- Aberrant: es varia l'angle de l'eix de la càmera i és torça l'horitzó.
- Presa a ran: la càmera se situa a ran de terra per a captar l'objecte.
Alçada de càmeraModifica
- Normal: La càmera se situa a una distància del sòl equivalent a la de la vista.
- Baixa: La càmera se situa per sota d'un metre i mig de distància al sòl.
- Alta: Se situa a una distància major a 1,80 metres.
CaracterístiquesModifica
El marc del plaModifica
El marc o requadre del pla podem definir com el límit que retalla rectangulars la realitat. En aquest sentit pot variar en funció del format de la càmera que utilitzem. La mida del requadre incorpora a més expressivitat. D'altra banda, el requadre només selecciona el fragment de la realitat que vol destacar i l'exclou de la resta (descontextualització). A partir d'aquesta selecció se separa de la realitat de la qual forma part i adquireix noves relacions amb els elements als quals s'uneix.
La mida del plaModifica
És la relació que guarden els objectes o persones amb la superfície del requadre. Aquesta distància no té per què correspondre amb la distància real o física, ja que pot ser fictícia, generada per l'ús d'objectius (distància òptica).
Enquadrament o angulació del plaModifica
Sigui una persona, un objecte o unes determinades accions. Cada un d'aquests punts de vista ofereixen un angle diferent des del qual es pot registrar la realitat. Hi hauria així dos tipus de plans: els plans d'angulació normal, que són els menys utilitzats. I els plans emfatitzadores, els quals posseeixen al seu torn diferents plans dins d'ells, com els plans en picat, plans en contrapicat, plans aberrants, o plans subjectius.
Enllaços externsModifica
ReferènciesModifica
- ↑ Aprendercine.com. «Tipos de ángulos de cámara en cine» (en espanyol europeu), 02-05-2017. [Consulta: 8 desembre 2018].