Plasmòcit

Els plasmòcits són cèl·lules que tenen el seu origen en els limfòcits B. Es diferencien a plasmòcits arran de la presentació d'antígens per part dels macròfags.[1]

Plasmòcit

Produeixen anticossos, que són immunoglobulines. Abunden en zones amb un elevat risc de patir infeccions, com són el tracte digestiu i el respiratori.

Presenten una gran basofília i tenen un nucli esfèric amb forma de roda de carro. En els radis d'aquesta "roda", pot trobar-se heterocromatina. Tenen un RER molt desenvolupat causant de la basofília de la cèl·lula, i un complex de Golgi també bastant prominent.[2]

Els macròfags fagociten els bacteris i presenten els antígens als limfòcits B, que els reconeixen, activant-se (i convertint-se) en plasmòcits que secreten immunoglobulines.

Es troben també al teixit conjuntiu, especialment en el situat per sota dels epitelis més exposats a les infeccions bacterianes.

La presència d'un nombre anormalment alt de cèl·lules plasmàtiques en sang o en qualsevol altre teixit de l'organisme s'anomena plasmocitosi.[3] Pot ser indicativa d'una discràsia sanguínia, amb presentacions clíniques d'importància molt dispar.[4] Els plasmocitomes són proliferacions de cèl·lules plasmàtiques malignes, generalment intraòssies, que de vegades evolucionen cap a un mieloma múltiple.[5][6]

ReferènciesModifica

  1. Minges Wols, HA «Plasma Cells» (en anglès). A: Encyclopedia of Life Sciences, John Wiley & Sons, 2006; Gen 27, pp: 1-8. ISBN 9780470015902. DOI: 10.1038/npg.els.0004030 [Consulta: 15 març 2021].
  2. Allen, HC; Sharma, P «Histology, Plasma Cells» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Gen 28; NBK556082 (rev), pàgs: 6. PMID: 32310542 [Consulta: 15 març 2021].
  3. Mandiola, X. «Qué es plasmocitosis» (en castellà). Grupopedia.com, 10-11-2013. [Consulta: 16 març 2021].
  4. Castillo, JJ «Plasma Cell Disorders» (en anglès). Prim Care Clin Office Pract, 2016 Des; 43 (4), pp: 677-691. ISSN 1558-299X. DOI: 10.1016/j.pop.2016.07.002. PMID: 27866585 [Consulta: 16 març 2021].
  5. Moreno Ramírez, H; Villaseñor Moreno JC; Vázquez Maldonado, AB «Progresión de plasmocitoma óseo a mieloma múltiple y reporte de un caso» (en castellà). Rev Cubana Invest Bioméd, 2015 Jul-Set; 34 (3), pp: 289-297. ISSN 1561-3011 [Consulta: 16 març 2021].
  6. Kaseb, H; Durer, C; Fazal, S; Babiker, HM «Plasma Cell Cancer» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Nov 19; NBK507913 (rev), pàgs: 6. PMID: 29939690 [Consulta: 16 març 2021].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica