Plasmina

edit

La plasmina, també anomenada fibrinolisina, és un important enzim (CE 3.4.21.7) present en la sang que degrada una gran quantitat de proteïnes del plasma sanguini, entre els quals destaca els coàguls de fibrina. És similar a la tripsina, format per dues cadenes polipeptídiques. La degradació de fibrina s'efectua durant el procés de fibrinòlisi. En el cas dels humans, la proteïna plasmina és codificada pel gen PLG.

Plasminogen

PDB rendering based on 4dur.
Estructures disponibles PDB Cerca a Ortholog: PDBe, RCSB Llista de codis d'identif. PDB 1B2I, 1BML, 1BUI, 1CEA, 1CEB, 1DDJ, 1HPJ, 1HPK, 1I5K, 1KI0, 1KRN, 1L4D, 1L4Z, 1PK4, 1PKR, 1PMK, 1QRZ, 1RJX, 2DOH, 2DOI, 2KNF, 2L0S, 2PK4, 3UIR, 4A5T, 4CIK, 4DCB, 4DUR, 4DUU, 5HPG
Identificadors
Símbols	PLG ; DKFZp779M0222
Identif. externs	OMIM: 173350 MGI: 97620 HomoloGene: 55452 ChEMBL: 1801 GeneCards: PLG Gene
Número EC	3.4.21.7
Ontologia genètica Funció molecular • serine-type endopeptidase activity • receptor binding • protein binding • serine-type peptidase activity • protein domain specific binding • apolipoprotein binding Component cel·lular • extracellular region • extracellular space • plasma membrane • cell surface • platelet alpha granule lumen • extrinsic component of external side of plasma membrane • extracellular exosome • blood microparticle Procés biològic • platelet degranulation • proteolysis • blood coagulation • negative regulation of cell proliferation • negative regulation of cell-substrate adhesion • extracellular matrix disassembly • platelet activation • extracellular matrix organization • fibrinolysis • cellular protein metabolic process • tissue remodeling • negative regulation of fibrinolysis • positive regulation of fibrinolysis • negative regulation of cell-cell adhesion mediated by cadherin Fonts: Amigo / QuickGO
Patró d'expressió d'ARN
More reference expression data
Ortòlegs
Espècies	Humans	Ratolins
Entrez	5340	18815
Ensembl	ENSG00000122194	ENSMUSG00000059481
UniProt	P00747	P20918
RefSeq (ARNm)	NM_000301	NM_008877
RefSeq (proteïna)	NP_000292	NP_032903
Localitz. (UCSC)	Chr 6: 160.7 – 160.75 Mb	Chr 17: 12.38 – 12.42 Mb
Cerca al PubMed	[1]	[2]

Funció

Lisis dels coàguls de serina

L'agent que la degrada els coàguls de serina és una serinproteasa plasmàtica denominada plasmina, un enzim que talla específicament el segment de tres cadenes de la fibrina i separa les seves protuberàncies de cadenes entrecreuades covalentment. L'estructura reticular força oberta del coàgul sanguini permet un accés relativament lliure de la plasmina a les molècules de fibrina polimeritzades, facilitant així la lisis del coàgul.

La plasmina es forma mitjançant el tall proteolític del seu precursor inactiu o zimogen plasminogen o profibrinolisina, és a dir, la hidròlisis d'un enllaç específic d'arginil-valina (Arg-560 i Val-561). El plasminogen (una única cadena de beta-globulina, M 81.000, 8-10% de glícids i de 86 kD, que es troba a la sang a concentracions de 50-100 mg/100 ml de sèrum) és una proteïna homòloga als zimògens de la cascada de la coagulació de la sang.

Hi ha diverses serinproteases que activen el plasminogen, entre les quals destaca l'enzim de 54 kD uroquinasa (EC 3.4.21.31) (M, 53.000), el qual és sintetitzat pel ronyó i apareix, com el seu nombre implica, en l'orina, i l'enzim homòleg activador de plasminogen de tipus tissular (t-PA), de 70 kD, que apareix en els teixits vasculars. A més, el factor de Hageman activat, en presència de prekali-creina i HMK (el sistema d'activació per contacte), activa el plasminogen; encara que no s'ha determinat la importància fisiològica de l'activació per contacte del sistema fibrinolític.

Tot i així, el sistema fibrinolític és molt més complex que un zimogen i els seus activadors. També incorpora diversos inhibidors, principalment la glicoproteïna de 70 kD alfa2-antiplasmina, la qual forma un complex equimolar irreversible amb la plasmina, evitant així las seva unió amb la fibrina. La alfa2-antiplasmina s'entrecreua amb les cadenes alfa de la fibrina a través de l'acció del FSF activat (XIII„ l'enzim que també entrecreua la fibrina), produint així coàguls "durs"; menys susceptibles a la fibrinòlisis que els coàguls "tous". La importància d'aquest inhibidor de serinproteases (també inhibeix la quimotripsina) queda demostrat amb l'observació que els homozigots per a una alfa2-antiplasmina deficient que tingui una gran tendència a sagnar.

L'estreptoquinasa (M, 47.000, 416 aminoàcids, sense cisteïna), produïda pels estreptococs beta-hemolítics, té interès mèdic; encara que no se li consideri com enzim proteolític, és un dels més potents activadors exògens del plasminogen humà (no de l'animal). Forma un complex amb el plasminogen que allibera en aquest moment la plasmina activa.

Patologia

La deficiència en plasmina pot conduir a la trombosis, ja que els coàguls no són degradats suficientment. La deficiència de plasminogen en ratolins condueix a una cicatrització defectuosa, una reparació del fetge defectuosa i anormalitats reproductives. En els humans, un trastorn estrany anomenat deficiència de plasminogen tipus I (OMIM 217090) causat per les mutacions del gen PLG i, moltes vegades, es manifesta per conjuntivitis lígnia.

Interaccions

S'ha demostrat que la plasmin pot interaccionar recíprocament amb la trombospondina-1, l'Alfa-2-antiplasmina i l'IGFBP3.

Referències externes

1. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/sites/entrez?Db=gene&Cmd=ShowDetailView&TermToSearch=5340.
2. Miyata T, Iwanaga S, Sakata Y, Aoki N (October 1982). "Plasminogen Tochigi: inactive plasmin resulting from replacement of alanine-600 by threonine in the active site". Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A. 79 (20): 6132–6. doi:10.1073/pnas.79.20.6132. PMID: 6216475. PMC 347073. http://www.pnas.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=6216475.
3. Forsgren M, Råden B, Israelsson M, Larsson K, Hedén LO (March 1987). "Molecular cloning and characterization of a full-length cDNA clone for human plasminogen". FEBS Lett. 213 (2): 254–60. doi:10.1016/0014-5793(87)81501-6. http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/0014-5793(87)81501-6.
4. Silverstein, R L; Leung L L, Harpel P C, Nachman R L (Nov. 1984). "Complex formation of platelet thrombospondin with plasminogen. Modulation of activation by tissue activator". J. Clin. Invest. (UNITED STATES) 74 (5): 1625-33. doi:10.1172/JCI111578. ISSN 0021-9738. PMID: 6438154.
5. DePoli, P; Bacon-Baguley T, Kendra-Franczak S, Cederholm M T, Walz D A (Mar. 1989). "Thrombospondin interaction with plasminogen. Evidence for binding to a specific region of the kringle structure of plasminogen". Blood (UNITED STATES) 73 (4): 976-82. ISSN 0006-4971. PMID: 2522013.
6. Wiman, B; Collen D (Sep. 1979). "On the mechanism of the reaction between human alpha 2-antiplasmin and plasmin". J. Biol. Chem. (UNITED STATES) 254 (18): 9291-7. ISSN 0021-9258. PMID: 158022.
7. Shieh, B H; Travis J (May. 1987). "The reactive site of human alpha 2-antiplasmin". J. Biol. Chem. (UNITED STATES) 262 (13): 6055-9. ISSN 0021-9258. PMID: 2437112.
8. Campbell, P G; Durham S K, Suwanichkul A, Hayes J D, Powell D R (Aug. 1998). "Plasminogen binds the heparin-binding domain of insulin-like growth factor-binding protein-3". Am. J. Physiol. (UNITED STATES) 275 (2 Pt 1): E321-31. ISSN 0002-9513. PMID: 9688635.
9. Donald Voet, judith G. Voet. “Bioquímica” Ediciones Omega (BARCELONA). ISBN 8428209065
10. José M. Maraculla i Felix M. Goñi. “Bioquímica humana” Editorial Reverté (BARCELONA). ISBN 8429155538
11. Thomas Scott i Mary Eagleson. “Concise Encyclopedia Biochemistry” ISBN 842000832X