Viquipèdia

Plasmodi

gènere de paràsits protists
(S'ha redirigit des de: Plasmodium)

Els plasmodis (Plasmodium) són un gènere de l'ordre dels hemosporidis amb unes 85 espècies.[1] Per als humans n'hi ha quatre espècies que provoquen la paludisme: vivaç, oval, de la malària i falcípar, de les quals només l'última és realment una amenaça per a la vida.

Infotaula d'ésser viuPlasmodi
Plasmodium Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Malaltiamalària Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneChromista
FílumApicomplexa
ClasseAconoidasida
OrdreHaemospororida
FamíliaPlasmodiidae
GènerePlasmodium Modifica el valor a Wikidata
Ettore Marchiafava i Angelo Celli, 1885
Tipus taxonòmicPlasmodium malariae Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Haemamoeba Modifica el valor a Wikidata
Espècies
  • Vegeu l'article

Descripció modifica

El gènere Plasmodium [2]està format per tots els eucariotes del fílum Apicomplexa[3] que pateixen el procés de replicació asexual de la merogonia dins dels glòbuls vermells de l'hoste i produeixen l'hemozoïna del pigment cristal·lí com a subproducte de la digestió de l'hemoglobina de l'hoste. Les espècies de Plasmodium contenen moltes característiques que són comunes a altres eucariotes, i algunes que són úniques al seu fílum o gènere. El genoma de Plasmodium està separat en 14 cromosomes continguts al nucli. Els paràsits de Plasmodium mantenen una única còpia del seu genoma durant gran part del cicle vital, duplicant el genoma només per a un breu intercanvi sexual dins de l'intestí mitjà de l'insecte hoste.[4]

Adjunt al nucli hi ha el reticle endoplasmàtic (RE), que funciona de manera similar al RE en altres eucariotes. Les proteïnes es transporten des del RE fins a l'aparell de Golgi, que generalment consisteix en un únic compartiment lligat a la membrana en Apicomplexans.[5] Des d'aquí, les proteïnes es transporten a diversos compartiments cel·lulars o a la superfície cel·lular.[5]

Cicle del paràsit modifica

En el cicle del plasmodi existeix un vector (la femella del mosquit anòfel, en el que el plasmodi es reprodueix sexualment) i un hostatger vertebrat intermediari (l'ésser humà).[6]

Els paràsits generalment s'introdueixen en un hoste vertebrat per la picada d'un insecte hoste (generalment un mosquit, amb l'excepció d'algunes espècies de rèptils Plasmodium).[7] Els paràsits infecten primer el fetge o un altre teixit, on se sotmeten a una sola gran ronda de replicació abans de sortir de la cèl·lula hoste per infectar els eritròcits.[6] En aquest punt, algunes espècies de Plasmodium de primats poden formar una etapa latent de llarga vida anomenada hipnozoït.[8] Pot romandre al fetge durant més d'un any.[9]

Després de la picada del mosquit, aquest inocula el paràsit existent en la seva saliva. En aquest moment, el plasmodi es troba en la fase del seu cicle coneguda com a esporozoit. Els esporozoits passen al torrent sanguini fins que arriben als hepatòcits del fetge. Allà es multipliquen per esquizogènesi (disgregació) formant l'esquizont hepàtic, trencant-se després l'hepatòcit, apareixent un nou estadi del plasmodi, el merozoit. Aquest torna de nou al torrent sanguini, on penetra en els eritròcits. Aquí comença a alimentar-se de la part proteica de l'hemoglobina, apareixent llavors el trofozoit. Novament per esquizogènesi es multiplica a l'interior d'aquestes cèl·lules, formant-se l'esquizont hemàtic. També en aquest cas es trenca la cèl·lula. Els merozoits que no s'han transformat en trofozoits es converteixen en gametozoits, masculins i femenins.

Si l'individu infectat és novament picat pel mosquit anòfel, els gametozoits masculins i femenins passen al mosquit. A l'interior d'aquest, en fusionar-se tots dos gametozoits, es produeixen els ous, que es diferencien en els esporozoits. És en aquesta fase en què el plasmodi pot tornar a ser injectat en un ésser humà per l'anòfel.[4]

Espècies de plasmodis modifica

Llista d'espècies del gènere Plasmodium:

Referències modifica

  1. ↑ «plasmodi». Cercaterm | TERMCAT. [Consulta: 26 desembre 2021].
  2. ↑ Bargues, Maria Dolores; Mas-Coma, Santiago. «Les malalties parasitàries». A: Jorge Antonio Catalá Sanz. La Universitat de València i els seus entorns naturals: Els Parcs Naturals de L'Albufera, el Túria i la Serra Calderona. Universitat de València, 2016-11-28, p. 100-. ISBN 978-84-9133-033-2. 
  3. ↑ Bennett, John E.; Dolin, Raphael; Blaser, Martin J. Mandell, Douglas y Bennett. Compendio de enfermedades infecciosas (en castellà). Elsevier Health Sciences, 2017-04-24, p. 417. ISBN 978-84-9113-150-2. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Obado, Samson O.; Glover, Lucy; Deitsch, Kirk W. «The nuclear envelope and gene organization in parasitic protozoa: Specializations associated with disease» (en anglès). Molecular and Biochemical Parasitology, 209, 1, 01-09-2016, pàg. 104–113. DOI: 10.1016/j.molbiopara.2016.07.008. ISSN: 0166-6851.
  5. ↑ 5,0 5,1 Jimenez-Ruiz, Elena; Morlon-Guyot, Juliette; Daher, Wassim; Meissner, Markus «Vacuolar protein sorting mechanisms in apicomplexan parasites» (en anglès). Molecular and Biochemical Parasitology, 209, 1, 01-09-2016, pàg. 18–25. DOI: 10.1016/j.molbiopara.2016.01.007. ISSN: 0166-6851. PMC: PMC5154328. PMID: 26844642.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Malaria - About Malaria - Biology» (en anglès americà). CDC-Centers for Disease Control and Prevention, 16-07-2020. [Consulta: 26 desembre 2021].
  7. ↑ Vernick, K.D.; Oduol, F.; Lazarro, B.P.; Glazebrook, J.; Xu, J.; Riehle, M.; Li, J. «Molecular Genetics of Mosquito Resistance to Malaria Parasites». A: Sullivan, D; Krishna, S.. Malaria: Drugs, Disease and Post-genomic Biology (en anglès). Springer Science & Business Media, 2006-01-14, p. 384. ISBN 978-3-540-29088-9. 
  8. ↑ Markus, Miles B. «Malaria: Origin of the Term “Hypnozoite”» (en anglès). Journal of the History of Biology, 44, 4, 01-11-2011, pàg. 781–786. DOI: 10.1007/s10739-010-9239-3. ISSN: 1573-0387.
  9. ↑ Vaughan, Ashley M.; Kappe, Stefan H. I. «Malaria Parasite Liver Infection and Exoerythrocytic Biology» (en anglès). Cold Spring Harbor Perspectives in Medicine, 7, 6, 01-06-2017, pàg. a025486. DOI: 10.1101/cshperspect.a025486. ISSN: 2157-1422. PMC: PMC5453383. PMID: 28242785.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plasmodi
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Plasmodi&oldid=32166130»