Obre el menú principal

Plectranthus és un gènere d'angiospermes que pertany a la família de les lamiàcies. Aquest gènere està relacionat amb el gènere Solenostemon. Recorden pel seu aspecte els nostres Teucrium, però aquests són de l'hemisferi sud, i especialment abundants a l'Àfrica austral. Alguns dels noms que se li donen són orenga francesa, timó espanyol, menta mexicana, borratja índia o planta dels diners.

Infotaula d'ésser viuPlectranthus
Plectranthus fruticans0.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaLamiaceae
GènerePlectranthus
L'Hér., 1788
Modifica les dades a Wikidata

Diverses espècies són cultivades com a plantes ornamentals i d'altres com a verdures o tubercles comestibles, o també com a plantes medicinals. Algunes espècies de Plectranthus són aliment per a les larves de determinats lepidòpters com ara Ectropis crepuscularia.

És un gènere integrat per unes 250 espècies de plantes vivaces i subarbustives que provenen d'Àfrica, Malàsia i Austràlia. Hi ha nombrosos híbrids. Les espècies més comunes són: P. coleoides i P. oertendahlii.

Contingut

DescripcióModifica

Planta perennifolia amb fulles oposades, ovalades i d'un verd brillant. Les flors són bilabiades i tenen forma tubular, reunides en racims. El llabi inferior està notablement desenvolupat.

EspèciesModifica

SinònimsModifica

  • Germanea Lam., Encycl. 2: 690 (1788).
  • Coleus Lour., Fl. Cochinch.: 372 (1790).
  • Solenostemon Thonn. in Schumach., Beskr. Guin. Pl.: 271 (1827).
  • Mitsa Chapel. ex Benth., Labiat. Gen. Spec.: 52 (1832).
  • Saccostoma Wall. ex Voigt, Hort. Suburb. Calcutt.: 449 (1845).
  • Majana Rumph. ex Kuntze, Revis. Gen. Pl. 2: 523 (1891).
  • Capitanya Schweinf. ex Gürke, Bot. Jahrb. Syst. 21: 105 (1893).
  • Englerastrum Briq., Bot. Jahrb. Syst. 19: 178 (1894).
  • Neomuellera Briq., Bot. Jahrb. Syst. 19: 180 (1894).
  • Burnatastrum Briq. in H.G.A.Engler & K.A.E.Prantl, Nat. Pflanzenfam. 4(3A): 358 (1897).
  • Leocus A.Chev., J. Bot. (Morot) 22: 125 (1909).
  • Isodictyophorus Briq., Bull. Soc. Bot. France 61(8): 285 (1914 publ. 1917).
  • Briquetastrum Robyns & Lebrun, Ann. Soc. Sci. Bruxelles, Sér. B 49: 102 (1929).
  • Holostylon Robyns & Lebrun, Ann. Soc. Sci. Bruxelles, Sér. B 49: 103 (1929).
  • Perrierastrum Guillaumin, Bull. Mus. Natl. Hist. Nat., II, 2: 692 (1930).
  • Ascocarydion G.Taylor, J. Bot. 69(Suppl. 2): 162 (1931).
  • Neohyptis J.K.Morton, J. Linn. Soc., Bot. 58: 258 (1962).
  • Calchas P.V.Heath, Calyx 5: 160 (1997)

CultiuModifica

S'ha de situar en zones semiombrejades i pot viure en l'exterior sempre que la temperatura no baixa dels 18/20 °C. No resisteix el fred, la temperatura ha de ser superior als 15 °C.

Viu bé en els compostos de terra que venen ja preparats. És convenient realitzar les plantacions en primavera. Durant la mateixa i fins al final de l'estiu és convenient afegir-li un adob mineral amb el reg cada 15 dies. Aquests seran més abundants en estiu i escassos a l'hivern.

Se multiplica fàcilment per esqueixos des de finals de primavera fins al final de l'estiu. També per divisió de la soca en el cas que haja que canviar-la de test.

GaleriaModifica

Enllaços externsModifica

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plectranthus