Plentzia és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca d'Uribe. Se situa en el marge dret de l'últim meandre del riu Butrón, just abans de la seva desembocadura en la Badia de Plentzia / Gorliz, a la qual també treu el cap la veïna població de Gorliz. Amb una extensió de 5,79 quilòmetres quadrats, té una població que s'aproxima als 4000 habitants. A l'estiu la població de Plentzia se sol multiplicar per quatre. Com a lloc turístic, per a fer fotos, es recomana visitar el far que hi ha prop (Far d'Astondo).

Infotaula de geografia políticaPlentzia
Plentzia (eu) Modifica el valor a Wikidata
Bandera de Plencia (en) Escudo de Plentzia.svg
Bandera de Plencia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Plentziako uri zarra.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Bizkaia municipalities Plentzia.PNG Modifica el valor a Wikidata
 43° 24′ 21″ N, 2° 56′ 47″ O / 43.405833333333°N,2.9463888888889°O / 43.405833333333; -2.9463888888889
EstatEspanya
AutonomiaPaís Basc
ProvínciaBiscaia
ComarcaUribe Modifica el valor a Wikidata
Població
Total4.331 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat748,01 hab/km²
Predomini lingüísticbasc
Geografia
Superfície5,79 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Cantàbrica Modifica el valor a Wikidata
Altitud19 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació1299
Organització política
• Cap de governIsabel Zarauza Norato Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal48620 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE48077 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webplentzia.net Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Els orígens de Plentzia es remunten a principis del segle xiii quan el senyor de Biscaia Lope Díaz II de Haro va amollonar el terme marítim de l'anteiglesia de Gorliz, que es dedicava a la caça de la balena. No obstant això, la vila no va ser fundada fins a l'any 1299 per Diego López de Haro. Es va situar en el barri costaner de Gaminiz, pertanyent fins llavors a l'anteiglesia de Gorliz, de la qual se separaria tot el territori que constituiria la vila de Plencia. El nom original de la nova vila va ser Placencia de Butrón, però amb el pas dels anys l'ús ho escurçaria donant lloc a l'actual de Plentzia. Els plentzians es regirien pel fur de Logronyo. Posteriors senyors de Biscaia i reis de Castella confirmarien els furs de la vila.

La seva economia es va basar històricament en la pesca (especialment de balena) i en el tràfic de cabotatge. També hi havia drassanes de caràcter familiar, però des de finals del segle xix i principis del segle xx Plencia va adquirir un fort caràcter turístic. Això es va deure al bonic entorn de la ria i badia de Plencia, a la seva bella platja i a les seves bones comunicacions amb el Gran Bilbao.

Promoguda pels promotors de les urbanitzacions de Getxo, en 1893 es va inaugurar la compañía Ferrocarril de Las Arenas a Plencia,[1] absorbida en 1900 per la Compañía de los Ferrocarriles de Santander a Bilbao. Actualment Plentzia és una de les estacions terminals del Metro de Bilbao. Pertanyen a Plencia diverses urbanitzacions, entre les quals destaca Isuskiza (Ventall de Plencia, anomenat d'aquesta manera per la forma que dibuixa des de l'aire), ubicadada en una foresta propera al centre urbà.

CuriositatsModifica

A Plentzia es desenvolupen algunes escenes de la part primera de Fortunata y Jacinta (1886-87), de Benito Pérez Galdós.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plentzia

ReferènciesModifica

  1. Olaizola Elordi, Juanjo «Breve historia del ferrocarril en el pais vasco» (en castellà). Museo Vasco del Ferrocarril, pàg. 3 [Consulta: 14 octubre 2018].