Pleuró (ciutat)

Pleuró (en grec antic Πλευρών) era una ciutat grega d'Etòlia que Homer menciona al «Catàleg de les naus» a la Ilíada.[1]

Infotaula de geografia políticaPleuró

Localització
 38° 24′ 55″ N, 21° 24′ 51″ E / 38.415309°N,21.414301°E / 38.415309; 21.414301Coord.: 38° 24′ 55″ N, 21° 24′ 51″ E / 38.415309°N,21.414301°E / 38.415309; 21.414301
EstatGrècia
Entitat territorial administrativaDecentralized Administration of Peloponnese, Western Greece and the Ionian (en) Tradueix
RegióGrècia Occidental
MunicipiMesologgi Municipality (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
SegüentNea Pleuron (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Estava situada en una plana entre el riu Aquelou i l'Evenos, a l'oest de la ciutat de Calidó. Les dues ciutats van ser, en època heroica, les més importants d'Etòlia. En els seus inicis, Pleuró era una ciutat habitada pels curetes, que estaven en lluita constant amb els etolis.[2] La Ilíada explica el combat entre curetes i etolis, els primers volien saquejar Calidó i els etolis lluitaven defensant-la, i s'exterminaven els dos pobles entre ells.[3] A la guerra de Troia, Pleuró era ja una ciutat d'Etòlia, i els seus habitants van navegar cap a Troia sona el comandament de Toant. Èfor de Cumes diu que els etolis van expulsar els curetes de Pleuró, que abans s'havia dit Curetis.

Algunes tradicions diuen que la ciutat va ser fundada per Pleuró, un fill d'Etol, i quan en altres llocs es deia que els curetes feien la guerra a Calidó, aquestes llegendes explicaven que Pleuró havia lluitat contra Eneu, llavors rei d'aquella ciutat. Testi, net de Pleuró, també va ser rei de la ciutat. L'heroi Pleuró tenia un heròon a Esparta perquè era un avantpassat de Leda, la filla de Testi. Aquesta llegenda té diverses variants. Per exemple Sòfocles diu que el rei de Pleuró era Eneu i no Testi. Frínic, en una de les seves tragèdies on sembla que explicava la mort de Melèagre, el fill d'Eneu, que es titulava Πλευρώνιαι, o les "Dones pleuronies" sembla creure el mateix que Sòfocles, que Eneu era rei de Pleuró.

La ciutat gairebé no es menciona a la història. Va ser abandonada pels seus habitants, segons Estrabó, pels atacs continuats i la destrucció que va portar Demetri II de Macedònia, cap a l'any 238 aC. Els pleurons van fundar una altra ciutat, Nova Pleuró (ἡ νεωτέρα Πλευρών).

Aquesta ciutat nova estava situada als peus del mont Aracint. La Nova Pleuró es va unir a la Lliga Etòlia, i va participar en la Guerra Romano-Síria. Poc després de la victòria romana en aquesta guerra, els pleurons van demanar permís al senat romà per unir-se a la lliga Aquea. Després de la derrota aquea i de la destrucció de Corint el 146 aC, Nova Pleuró va passar a dependre de la república romana.

Nova Pleuró ha estat identificada a la localitat del castell de Κυρίας Εἰρήνης.[2]

ReferènciesModifica

  1. Homer. Ilíada, II, 639
  2. 2,0 2,1 Smith, William (ed.). «Pleuron». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 1r febrer 2021].
  3. Homer. Ilíada, IX, 529-530