Instrument de tinta

dispositiu utilitzat per entintar una superfície amb el propòsit d'escriure o dibuixar
(S'ha redirigit des de: Ploma (escriptura))

Un instrument de tinta és un instrument per escriure amb tinta, a diferència d'altres que es fan servir en diferents tècniques d'escriptura (com ara un llapis o un estil). La tinta se sol emmagatzemar dins d'un tinter, en el qual es mulla amb tinta l'instrument.

Quatre models de portaploma i huit tremps d'acer
Plomes d'au en diverses fases de preparació per poder escriure amb elles.
Capsa de plomes de la marca barcelonina Boira, amb un tremp del model № 942.

Avui dia existeixen diversos tipus d'instruments de tinta molt evolucionats, incloent-hi les estilogràfiques, retoladors, bolígrafs, i retoladors tècnics. Es venen en una àmplia varietat de colors, formes i assortits. Les més corrents contenen tinta de color negre o de color blau.

És un instrument de canya tallada en punta que es feia servir per a l'escriure sobre argila, cera o mullant-lo amb tinta, sobre papir, pergamí o paper. El seu ús s'inicia el segle xx aC i en certes civilitzacions, tot i l'avenç tecnològic, ha perdurat fins als nostres dies, per escriure emprant la cal·ligrafia clàssica.[1]

Pinzell de tinta

modifica

Ploma d'ànec

modifica

La primera ploma de tinta dels temps antics estava feta amb una ploma sovint de l'ala d'un ànec.[2][3] Les plomes d'au van ser utilitzades per primera vegada el segle iv de l'era cristiana.

Ploma d'acer

modifica

Normalment està composta d'un plomí inserit dins d'un portaploma o un bainot (estoig). De vegades el terme ploma es pot referir tant a la ploma sencera com al tremp.

Referències

modifica
  1. Carvalho, David N. Forty Centuries of Ink (en anglès). Echo Library, 2007, p.159. ISBN 1406844136. 
  2. William Shakespeare. Nit de reis. Editorial Proa, 8 abril 2010, p. 85–. ISBN 978-84-8256-926-0 [Consulta: 20 maig 2012]. 
  3. J. Laso de la Vega; Establecimiento Tipográfico de Mellado. Instruccion para el pueblo: Cien tratados sobre los conocimientos mas indispensables: con grabados intercalados en el testo. Establecimiento tipografico de Mellado, 1851, p. 2– [Consulta: 20 maig 2012].