Ploma
Les plomes són estructures queratinoses de la pell dels ocells. La seva estructura és més complexa que la de qualsevol altra excrescència dels vertebrats (escates, pèl, banyes, etcètera), i són fonamentals per al vol, atès que formen la superfície sustentadora de l'ala. El plomatge forma una capa densa, aïllant, que protegeix l'animal contra l'aigua i el fred, però també tenen altres funcions relacionades amb el seu color i la seva vistositat, com ara el reconeixement entre els membres de la mateixa espècie, el camuflatge, la diferenciació de sexes i la cerca de parella.
Per complir amb èxit la seva funció, les plomes tenen un disseny especial, amb un canó central que les fa alhora resistents i flexibles, guarnit a banda i banda amb tot de filaments molt prims que són les barbes.[1] Les barbes pesen molt poc i s'enganxen entre elles amb tot de ganxos diminuts fins a formar una superfície molt lleugera, però, en canvi, molt resistent.
Existeixen diferents tipus de plomes:
- Penna: Són les plomes més grosses dels ocells i estan situades en les extremitats de les ales i a la punta de la cua. La seva funció principal és dirigir el vol.
- Plomissol o plomissó: Plomes petites dels ocellets de niu; plomes petites i finíssimes que tenen els ocells sota les plomes grans. Treballa com un isolant tèrmic i és molt més abundant en els pollets que han mester de mantenir al màxim l'escalfor que crea el seu cos. La pelussa o fluixell són les plometes naixents dels ocells.
- Cobertora: Recobreixen i protegeixen tot el cos.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ «ploma | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 juny 2019].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ploma |