Obre el menú principal

Podor és una petita ciutat de Senegal situada a 215 km a l'est de Saint-Louis. Podor és la capital del departement de Podor, un dels tres departaments de la regió de Saint-Louis i el més gran dels tres. Fou erigida en comuna mixta el 1952, i comuna plena (municipi) per la llei 60.025 de l'1 de febrer de 1960. Està dividida en sis barris : Sinthiane, Lao Demba, Mbodjène, Bir Podor, Thioffy et Souima.

Infotaula de geografia políticaPodor
Fort de podor.jpg

Localització
 16° 40′ 00″ N, 14° 57′ 00″ O / 16.66666667°N,14.95°O / 16.66666667; -14.95
EstatSenegal
Regióregió de Saint-Louis
DepartamentPodor Tradueix
Capital de
Geografia
Altitud 11 m
Modifica les dades a Wikidata

En l'actualitat, Podor té una població de 9.472 habitants segons el cens oficial de 2002 i estimada el 2007 de 11.669 habitants. Està situada a la vora del riu Senegal i és per això que a l'octubre de 1999 va sofrir una greu inundació. Conserva com a vestigis de la seva antiga grandesa comercial el fort, els antics molls de pedra i un mercat que encara conserva part de la seva activitat centenària.

HistòriaModifica

Fou l'antiga capital d'un dels primers regnes de la regió, el Tekrur, establert en el segle XI. En el segle XVII, la ciutat es va convertir en escala de la ruta del regne de Galam, indispensable per al comerç d'esclaus, ivori i goma aràbiga. D'aquesta forma, s'assegurava la presència francesa en el riu i a l'interior de Senegal, encara que els seus mitjans eren molt limitats.

Els francesos es van establir a Podor el 1743. Dos anys després, el 1745, es va construir un fort al voltant de la ciutat. Abandonada durant l'ocupació anglesa, la companyia del Senegal la va anar deixant de costat progressivament per considerar-la una ciutat poc rendible i mal situada. No obstant això, a mitjans del segle XIX, el capità Louis Faidherbe va tornar a ocupar Podor i va reconstruir el fort que l'envoltava. A la fi d'aquest segle, la ciutat es va convertir en lloc de producció d'algunes companyies comercials que es van instal·lar al llarg del curs del riu.

BibliografiaModifica

  • Louis Raymond E. Carrade, Contribution à la géographie médicale : Le poste de Podor (Sénégal), 1886
  • Abdoulaye Racine Kane, Évolution d’une ancienne escale fluviale : Podor, Dakar, Université de Dakar, 1981, 99 p. (Mémoire de Maîtrise)
  • Mamadou Ly ciré, La vie politique dans le cercle de Podor de 1945 à 1960, Dakar, Université Cheikh Anta Diop, 1992, 115 p. (Mémoire de Maîtrise)
  • A. Niang, Étude économique des plantations irriguées dans la moyenne vallée du fleuve Sénégal à Podor, Bibliothèque nationale du Canada, 1995
  • Catherine Paix, Petites villes dépendantes et sous-espaces dominés : Podor et n'Dioum dans la moyenne vallée du Sénégal, Institut d'étude du développement économique et social, Université de Paris I, 1979, 197 p.
  • Hamidou Watt, Podor : de la fondation en 1744 à l’annexion du Fuuta en 1881 (les mouvements du commerce, de la population et l’importance politique de Podor), Dakar, Université Cheikh Anta Diop, 1993, 202 p. (Mémoire de Maîtrise)
  • Mama Moussa Diaw, Les otages, éd société des écrivains, Paris 2007, France.
  • Mama Moussa Diaw, Châtiments, Editions Phoenix International, USA, 2010

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Podor