Polícrates de Samos

Polícrates de Samos (en llatí Polycrates, en grec antic Πολυκράτης) fou tirà de Samos.

Infotaula de personaPolícrates de Samos

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(grc) Πολυκράτης Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement574 aC Modifica el valor a Wikidata
Grècia Modifica el valor a Wikidata
Mort522 aC Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Sardes Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAeaces (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansSilosó i Pantagnotus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Al final del regnat de Cir II el Gran de Pèrsia va prendre el poder amb la cooperació dels seus germans Pantagnot i Silosó. Inicialment els tres germans van compatir el poder suprem però aviat Pantagnot fou executat i Silosó desterrat i va quedar com tirà únic.

Va construir una flota de 100 vaixells i va contractar mercenaris i va conquerir diverses illes i algunes ciutats a la costa asiàtica. Va fer la guerra contra Milet i va derrotar en combat naval a la gent de Lesbos que anaven en ajut de la ciutat.

La seva marina va esdevenir la més important dels estats grecs i va planejar conquerir totes les ciutats de Jònia, per la qual cosa es va aliar amb Amasis d'Egipte, qui, això no obstant, va renunciar aviat a ajudar-lo per l'excessiva bona sort de Polícrates que mai havia estat derrotat. Heròdot explica la causa del trencament: Amasis va demanar al tirà de desfer-se d'alguna propietat valuosa per no atreure la venjança dels déus, i Polícrates va llençar al mar un anell d'extraordinària bellesa però al cap de pocs dies va aparèixer a la panxa d'un peix que li va oferir un pescador, i això va espantar a Amasis; els historiadors pensen que això és una llegenda i que en realitat fou Polícrates el que va trencar l'aliança per aliar-se amb Cambises II de Pèrsia que estava preparant la conquesta d'Egipte (525 aC).

En ajut dels perses va enviar 40 vaixells en els que va posar a totes les persones que es podien oposar al seu govern i privadament va demanar al rei persa que no tornessin; però els homes així enviats a la mort van poder escapar i van desembarcar a Samos on van fer la guerra al tirà, però foren derrotats, havent de fugir cap a Esparta que els va prometre ajut. Corint, enemistada també amb Samos, va oferir igualment el seu ajut. Les forces dels exiliats amb aquestos suports, van atacar Samos i van assetjar la ciutat durant 40 dies, però quan van veure que no la podrien conquerir, els aliats espartans i corintis van abandonar l'illa.

Polícrates va arribar llavors a la cimera del seu poder. Vivia amb gran pompa i luxe, i la seva cort era seu d'artistes, poetes i literats, entre els que destacava Anacreont.

Per causes desconegudes el sàtrapa Orestes de Sardes va decidir eliminar a Polícrates, i el va convidar a visitar els seus dominis. Només desembarcar, Polícrates fou capturat i crucificat (522 aC).[1]

Referències modifica

  1. 1.Polycrates a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 459

Enllaços externs modifica