Polítop

objecte geomètric de cares planes

Un polítop és un conjunt de punts de l'espai Rn limitat per hiperplans.[1] En geometria polítop significa, en primer lloc, la generalització a qualsevol dimensió d'un polígon bidimensional, o un poliedre tridimensional. A més, aquest terme és utilitzat en diversos conceptes matemàtics relacionats. El seu ús és anàleg al de quadrat, que pot usar-se per referir-se a una regió del pla de forma quadrada, o només per als seus límits, o encara per una mera llista dels seus vèrtexs i costats juntament amb alguna informació sobre la forma en què estan connectats. La noció de polítop generalitza la de polígon i la de políedre. De fet, els polítops de R² són els polígons i els polítops de R3 són els políedres. Un exemple de polítop a R4 és el tesseractis, que és l'hipercub de quatre dimensions.[1]

Visualització d'un dau en les dimensions 1 fins a 5

El terme va ser encunyat pel matemàtic Hoppe, en alemany, i va ser generalitzat per Alicia Boole Stott, filla del matemàtic i filòsof irlandès George Boole.[2] Els sòlids platònics, o polítops regulars de tres dimensions, van ser objecte central d'estudi dels matemàtics de l'antiga Grècia –ben tractada als Elements d'Euclides–, probablement a causa de les seves qualitats estètiques intrínseques. En temps moderns, els polítops i els seus conceptes relacionats tenen una aplicació important en gràfics per ordinador, optimització i molts altres camps.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Polítop». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. A. Boole Stott. Geometrical deduction of semiregular from regular polytopes and space fillings, Verhandelingen of the Koninklijke academy van Wetenschappen width unit Amsterdam, Eerste Sectie 11,1, Amsterdam, 1910
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polítop