Pol geomagnètic

els punts en què l'eix de la barra imaginària, que millor s'ajusta al camp magnètic real (aproximació dipolar), interseca la superfície de la Terra

Els pols geomagnètics són punts antipodals (oposats) on l’eix talla la superfície de la Terra . Aquest dipol teòric, equival a un potent imant de barres al centre de la Terra i s’acosta més que qualsevol altre model a la descripció del camp magnètic observat a la superfície terrestre. En canvi, els pols magnètics de la Terra actual no són antipodals, és a dir, la línia sobre la qual es troben no passa pel centre de la Terra.

Pols geogràfics, magnètics i geomagnètics
A=Pols geogràfics, B=Pols geomagnètics C=Pols magnètics

A causa del moviment del fluid al nucli exterior de la Terra, els pols magnètics reals es mouen constantment. No obstant això, al llarg de milers d’anys, la seva direcció és mitjana a l’eix de rotació de la Terra. Un cop cada mig milió d’anys, els pols s'inverteixen (és a dir, el nord canvia de lloc amb el sud).

La Terra s’associa amb el camp geomagnètic que té un pol S (N) en referència a un pol N (S). Per tant, una brúixola magnètica apunta aproximadament cap al nord. Tanmateix, la direcció cap a on apunta és lleugerament diferent del nord veritable, formant un angle anomenat "declinació". A més, es poden definir dos parells de pols per al camp geomagnètic: els pols geomagnètics i els pols magnètics.

El nord magnètic no correspon a cap dels dos pols, ja que el camp geomagnètic té una forma més complicada que un camp magnètic generat per un imant de barres. A més, una agulla magnètica suspesa en un centre d’equilibri no es manté horitzontal. Com a regla general, el pol N cau cap avall per un angle anomenat "inclinació" a l'hemisferi nord.

Localització dels pols nord geogràfic, magnètic i geomagnètic (2017)
Imatge: Localització dels pols nord geogràfic, magnètic i geomagnètic (2017)

Els pols geomagnètics (pols dipolars) són les interseccions de la superfície terrestre i l’eix d’un imant de barra hipotèticament situat al centre de la Terra, des d'on es fa una aproximació al camp geomagnètic. Hi ha un pol d’aquest tipus a cada hemisferi, i els pols s’anomenen "pol nord geomagnètic" i "pol sud geomagnètic", respectivament. D'altra banda, els pols magnètics són els punts en què les agulles magnètiques es posen verticals. També hi ha "el pol nord magnètic" i "el pol sud magnètic". Els pols geomagnètics o magnètics sud (nord) corresponen al pol N (S) d’un imant. Aquests pols van derivant segons el canvi lent i suau del camp geomagnètic anomenat "la variació secular geomagnètica"[1]

El camp magnètic de la Terra, mesurat per un sensor magnètic a sobre o per sobre de la superfície terrestre, és en realitat la suma de camps magnètics generats per diverses fonts. Aquests camps es superposen entre si i a través de processos inductius interactuen entre si. Els més importants d'aquests camps geomagnètics són:

Imatge mostrant la diferent ubicació dels pols magnètic i geomagnètic
Imatge mostrant la diferent ubicació dels pols magnètics (Nm/Sm) i geogràfics (Ng/Sg) de la Terra
  • el principal camp magnètic de la Terra que es genera al nucli extern fluid i conductor.
  • el camp magnètic generat a l’escorça terrestre i al mantell superior.
  • el camp de pertorbació combinat dels corrents elèctrics que flueixen a l’atmosfera superior i a la magnetosfera, que indueixen corrents elèctrics en mar i en terra.[2]

ObservacióModifica

El camp magnètic terrestre es genera com a conseqüència de l'existència d'una capa interna i fosa a la Terra. Aquesta capa, rica en ferro i níquel, constitueix el nucli extern, sent la seva pròpia dinàmica (a mode de geodinamo) la causant del camp. A grans trets, podria aproximar-se a un dipol magnètic inclinat 10° respecte a l'eix de rotació de la Terra i lleugerament desplaçat del seu centre. Aquest camp intern no roman invariant en el temps ni en l'espai, sinó que a part de moure's els seus pols diversos centenars de quilòmetres a l'any, varia també en la seva intensitat i polaritat, sent relativament freqüents les seves inversions en el passat geològic. Malgrat que es va establir que el Pol N magnètic fos el que és a prop del Pol N geogràfic, posteriorment es va observar que no era així. Les línies del camp del dipol terrestre surten pel Sud i entren pel Nord, pel que estrictament, el que ens marca una brúixola és el Sud magnètic (localitzat actualment prop del Pol N geogràfic), tot i que ha prevalgut la nomenclatura original.[3]

ReferènciesModifica

  1. «Pol magnètic nord, geomagnètic i magnètic» (en anglès, japonès). World Data Center for Geomagnetism, Kyoto, 2020. [Consulta: 10 juny 2021].
  2. «El model magnètic mundial: antecedents» (en anglès). NOAA, National Oceanic& Atmospheric Administration, 2019. [Consulta: 10 juny 2021].
  3. «Instruments i metodologia». Observatori de l'Ebre, 2021. [Consulta: 10 juny 2021].

Enllaços externsModifica

Posició dels diferents pols (geogràfic, magnèitc i geomagnètic) (en castellà-espanyol)