Polieucte (escultor)
Polieucte (valor desconegut - valor desconegut) fou un escultor de l'antiga Grècia d'època hel·lenística.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor |
| Període | Període hel·lenístic |
| Activitat | (Floruit: 280 aC ) |
| Moviment | Art hel·lenístic |
Només se li coneix una obra, un retrat de l'orador Demòstenes, realitzat en el 280 aC, 42 anys després de la mort de l'orador, per encàrrec d'Atenes a iniciativa de Demòcares, nebot de l'homenatjat (Plutarc: «Demòstenes», 30). Es va alçar en l'àgora d'Atenes, no lluny de l'altar dels dotze déus i el monument als herois epònims (Pausànies: I 8.2). En la base hi havia aquest dístic inscrit:
| « | Si haguesses tingut tanta força com el teu pensament, Demòstenes, mai l'Ares macedoni hauria governat els grecs. | » |
L'estàtua i l'escultor es feren famosos. En època romana se'n van fer moltes reproduccions, de les quals es conserven dues còpies majors que la grandària natural (conservades en la Ny Carlsberg Glyptotek i els Museus Vaticans) i una cinquantena de busts.
Plutarc recull en una anècdota:
| « | Un soldat, dut davant la justícia pel seu cap, diposità una mica d'or que posseïa en les mans de l'estàtua de Demòstenes, que tenia els dits tancats i a la vora de la qual havia crescut un plàtan petit. Moltes fulles de l'arbre s'amuntegaren sobre l'or, el taparen i l'amagaren durant molt de temps. Quan l'home hi tornà, recuperà el seu tresor. La història s'escampà i moltes persones amb enginy l'agafaren com a pretext per compondre epigrames sobre el desinterés de Demòstenes | » |
| — «Vida de Demòstenes», 31.1-2. | ||
El text permet reconéixer el tipus estatuari originari, tot i que la posició de les mans de l'exemplar de Copenhaguen fou modificada pel copista. (Pausànies)
L'obra de Polieucte marca un punt d'inflexió en la tradició grega del retrat: l'escultor no representa sols l'aspecte físic, sinó la força interior de l'orador. Demòstenes apareix envellit, en tensió, el rostre marcat per una fonda concentració.[1] La seua posa impactant fou imitada per molts artistes d'època moderna, com ara per Daniel Chester French en la seua estàtua d'Abraham Lincoln per al Lincoln Memorial.[2]
Referències
modifica- ↑ Pollitt, 1986, p. 63.
- ↑ Crawford, John Stephens «The Classical Orator in Nineteenth Century American Sculpture». American Art Journal, 6/2, 11-1974, pàg. 71.
Bibliografia
modificaFonts primàries
modifica- Pierron, Alexis. «Vies des hommes illustres: Démosthène». A: Plutarque. Oeuvres complètes. Charpentier, libraire-éditeur [Consulta: 28 maig 2024].
- Clavier, M. «Tome premier. L'Attique». A: Pausanias. Description de la Grèce. A. Bobée [Consulta: 28 maig 2024].
Fonts secundàries
modifica- Muller-Dufeu, Marion. La Sculpture grecque. Sources littéraires et épigraphiques. Éditions de l'École nationale supérieure des Beaux-Arts, 2002. ISBN 2-84056-087-9.
- Pollitt, Jerome J. Art in the Hellenistic age. Cambridge University Press, 1986. ISBN 0521276721.
- Ridgway, Brunilde Sismondo. Hellenistic Sculpture. I. The Styles of ca. 331-200 B.C. University of Wisconsin Press, 2001. ISBN 0-299-11824-X.