Polieucte (escultor)
Polieucte (valor desconegut - valor desconegut) o Polyeuctus (Πολυεύκτος) fou un escultor grec de l'època hel·lenística.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor |
| Període | Període hel·lenístic |
| Activitat | (Floruit: 280 aC ) |
| Moviment | Art hel·lenístic |
Només se li coneix una obra, un retrat de l'orador Demòstenes, realitzat en el 280 abans de la nostra era, 42 anys després de la mort de l'orador, per encàrrec d'Atenes a iniciativa de Demòcares, nebot de l'homenatjat. Es va alçar en l'àgora d'Atenes, no lluny de l'altar dels dotze déus i el monument als herois epònims.[1][2] En la base es va inscriure aquest dístic:
| « | Si haguesses tingut tanta força com el teu pensament, Demòstenes, mai l'Ares macedoni hauria governat els grecs. | » |
| — [3]. | ||
L'estàtua i l'escultor es feren famosos. En època romana se'n van fer moltes reproduccions, de les quals es conserven dues còpies majors que la grandària natural (conservades en la Ny Carlsberg Glyptotek i els Museus Vaticans) i una cinquantena de busts.
Plutarc recull en una anècdota:
| « | Un soldat, dut davant la justícia pel seu cap, diposità una mica d'or que posseïa en las mans de l'estàtua de Demòstenes, que tenia els dits tancats i a la vora de la qual havia crescut un plàtan petit. Moltes fulles de l'arbre... s'amuntegaren sobre l'or, el taparen i l'amagaren durant molt de temps. Quan l'home hi tornà, recuperà el seu tresor. La història s'escampà i moltes persones amb enginy l'agafaren com a pretext per compondre epigrames sobre el desinterés de Demòstenes | » |
| — [4]. | ||
El text permet reconéixer el tipus estatuari originari, tot i que la posició de les mans de l'exemplar de Copenhaguen fou modificada pel copista.
L'obra de Polieucte marca un punt d'inflexió en la tradició grega del retrat: l'escultor no representa sols l'aspecte físic, sinó la força interior de l'orador. Demòstenes apareix envellit, en tensió, el rostre marcat per una fonda concentració.[5] La seua posa impactant fou imitada per molts artistes d'època moderna, com ara per Daniel Chester French en la seua estàtua d'Abraham Lincoln per al Lincoln Memorial.[6]
Referències
modifica- ↑ «PLUTARQUE OEUVRES COMPLÈTES» (en francès). L'antiquité grecque et latine Du moyen âge. [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ «PAUSANIAS» (en francès). L'antiquité grecque et latine Du moyen âge. Philippe Remacle, Philippe Renault, François-Dominique Fournier,J. P. Murcia, Thierry Vebr, Caroline Carrat. [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ Si tu avais eu autant de force que ta pensée, Démosthène, / jamais l'Arès macédonien n'aurait gouverné les Grecs (traducción de Muller-Dufeu, 2002, nos. 1619 i 1620).
- ↑ Un soldat, cité en justice par son chef, déposa le peu d'or qu'il possédait entre les mains de la statue de Démosthène, qui avait les doigts serrés et près de laquelle avait poussé un platane de petite taille. De nombreuses feuilles de cet arbre (…) s'amoncelèrent autour de l'or, le recouvrirent et le cachèrent longtemps ; quand l'homme revint, il retrouva son trésor. L'histoire se répandit et beaucoup de gens d'esprit en prirent prétexte pour composer, à l'envi, des épigrammes sur le désintéressement de Démosthène (Plutarque, Vie de Démosthène, XXXI, 1-2. traducción de Anne-Marie Ozanam).
- ↑ Pollitt 1986, p. 63.
- ↑ John Stephens Crawford, « The Classical Orator in Nineteenth Century American Sculpture The Classical Orator in Nineteenth Century American Sculpture », American Art Journal, 6/2 (novembre 1974), p. 71 [56-72].
Bibliografia
modifica- Marion Muller-Dufeu, La Sculpture grecque. Sources littéraires et épigraphiques, éditions de l'École nationale supérieure des Beaux-Arts, 2002, isbn 2-84056-087-9
- Jerome J. Pollitt, Art in the Hellenistic age, Cambridge University Press, 1986, isbn 0521276721
- Brunilde Sismondo Ridgway, Hellenistic Sculpture - I The Styles of ca. 331-200 B.C., University of Wisconsin Press, 2001, isbn 0-299-11824-X