Polistes

gènere de vespes

Polistes és un gènere d'himenòpters apòcrits de la família dels vèspids (Vespidae), subfamília dels polistins (Polistinae). És el gènere més ampli de la família amb més de 300 espècies i subespècies reconegudes.[2] Tenen tendència a construir els nius prop de zones habitades per humans, on no solen ser benvingudes, donada la seva dolorosa picada. Tot i que generalment no són agressives, responen a provocacions per a defensar els seus nius. Totes les espècies són depredadores, i poden consumir grans quantitats d'erugues, fet pel qual se solen considerar beneficioses per l'agricultura.

Infotaula d'ésser viuPolistes Modifica el valor a Wikidata

Polistes gallicus Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreHymenoptera
FamíliaVespidae
SubfamíliaPolistinae
GènerePolistes Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1767 [1]
Tipus taxonòmicPolistes gallicus Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Nom zoològic coordinat ambPolistes Modifica el valor a Wikidata
Niu de Polistes gallicus

Característiques

modifica

Les espècies de Polistes són de color groc i negre o marró, combinació cromàtica que adverteix de la seva dolorosa picada (aposematisme). Es poden identificar pel so del seu vol i en el que deixen penjant les llargues potes sota els seu cos.[3] Els seus nius també són molt característics, perquè no tenen embolcall, a diferència dels del gènere Vespula. Diverses espècies es consideren invasores, com Polistes dominula als Estats Units i especialment Polistes chinensis a Nova Zelanda.1

Les picades d'algunes espècies d'aquest grup són especialment doloroses; de fet, els polistes assoleixen el nivell 3 (d'un total de 4) a l'índex de Schmidt que mesura el dolor de les picades dels himenòpters.

Cicle vital

modifica
 
Niu de la vespa del paper vermella (Polistes annularis).
 
Polistes sp. en un niu.

El cicle vital general de Polistes pot ser dividit en quatre fases:[4]

  1. Fase de la fundació (o preeclosió)
  2. Fase de les obreres
  3. Fase reproductiva
  4. Fase intermèdia

Taxonomia

modifica

El nombre d'espècies incloses en el gènere va en augment.[5] Nou d'aquestes espècies són oriündes d'Europa: Polistes associus, P. atrimandibularis, P. biglumis, P. bischoffi, P. dominula, P. gallicus, P. nimpha, P. semenowi i P. sulcifer.[6] Tanmateix en una recent revisió sobre la taxonomia del gènere aquest nombre s'incrementà fins a quinze incorporant P. albellus, P. austroccidentalis, P. bucharensis, P. foederatus, P. mongolicus com a espècies de ple dret.[7]


Referències

modifica
  1. James M. Carpenter «Review of Hawaiian Vespidae (Hymenoptera)» (PDF). Occasional Papers of the Bishop Museum, 99, 2008, pàg. 1–18.
  2. Ebeling, Walter. «Chapter 9, part 2: Pests Attacking Man and his Pets». A: Urban Entomology. Berkeley: Division of Agricultural Sciences, University of California (UC Riverside Entomology), 1975. ISBN 978-0931876196. 
  3. Pest Animal Control Arxivat 2008-10-15 a Wayback Machine. Bay of Plenty environment report. Retrieved 7 de Gener de 2007
  4. Hudson K. Reeve. «Polistes». A: Kenneth G. Ross & Robert W. Mathew. The Social Biology of Wasps. Cornell University Press, 1991, p. 99–148. ISBN 9780801499067. 
  5. Buck, Matthias; Cobb, T.P.; Stahlhut, J.K.; Hanner, R.H. «Unravelling cryptic species diversity in eastern Nearctic paper wasps, Polistes (Fuscopolistes), using male genitalia, morphometrics and DNA barcoding, with descriptions of two new species (Hymenoptera: Vespidae)». Zootaxa, 3502, 1, 01-10-2012, pàg. 1. DOI: 10.11646/zootaxa.3502.1.1.
  6. «Polistes Latreille, 1802». Fauna Europaea Secretariat, Museum für Naturkunde Leibniz & Institut für Evolutions- und Biodiversitätsforschung. [Consulta: 22 gener 2020].
  7. Schmid-Egger, Christian; van Achterberg, Kees; Neumeyer, Rainer; Morinière, Jérôme; Schmidt, Stefan «Revision of the West Palaearctic Polistes Latreille, with the descriptions of two species – an integrative approach using morphology and DNA barcodes (Hymenoptera, Vespidae)». Zootaxa, 713, 2017, pàg. 53-112. DOI: 10.3897/zookeys.713.11335.