Polysiphonia

Polysiphonia és un gènere d'algues vermelles que conté unes 19 espècies a les costes de les Illes Britàniques [1] i unes 200 espècies a tot el món, incloent Creta a Grècia a l'Antàrtida i Groenlàndia;[2][3]

Infotaula d'ésser viuPolysiphonia Modifica el valor a Wikidata
Polysiphonia urceolata Helgoland.JPG
Polysiphonia urceolata (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClasseFlorideophyceae
OrdreCeramiales
FamíliaRhodomelaceae
GènerePolysiphonia Modifica el valor a Wikidata
Grev., 1823
Tipus taxonòmicPolysiphonia urceolata Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum i typus conservandus Modifica el valor a Wikidata

DescripcióModifica

Polysiphonia són algues vermelles filamentoses i normalment ben embrancades, algunes espècies arriben a 30 cm de llargada. Senganxen mitjanaçant rizoides o hapteres[3] a la superfície de les roques o a altres algues. Presenten un teixit de tal·lus amb filaments fins embrancats;[4][5][6] Polysiphonia elongata [7] La seva cutícula conté brom.[8]

Distribució i ecologiaModifica

Se n'han trobat espècies a Europa, Austràlia i Nova Zelanda, Amèrica del Nord i Amèrica del Sud, illes del Pacífic, Àfrica del Sud, sud-oest d'Àsia, Japó, Groenlàndia i Antàrtida;[2]

Les espècies són completament marines i creixen sobre les roques, altres algues, musclos i altres animals. Des del litoral mitjà fins a 27 m de fondària;[1] Polysiphonia lanosa creixent damunt Ascophyllum nodosum. [9]

Cicle vitalModifica

El cicle vital de les algues vermelles té tres fases i en el cas de Polysiphonia consta d'una seqüència de fases tetrasporàngiques, carposporàngies i gametàngiques;[10]

Espècies[11]Modifica

  • P. abscissa
  • P. abscissoides
  • P. acanthina
  • P. acuminata
  • P. adamsiae
  • P. adriatica
  • P. amphibolis
  • P. anisogona
  • P. anomala
  • P. arachnoidea
  • P. arctica
  • P. aterrima
  • P. atlantica[1]
  • P. atra
  • P. atricapilla
  • P. australiensis
  • P. azorica
  • P. bajacali
  • P. banyulensis
  • P. barbatula
  • P. baxteri
  • P. beaudettei
  • P. beguinotii
  • P. bicornis
  • P. biformis
  • P. bifurcata
  • P. binneyi
  • P. blandii
  • P. boergesenii
  • P. boldii
  • P. breviarticulata
  • P. brevisegmenta
  • P. brodiei
  • P. caespitosa
  • P. callithamnioides
  • P. cancellata
  • P. capucina
  • P. carettia
  • P. caspica
  • P. castagnei
  • P. castelliana
  • P. ceramiaeformis
  • P. cladorhiza
  • P. coacta
  • P. codicola
  • P. collinsii
  • P. confusa
  • P. constricta
  • P. corymbosa
  • P. crassa
  • P. crassicollis
  • P. crassiuscula
  • P. curta
  • P. dasyoeformis
  • P. daveyae
  • P. decipiens
  • P. decussata
  • P. delicatula
  • P. denudata
  • P. derbesii
  • P. deusta
  • P. devoniensis
  • P. dichotoma
  • P. dotyi
  • P. dumosa
  • P. echigoensis
  • P. echinata
  • P. elongata, lobster horns
  • P. erythraea
  • P. exilis
  • P. fernandeziana
  • P. fibrata
  • P. fibrillosa
  • P. figariana
  • P. flabelliformis
  • P. flabellulata
  • P. flexella
  • P. flexicaulis
  • P. flocculosa
  • P. foeniculacea
  • P. foetidissima
  • P. forfex
  • P. fracta
  • P. fragilis
  • P. fucoides
  • P. funebris
  • P. furcellata
  • P. fuscorubens
  • P. gonatophora
  • P. gracilis
  • P. guadalupensis
  • P. guernisacii
  • P. hancockii
  • P. hapalacantha
  • P. haplodasyae
  • P. hassleri
  • P. havanensis
  • P. havaniensis
  • P. hemisphaerica
  • P. hendryi
  • P. herpa
  • P. hirta
  • P. hochstetteriana
  • P. hockstetteriana
  • P. homoia
  • P. howei
  • P. implexa
  • P. incompta
  • P. indigena
  • P. infestans
  • P. isogona
  • P. japonica
  • P. johnstonii
  • P. kampsaxii
  • P. kappannae
  • P. kieliana
  • P. kotschyana
  • P. kowiensis
  • P. lanosa
  • P. letestui
  • P. macounii
  • P. marchantae
  • P. masonii
  • P. mollis
  • P. morrowii
  • P. mottei
  • P. muelleriana
  • P. namibiensis
  • P. nathanielii
  • P. neglecta
  • P. nhatrangense
  • P. nhatrangensis
  • P. nigra
  • P. nigrescens
  • P. nizamuddinii
  • P. opaca
  • P. ornata
  • P. orthocarpa
  • P. pacifica
  • P. paniculata
  • P. paradoxa
  • P. parthasarathyi
  • P. parvula
  • P. pentamera
  • P. perforans
  • P. pernacola
  • P. perriniae
  • P. platycarpa
  • P. plectocarpa
  • P. plectrocarpa
  • P. polychroma
  • P. polyspora
  • P. porrecta
  • P. propagulifera
  • P. pseudovillum
  • P. pulvinata
  • P. quadrata
  • P. ramentacea
  • P. requienii
  • P. rhododactyla
  • P. rhunensis
  • P. rigidula
  • P. rudis
  • P. saccorhiza
  • P. sadoensis
  • P. sanguinea
  • P. scopulorum
  • P. senticulosa
  • P. sertularioides
  • P. setigera
  • P. shepherdii
  • P. simplex
  • P. simulans
  • P. sinicola
  • P. sonorensis
  • P. sparsa
  • P. sphaerocarpa
  • P. spinosa
  • P. stricta
  • P. strictissima
  • P. stuposa
  • P. subtilissima
  • P. subulata
  • P. subulifera
  • P. succulenta
  • P. tapinocarpa
  • P. teges
  • P. tenerrima
  • P. tenuistriata
  • P. tepida
  • P. tokidae
  • P. tongatensis
  • P. tripinnata
  • P. triton
  • P. tsudana
  • P. tuberosa
  • P. tuticorinensis
  • P. unguiformis
  • P. upolensis
  • P. urbana
  • P. urbanoides
  • P. urceolata
  • P. utricularis
  • P. virgata
  • P. yonakuniensis

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Maggs, Christine A.; Hommersand, M.H.. Seaweeds of the British Isles (en anglès). Volum 1: Rhodophyta. HMSO, 1993. ISBN 0-11-310045-0. OCLC 28928653. 
  2. 2,0 2,1 Norris, R.E. & Guiry, M.D. «Polysiphonia Greville 1823: pl. 90». AlgaeBase, 15-03-2006.
  3. 3,0 3,1 Stegenga, H., Bolton,J.J. & Anderson,R.J.. Seaweeds of the South African West Coast. vol. 18. Bolus Herbarium, 1997. 
  4. van den Hoek, C., Mann,D.G. & Jahns,M.H.. Algae: An Introduction to Phycology. Cambridge University Press, Cambridge, 1995. ISBN 0-521-30419-9. OCLC 28182088. 
  5. Parmentier,Jan «Polysiphonia, a red alga». Micscape Magazine, 1999.
  6. von Sengbusch. «Polysiphonia nigrescens». Botanik online. Universitat d'Hamburg, 31-07-2003.
  7. Guiry,M.D. «Polysiphonia echinata Harvey». AlgaeBase, 23-09-2004.
  8. Pedersen, Marianne E. E.; Roomans, Godfried M.; Hofsten, Angelica v. «Bromine inthe cuticle of Polysiphonia nigrescens: Localization and content I» (en anglès). Journal of Phycology, 17, 1, 1981-03, pàg. 105–108. DOI: 10.1111/j.0022-3646.1981.00105.x. ISSN: 0022-3646.
  9. «Polysiphonia lanosa». Marine Life Information Network for Britain & Ireland.
  10. Dixon,P.D.. Biology of Rhodophyta. Edinburgh: Oliver & Boyd, 1973. ISBN 0-05-002485-X. OCLC 944032. 
  11. Guiry, M.D.; Guiry, G.M. «Polysiphonia Greville, 1823, nom. et typ. cons.» (en anglès). Algae Base. National University of Ireland, 2020.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polysiphonia