Ponç Puigdevall i Aragonès
Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1963 Crític literari i narrador
(S'ha redirigit des de: Ponç Puigdevall)
Ponç Puigdevall i Aragonès (Sant Feliu de Guíxols, 10 de setembre de 1963)[1] és un escriptor i crític literari català.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1963  (60/61 anys)Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, crític literari |
| Participà en | |
| 7 juny 2005 | Per la creació d'un nou partit polític a Catalunya |
| Premis | |
Viu a Girona i publica una crítica setmanal en els diaris El Punt, des de 1994, i El País, des de 1998.[1] Fou un dels fundadors de la plataforma espanyolista Ciutadans de Catalunya,[3] embrió del partit Ciutadans, i ha mantingut una agra polèmica de crítica literària amb Hèctor Bofill.[4] Entre les seves novel·les destaquen Un dia tranquil (2010), L'atzar favorable (2012) i Il·lusions elementals (2017).
L'any 2020 va rebre una de les Beques per a la creació literària de la Institució de les Lletres Catalanes pel projecte Exploració de Yernes i Tameza.[5]
Obres
modifica- Un silenci sec. Tres i Quatre, 1992. ISBN 978-84-7502-333-5. (Premi Andròmina de narrativa, 1991)
- Era un secret. Barcelona: Quaderns Crema, 1998 (Biblioteca mínima;57). ISBN 978-84-7727-256-4.
- Els simuladors (Col·lecció Senhal, 1998)
- Cercas, Javier; Puigdevall, Ponç. Àlbum Galmés. Barcelona: Quaderns Crema, 2002. ISBN 978-84-7727-372-1.
- Un dia tranquil. Barcelona: Tusquets, 2010 (L'ull de vidre;36). ISBN 978-84-8383-288-2.(Premi Ciutat de Barcelona 2009)[6]
- L'atzar favorable. Barcelona: Tusquets, 2012 (L'ull de vidre;45). ISBN 978-84-8383-407-7.
- D'incògnit. Barcelona: Tusquets, 2016 (L'ull de vidre;59). ISBN 978-84-9066-247-2.
- Els convidats de pedra (El Llop ferotge, 2015)
- Il·lusions elementals. Barcelona: Edicions 62, 2017 (El balancí;768). ISBN 978-84-2977-564-8.(Premi Joanot Martorell 2016)[7]
- Jardins secrets: 99 llibres per tornar a llegir. Barcelona: La Magrana, 2022. ISBN 978-84-1242-534-5.
- Novel·la comercial (Edicions de 1984, 2024)[8]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Ponç Puigdevall». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].
- ↑ «Ponç Puigdevall i Aragonès». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pàgina web de Ciutadans
- ↑ Polèmica amb Hèctor Bofill
- ↑ «Auditoria-Subvencions concedides per la Institució de les Lletres Catalanes en l'àmbit de les lletres (2019-2020)» (PDF) p. 64. Departament de Cultura - Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 desembre 2022].
- ↑ «Literatura en llengua catalana – PREMIS CIUTAT DE BARCELONA». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Ponç Puigdevall guanya el Premi Joanot Martorell amb «Il·lusions elementals»». Diari de Girona, 27-11-2016. [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ Safont, Joan. «Ponç Puigdevall: “Sempre he tingut una tendència cap al grotesc. Em fa riure”». Vilaweb, 01-02-2024. [Consulta: 8 febrer 2024].