Ponç de Santa Pau

Ponç de Santa Pau (?, s. XIV - 1394/96) fou un almirall de la Corona d'Aragó.

Infotaula de personaPonç de Santa Pau

Fill gran d'Hug de Santa Pau, Pere el Cerimoniós el va nomenar capità d'un estol de trenta galeres[1] a mitjans de març de 1351.[2] L'armada catalana va sortir de Maó el mes d'octubre i es va dirigir, fent escala a Càller, a Messina, on es van unir vint galeres venecianes capitanejades per Panerazio Giustinian, i ja de camí a Constantinoble s'hi van unir catorze galeres venecianes alliberades del Setge d'Oreoi i quatre valencianes capitanejades per Bernat de Ripoll. L'estol venecianocatalà vencé a la batalla naval del Bòsfor però Ponç de Santa Pau morí a causa de les ferides[3][4] el 9 de març i només sobrevisqueren deu de les galeres catalanes, que tornaren a Catalunya i foren encomanades a Mateu Mercer[5] després del nomenament provisional de Bonanat Descoll.[6][7]

ReferènciesModifica

  1. Francesch Rodón i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana, p.58
  2. (castellà) José Vicente Cabezuelo Pliego, Diplomacia y guerra en el Mediterráneo medieveal. La liga véneto-aragonesa contra Génova de 1351, Anuario de estudios medievales: gener-juny de 2006
  3. Hernández Cardona, Francesc Xavier. «Volum II: Temps de Conquesta». A: Història militar de Catalunya. 2a Ed.. Rafael Dalmau Editor, 2004, p.148. ISBN 84-232-0655-6. 
  4. Las Calles de Barcelona Origen de sus nembres: Sus recuerdos, sus tradiciones y leyendas. Biografías de los personajes ilustres que han dado nombre á algunas... Edicion de gran lujo adornada con preciosas láminas. I. Salvador. Marero, 1865, p. 224–. 
  5. Antonio Rubió y Lluch, i Maria Teresa Ferrer i Mallol, Diplomatari de l'Orient català (1301-1409), p.263
  6. «Bonanat Descoll». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Ponç de Santa Pau (†1352) y su translatio corporis: historia de una ida y de una vuelta. Alberto Reche Ontillera.