Ponç de Santa Pau (?, s. XIV - Constantinoble, 1352) fou un almirall de la Corona d'Aragó.

Infotaula de personaPonç de Santa Pau

Fill gran d'Hug II de Santa Pau, Pere el Cerimoniós el va nomenar capità d'un estol de trenta galeres[1] a mitjans de març de 1351.[2] L'armada de la Corona d'Aragó va sortir del port de Maó el mes de setembre i es va dirigir cap a la Mediterrània oriental, fent escala a Càller i a Messina on es van unir amb vint galeres venecianes capitanejades per Pancrazio Giustinian en virtut de l'aliança militar entre la Corona d'Aragó i la República de Venècia per enfrontar-se a la República de Gènova. Finalment, prop de Constantinoble es van unir amb catorze galeres venecianes alliberades del Setge d'Oreoi i quatre més que sortiren de València més tard i eren capitanejades per Bernat de Ripoll.

El vespre del dia 13 de febrer de 1352, l'estol aliat participà a la batalla naval del Bòsfor en mig d'una gran tempesta que desbaratà moltes naus dels dos bàndols. Ponç de Santa Pau fou ferit i morí a causa de les ferides uns quants dies més tard, el 9 de març, a Constantinoble.[3][4] També hi morí el seu ajudant Bernat de Ripoll. Només hi sobrevisqueren onze de les galeres de la Corona d'Aragó, de les quas deu tornaren a Catalunya i foren encomanades a Mateu Mercer[5] després del nomenament provisional de Bonanat Descoll,[6] mentre que la que retornava les despulles de Ponç Santa Pau a Catalunya era atacada per un estol de deu galeres genoveses i es perdia per sempre.[7]

Referències

modifica
  1. Francesch Rodón i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana, p.58
  2. (castellà) José Vicente Cabezuelo Pliego, Diplomacia y guerra en el Mediterráneo medieveal. La liga véneto-aragonesa contra Génova de 1351, Anuario de estudios medievales: gener-juny de 2006
  3. Hernández Cardona, Francesc Xavier. «Volum II: Temps de Conquesta». A: Història militar de Catalunya. 2a Ed.. Rafael Dalmau Editor, 2004, p.148. ISBN 84-232-0655-6. 
  4. Las Calles de Barcelona Origen de sus nembres: Sus recuerdos, sus tradiciones y leyendas. Biografías de los personajes ilustres que han dado nombre á algunas... Edicion de gran lujo adornada con preciosas láminas. I. Salvador. Marero, 1865, p. 224–. 
  5. Antonio Rubió y Lluch, i Maria Teresa Ferrer i Mallol, Diplomatari de l'Orient català (1301-1409), p.263
  6. «Ponç de Santa Pau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Ponç de Santa Pau (†1352) y su translatio corporis: historia de una ida y de una vuelta. Alberto Reche Ontillera.