Poni
Un poni[1] és un cavall petit d'uns 140 cm d'altura màxima fins a la creu. És molt rústic i resistent, amb formes més o menys massives, perfil recte i orelles triangulars en lloc de dirigides cap a dins con en els cavalls de major alçada; les races més pures i primitives conserven caràcters dels equins primitius, com ratlles al llarg del llom, o fins i tot a les potes, musell farinós, crins espesses i mig elevades i molt de caràcter, el que compensa la seva falta d'alçada amb altres races de cavalls.
Els ponis estan classificats dintre dels quatre tipus principals de cavalls primitius d'Euràsia; els altres englobarien els avantpassats de races com els cavalls àrabs i similars, els cavalls genèrics de sella que varen descendir d'Equus ferus i per últim els avantpassats dels cavalls de sang freda. Per tant, els ponis, són un tipus de cavall que encara conserva els caràcters primitius.
El poni de Shetland (nom d'una illa d'Escòcia) és el més diminut, amb mides que van dels 70 cm als 106 cm fins a la creu. Aparentment tots els ponis d'Europa occidental pertanyen al mateix grup, anomenat "cèltic", que també engloba altres races com els asturcos, els ponis gallecs o els forest. Hi ha altres races de ponis procedents d'altres latituds, com els kirguisos o los batusos, que pertanyen a un altre tronc de la família.
La raça més arcaica és la exmoor, com testimonia el seu musell blanc farinós, que varen ser fets servir pels antics pobladors d'Anglaterra abans de l'ocupació romana de l'arxipèlag. Eren emprats com a animals de tir o en terrenys difícils. Actualment existeixen almenys 55 races conegudes de ponis.
Els ponis sementals són capaços de criar als 2 anys. Tanmateix, en captiveri s'espera que tinguin entre de 3 a 4 anys abans de permetre'ls reproduir-se. A molts mascles no els descendeixen els testicles a l'escrot fins als 3 anys.
En la majoria dels casos és l'euga i no el semental la que determina la mida de les cries. El període normal de gestació és de 320 dies i el part és summament ràpid, uns 10 minuts a partir de les primeres contraccions. El poltre comença a alletar-se ràpidament, només dues hores després d'haver nascut. En estat domèstic, des del seu naixement són animals summament delicats pel que requereixen atencions especials i una bona inversió de temps i diners. Els ponis que viuen en semillibertat, com els asturcos o els ponis d'Islàndia, són perfectament capaços de valer-se sense ajuda de l'home.
Alçada
modificaL’alçada mesurada a la creu és el paràmetre principal que ajuda classificar un animal com a cavall o com a poni. El valor numèric, segons alguns obres, és de 140 cm en els mascles. (En àmbits anglosaxons l’alçada que limita la classificació varia entre 14,00 pams i 14 pams 3 polzades: aproximadament 142 cm – 150 cm; 1 pam equí = 1 «hand»). Hi ha una classificació francesa que esmenta el límit de 148 cm i indica quatre categories (A, inferior a 107 cm; B , entre 108 i 130; C, entre 131 i 140 cm; D entre 131 i 148 ).[2] Es tracta d’una consideració que no es pot seguir – i no se segueix – estrictament. Hi ha cavalls veritables que poden ser muntats per persones adultes i no arriben als 140 cm (Per exemple: molts cavalls àrabs, cavalls islandesos,[3] alguns cavalls xilens ... i altres).[4][5]
Morfologia i tradició
modificaUn altre criteri de classificació és la morfologia: el fenotip. Simplificant molt hi ha tres classes de morfologia.
- Ponis del tipus Shetland i similars. Cavalls petits, amb aspecte de cavalls de tir en petit. Potes curtes i ossos gruixuts.
- Fan funcions de mascota o per a muntura d’infants. O per a enganxar a petits carruatges.
- Ponis amb aspecte de cavall. Més o menys refinats. Amb proporcions de cavall. Ossos fins i potes proporcionades.
- Serveixen de muntura per a persones adolescents d’alçària moderada.
- Ponis o cavalls miniatura. Generalment es tracta d’animals petits (més que un poni de Shetland) i relativament d’aspecte refinat.
- Hi ha un exemple molt antic que és el cavall del Caspi.
- Un altre exemple, relativament modern, és la raça Falabella.
- Hi ha diverses associacions de cavalls miniatura. Cadascuna amb les seves normes.
Exemples
modifica-
Poni Shetland -
Poni Shetland
Els cavalls islandesos mesuren entre 132 i 142 cm a la creu. En unitats anglosaxones aquestes mesures extremes de la raça corresponen a 13 i 15 “mans” (1 mà = 1 “hand”= 101,6 mm). El pes pot variar entre 330 i 380 kg (730-840 lliures americanes).
Les variables anteriors correspondrien, segons els criteris habituals, a una raça de ponis. Però els propietaris i responsables dels registres de la raça parlen sempre de cavalls islandesos.[6] Cal considerar que, malgrat les seves dimensions reduïdes, els cavalls islandesos poden portar perfectament un genet adult.[7][8]
Referències
modifica
- ↑ «Poni». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Lux, C.; Lecomte, S.; Patay, A. [et al.].. Mon poney. FeniXX réédition numérique, 1998, p. 13. ISBN 978-2-307-62525-4.
- ↑ Soldi, A. Cavalli. Conoscere, riconoscere e allevare tutte le razze equine più note del mondo (en italià). De Agostini, 2012, p. 215 (Guide Compact). ISBN 978-88-418-7690-9.
- ↑ Mujica, F.; Iriarte, A. Desafíos para la conservación de la fauna chilena: Hacia un correcto provecho de los recursos zoogenéticos (en castellà). Ediciones Universidad Austral de Chile, 2020, p. 56 (Colección Austral Universitaria de Ciencias Silvoagropecuarias). ISBN 978-956-390-113-9.
- ↑ Berrier, S. Larousse du cheval et du poney (en francès). Larousse, 2020, p. 40. ISBN 978-2-03-596857-9.
- ↑ Andrew Evans. Iceland: The Bradt Travel Guide. Bradt Travel Guides, 2008, p. 60–. ISBN 978-1-84162-215-6.
- ↑ Bonnie L. Hendricks. International Encyclopedia of Horse Breeds. University of Oklahoma Press, 2007, p. 232–. ISBN 978-0-8061-3884-8.
- ↑ Audrey Pavia; Janice Posnikoff, D.V.M. Horses For Dummies. John Wiley & Sons, 16 març 2011, p. 52–. ISBN 978-1-118-05465-9.