Pontederia
Pontederia és un gènere de plantes aquàtiques de la família de les Pontederiaceae. Pontederia és endèmica d'Amèrica, distribuïda del Canadà a l'Argentina, s'hi troba parcialment submergida en tolles o fangals.[1] Linnaeus va nomenar aquest gènere en honor del botànic italià Giulio Pontedera (1659-1728), cap del jardí botànic de Pàdua,[2] malgrat el fet que Pontedera s'oposava als sistema de classificació binomial.[3]
Pontederia cordata | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Commelinales |
Família | Pontederiaceae |
Gènere | Pontederia L., 1753 |
Tipus taxonòmic | Pontederia cordata |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Les plantes de Pontederia tenen grans fulles ceroses, tiges suculents i gruixudes i fibroses arrels. Presenten rizomes que els permeten la ràpida colonització per mitjà de reproducció vegetativa. Les espècies són perennes, donen una gran espiga de flors a l'estiu. Hi ha una espècie d'abella, la Dufourea novae-angliae, que visita exclusivament Pontederia cordata.[4] Els ànecs s'alimenten dels seus fruits.
Taxonomia
modifica- Pontederia cordata L. (1753)[5]
- Pontederia parviflora Alexander in N.L.Britton & al. (editors), N. Amer. Fl. 19: 59 (1937).
- Pontederia rotundifolia L.f., (1782).
- Pontederia sagittata C.Presl, (1827).
- Pontederia subovata (Seub.) Lowden, (1973).
- Pontederia triflora (Seub.) G.Agostini, D.Velázquez & J.Velásquez, (1984).
Referències
modifica- ↑ Delathauwer, I. A.. «Pontederia». A: Het Belgische Kruidboek (en neerlandès). Gant: H. Hoste & L. Hebbelynck, 1849, p. 327.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Pickerel Weeds» (en anglès). Project Noah. [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ Gunnarsson, Britt-Louise. Languages of science in the eighteenth century (en anglès). Berlín: De Gruyter Mouton, 2011, p. 187. ISBN 3-11-025506-5.
- ↑ Cronk, Julie K.; Fennessy, M. Siobhan. Wetland plants : biology and ecology (en anglès). Boca Raton, Fla.: Lewis Publishers, 2001, p. 151. ISBN 1-4200-3292-5.
- ↑ von Linné, Carl; Salvius, Lars. Caroli Linnaei ... Species plantarum. Estocolm: Impensis Laurentii Salvii,, 1753, p. 288. DOI 10.5962/bhl.title.669.