Pop psicodèlic
El pop psicodèlic és un subgènere de la música pop que conté les característiques musicals associades amb la música psicodèlica.[1] Això inclou efectes "trippy" com guitarres distorsionades, manipulacions de les cintes, sitars, enregistrament a la inversa, i harmonies d'estil Beach Boys. Mesclat amb el pop, el gènere conté cançons melòdiques amb estructures de cançó rígides. Va assolir el seu clímax a finals dels anys 60, i va declinar ràpidament a principis dels 70.
| Orígens estilístics | |
|---|---|
| Orígens culturals | Mid-1960s, United States and United Kingdom |
| Formes derivades | |
| Origen | Estats Units d'Amèrica i Regne Unit  |
| Creació | 1965 |
| Part de | pop i música psicodèlica |
| Altres temes | |
Característiques modifica
Segons AllMusic, el pop psicodèlic no va arribar a ser massa "estrany", però tampoc molt "bubblegum".[1] Es va apropiar dels efectes associats amb la música psicodèlica, aplicant les seves innovacions a cançons de pop concís. La música era ocasionalment limitada a l'estudi, però allà han sorgit excepcions més orgàniques on la psicodèlia era brillant i melòdica. AllMusic Afegeix: "El què és [estrany] és que una part del pop psicdòdelic és més interessant que la mitjana dins de món de la psicodèlia, i va esdevenir estrany, ja que ocasionalment hi havia mescles incòmodes de psicodèlia i convencions pop -- l'àlbum de 1969 de The Neon Philharmonic, The Moth Confessses, és un exemple clar d'aquest fet."
Notes modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Anon. «Psychedelic Pop». AllMusic, n.d..
- ↑ «Neo-Psychedelia», n.d..
Bibliografia modifica
- Bogdanov. [Pop psicodèlic a Google Books All Music Guide to Rock: The Definitive Guide to Rock, Pop, and Soul]. Backbeat Books, 2002. ISBN 978-0-87930-653-3.
- J. Kitts I B. Tolinski, eds, Món de Guitarra Presenta Rosa Floyd (Milwaukee, WI: Hal Leonard, 2002), , p. 6.