Pop psicodèlic

subgènere de la música pop

El pop psicodèlic és un subgènere de la música pop que conté les característiques musicals associades amb la música psicodèlica.[1] Això inclou efectes "trippy" com guitarres distorsionades, manipulacions de les cintes, sitars, enregistrament a la inversa, i harmonies d'estil Beach Boys. Mesclat amb el pop, el gènere conté cançons melòdiques amb estructures de cançó rígides. Va assolir el seu clímax a finals dels anys 60, i va declinar ràpidament a principis dels 70.

Infotaula de gènere musicalPop psicodèlic
Orígens estilístics
Orígens culturalsMid-1960s, United States and United Kingdom
Formes derivades
OrigenEstats Units d'Amèrica i Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Creació1965 Modifica el valor a Wikidata
Part depop Modifica el valor a Wikidata
Altres temes

CaracterístiquesModifica

Segons AllMusic, el pop psicodèlic no va arribar a ser massa "estrany", però tampoc molt "bubblegum".[1] Es va apropiar dels efectes associats amb la música psicodèlica, aplicant les seves innovacions a cançons de pop concís. La música era ocasionalment limitada a l'estudi, però allà han sorgit excepcions més orgàniques on la psicodèlia era brillant i melòdica. AllMusic Afegeix: "El què és [estrany] és que una part del pop psicdòdelic és més interessant que la mitjana dins de món de la psicodèlia, i va esdevenir estrany, ja que ocasionalment hi havia mescles incòmodes de psicodèlia i convencions pop -- l'àlbum de 1969 de The Neon Philharmonic, The Moth Confessses, és un exemple clar d'aquest fet."

NotesModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Anon. «Psychedelic Pop». AllMusic, n.d..
  2. «Neo-Psychedelia», n.d..

BibliografiaModifica

  • Bogdanov. [Pop psicodèlic a Google Books All Music Guide to Rock: The Definitive Guide to Rock, Pop, and Soul]. Backbeat Books, 2002. ISBN 978-0-87930-653-3. 
  • J. Kitts I B. Tolinski, eds, Món de Guitarra Presenta Rosa Floyd (Milwaukee, WI: Hal Leonard, 2002),   , p. 6.