Les fletxes roges representen la velocitat orbital de les restes disgregades del satèl·lit. Les partícules internes orbiten més de pressa que les exteriors.

El límit de Roche és la distància a la què un objecte que orbita un cos massiu mantenint la seua estructura únicament per la seva pròpia gravetat comença a desintegrar-se a causa de les forces de marea de l'objecte principal. Dins del límit de Roche la força de gravetat que el cos central exerceix sobre els extrems més pròxim i més allunyat del satèl·lit excedeixen a la força de gravetat del satèl·lit. Per tant, aquest podrà ser destruït per les forces de marea. El nom de "límit de Roche" prové de l'astrònom francés Édouard Roche qui primer va proposar aquest efecte i va calcular el límit teòric en 1848.