Potí de Lió
Potí (en francès, Pothin) va ser el primer bisbe de Lió i el primer de tota la Gàl·lia. Va ser succeït per Ireneu de Lió. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Vitrall a Saint-Pothin de Lió, per Bégule, s. XIX | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Pothinus 87 dC Regió de Frígia (Turquia) |
Mort | 177 (Gregorià) (89/90 anys) Lugdúnum (Gàl·lia) |
Sepultura | Església de Saint-Nizier (Lió) |
Bisbe | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot |
Període | Imperi Romà |
bisbe i màrtir | |
Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies protestants |
Pelegrinatge | Lió |
Festivitat | 2 de juny |
Patró de | Lió |
Hagiografia
modificaArribat d'una comunitat oriental de Frígia i cap de la comunitat cristiana de Lugdúnum, va ser detingut, amb 47 companys més (entre ells, santa Blandina), durant les persecucions de Marc Aureli en 177.[1] Tot ells són coneguts com a Màrtirs de Lió. Potí va morir a la presó, el 2 de juny, probablement a causa dels tractes infligits.
Historicitat
modificaHi ha dubtes sobre la seva historicitat: és esmentat a una carta atribuïda a Ireneu de Lió, el seu successor al bisbat, que va enviar a una comunitat d'Àsia. Segons aquesta carta, Potí havia estat el primer bisbe de la ciutat, nascut cap al 87 i mort als noranta anys. Va ser martiritzat juntament, diu la carta, amb Alexandre, Àtal, Espagat, Matur i Sanç.
-
Saint-Martin-d'Ainay (Lió), primer lloc d'enterrament del sant
-
Església de Saint-Nizier (Lió), on hi ha les restes dels màrtirs
-
Nau de Saint-Nizier
-
Església de Sant Potí (Lió), construïda en 1843
L'antiga basílica lionesa de Saint-Martin d'Ainay comptava amb una capella de Santa Blandina: la tradició situava al seu emplaçament la troballa de les restes dels màrtirs, que havien estat llençades al riu. D'aquesta església van ser portades a la dels Sants Apòstols, avui anomenada de Saint-Nizier, on són actualment.
Referències
modifica- ↑ de Faye, Clément. L'Eglise de Lyon, depuis l'évêque Pothin jusqu'au réformateur P. Viret: 152 à 1563 (en francès). C. Meyrueis, 1859, p. 4.