Potí (en francès, Pothin) va ser el primer bisbe de Lió i el primer de tota la Gàl·lia. Va ser succeït per Ireneu de Lió. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Plantilla:Infotaula personaPotí de Lió

Vitrall a Saint-Pothin de Lió, per Bégule, s. XIX
Biografia
NaixementPothinus
87 dC Modifica el valor a Wikidata
Regió de Frígia (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort177 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (89/90 anys)
Lugdúnum (Gàl·lia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de Saint-Nizier (Lió) 
Bisbe
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
bisbe i màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies protestants
PelegrinatgeLió
Festivitat2 de juny
Patró deLió

Hagiografia

modifica

Arribat d'una comunitat oriental de Frígia i cap de la comunitat cristiana de Lugdúnum, va ser detingut, amb 47 companys més (entre ells, santa Blandina), durant les persecucions de Marc Aureli en 177.[1] Tot ells són coneguts com a Màrtirs de Lió. Potí va morir a la presó, el 2 de juny, probablement a causa dels tractes infligits.

Historicitat

modifica

Hi ha dubtes sobre la seva historicitat: és esmentat a una carta atribuïda a Ireneu de Lió, el seu successor al bisbat, que va enviar a una comunitat d'Àsia. Segons aquesta carta, Potí havia estat el primer bisbe de la ciutat, nascut cap al 87 i mort als noranta anys. Va ser martiritzat juntament, diu la carta, amb Alexandre, Àtal, Espagat, Matur i Sanç.

L'antiga basílica lionesa de Saint-Martin d'Ainay comptava amb una capella de Santa Blandina: la tradició situava al seu emplaçament la troballa de les restes dels màrtirs, que havien estat llençades al riu. D'aquesta església van ser portades a la dels Sants Apòstols, avui anomenada de Saint-Nizier, on són actualment.

Referències

modifica
  1. de Faye, Clément. L'Eglise de Lyon, depuis l'évêque Pothin jusqu'au réformateur P. Viret: 152 à 1563 (en francès). C. Meyrueis, 1859, p. 4. 

Vegeu també

modifica