Poul William Anderson (25 de novembre de 1926 - 31 de juliol de 2001) va ser un escriptor de ciència-ficció. Va començar durant una de les edats d'or del gènere i va continuar escrivint i sent popular durant el segle xxi. Anderson també va escriure obres de fantasia, novel·les històriques, i un gran nombre d'històries curtes. Ha rebut nombrosos premis de literatura, entre ells set Premis Hugo i tres Premis Nebula.

Plantilla:Infotaula personaPoul Anderson

(1985) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Poul William Anderson Modifica el valor a Wikidata
25 novembre 1926 Modifica el valor a Wikidata
Bristol (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 juliol 2001 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Orinda (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaPennsilvània Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Minnesota Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, autor, novel·lista, escriptor de ciència-ficció Modifica el valor a Wikidata
Activitat1948 Modifica el valor a Wikidata -
GènereCiència-ficció Modifica el valor a Wikidata
Influències en
Nom de plomaA. A. Craig, Michael Karageorge, Winston P. Sanders, P. A. Kingsley[1]
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeKaren Kruse Anderson (1953–) Modifica el valor a Wikidata
FillsAstrid Anderson Modifica el valor a Wikidata
Premis

Descrit per la fontObálky knih, Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: dbf94790-f8c2-4363-8fad-7183dc0969f5 Discogs: 1110131 Modifica els identificadors a Wikidata

Biografia

modifica

Poul Anderson va néixer el 25 de novembre de 1926, a Bristol, Pennsilvània, de pares escandinaus[2]

Poc després del seu naixement, el seu pare, Anton Anderson, enginyer, es va traslladar amb la seva família a Texas, on van viure durant més de deu anys. Després de la mort d'Anton, la seva mare va portar els seus fills a viure a Dinamarca. La família va tornar als Estats Units després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, i va anar a viure en una granja de Minnesota.

Anderson va graduar-se en física per la Universitat de Minnesota el 1948. Encara que llicenciar-se amb honors, Anderson no va fer buscar feina com a físic i va dedicar-se a la literatura. La seva primera història va ser publicada el 1947, quan encara era estudiant a la Universitat de Minnesota. Per pagar els seus estudis, va publicar el seu primer text de Tomorrow's children, el març de 1947 a la revista Astounding. Es va graduar un any després. i va treballar com a escriptor independent.

En els anys següents, es va traslladar a San Francisco, on segueix escrivint històries curtes, ja sigui sol o en col·laboracions, especialment amb Howard Waldrop, Gordon R. Dickson i Karen Kruse. No va ser fins al 1952 que va aparèixer la seva primera novel·la, Vault of the ages (La Cambra dels segles) un llibre per a nens. Brain wave la seva primera novel·la de ciència-ficció, es va publicar dos anys més tard.

Es va casar amb la seva col·lega Karen Kruse el 1953 i el 1954 van tenir una filla, Astrid, que va casar-se amb l'autor de ciència-ficció Greg Bear. Va morir el 31 de juliol de 2001.

Bibliografia

modifica

La majoria de les seues novel·les es poden agrupar en sagues, però la seva extensíssima producció en fa difícil la catalogació. El que a continuació s'inclou és una bibliografia destacada proposada per la web ALT64.

Novel·les

modifica
  • En órbita (1951)
  • La onda cerebral (1954)
  • La espada rota (1954)
  • Sin mundo propio (aka The Long Way Home) (1955)
  • Rutas estelares (1956)
  • Guerra de alados (1958)
  • The Enemy Stars (1959)
  • Planeta de mujeres (1959)
  • La gran cruzada (1960)
  • El crepúsculo del mundo (1961)
  • Los corredores del tiempo (1965)
  • The Star Fox (1965)
  • El mundo de Satán (1969)
  • Tau cero (1970)
  • The Byworlder (1971)
  • The Dancer from Atlantis (1971)
  • There Will Be Time (1972)
  • The People of the Wind (1973)
  • Hrolf Kraki's Saga (1973)
  • Tiempo de fuego (1974)
  • A Midsummer Tempest (1975)
  • Mirkheim (1977)
  • El avatar (1978)
  • Orion Shall Rise (1983)
  • Hoka! (con Gordon R. Dickson, 1983)
  • Star Prince Charlie (amb Gordon R. Dickson, 1983)
  • No Truce with Kings (1986)
  • La nave de un millón de años (1989)
  • Inconstant Star (1990)
  • Cosecha de estrellas (1993)
  • Las estrellas son de fuego (1994)
  • Starfarers (1998)
  • Genesis (2000)

Antologies

modifica
  • Guardianes del tiempo (1960)
  • Extraños terrícolas (1961)
  • Orbita ilimitada (1961)
  • Lo mejor de Poul Anderson (1969)
  • Los muchos mundos de Poul Anderson (1974)
  • El pueblo del aire (1976)
  • El último viaje (1976)
  • La patrulla del tiempo (1991)
  • Duelo en Syrtis (1951)
  • ¡Cuidado, terrestre! (1951)
  • El saqueador de estrellas (1952)
  • Llámame Joe (1957)
  • Eutopía (1967)

Obtinguts

modifica
  • 1961: Premi Hugo de relat curt per The Longest Voyage
  • 1964: Premi Hugo de relat curt per No Truce With Kings
  • 1969: Premi Hugo de relat llarg per The Sharing of Flesh
  • 1972: Premi Nebula de relat llarg per La reina del aire y la oscuridad
  • 1972: Premi Hugo de novel·la curta per La reina del aire y la oscuridad
  • 1973: Premi Nebula de relat llarg per El canto del chivo
  • 1973: Premi Hugo de relat llarg per El canto del chivo
  • 1973: Encuesta Locus: Quint en el ranking d'autors preferits de tots els temps
  • 1975: Premi de Fantasía Mitopoyética de novel·la per A Midsummer Tempest
  • 1975: Premi Británic de Fantasía de novel·la per Hrolf Kraki's Saga
  • 1977: Encuesta Locus: 12 en el ranking de millors autors de tots els tiempos
  • 1979: Premi Hugo de relat llarg per La luna del cazador
  • 1982: Premi Nebula de novel·la curta per El juego de Saturno
  • 1982: Premi Hugo de novel·la curta per El juego de Saturno
  • 1982: Premio Skylark de la Asociación de Ciencia Ficción de Nueva Inglaterra
  • 1985: Prometheus Hall of Fame per Trader To The Stars
  • 1993: Premi Seiun de novel·la extranjera per Tau cero
  • 1995: Premi Prometheus per Las estrellas son de fuego
  • 1995: Prometheus Hall of Fame per The Star Fox
  • 1997: Nomenat gran mestre de la ciència-ficció per la SFWA
  • 1999: Enquesta Locus sobre mejor novel·la curta de todos los tiempos: La reina del aire y la oscuridad - Puesto 34º
  • 2000 Incluido en el Salón de la Fama de la ciencia ficción
  • 2001: Premi John W. Campbell Memorial de novel·la per Génesis
  • 2001: Premi Prometheus (premi especial a tota la seva carrera)

Finalista

modifica
  • 1959: Premi Hugo de novel·la per The Enemy Stars
  • 1961: Premi Hugo de novel·la per The High Crusade
  • 1966: Premi Nebula de novel·la per The Star Fox
  • 1966: Premi Nebula d'història llarga per The Life of Your Time
  • 1966: Premi Hugo de relat curt per Marque and Reprisal
  • 1969: Premi Nebula de relat llarg per The Sharing of Flesh
  • 1969: Premi Nebula de relat curt per Kyrie
  • 1971: Premi Nebula de novel·la curta per The Fatal Fulfillment
  • 1971: Premi Hugo de novel·la per Tau cero
  • 1972: Premi Nebula de novel·la per The Byworlder
  • 1973: Premi Hugo de novel·la per There Will Be Time
  • 1973: Premi de Fantasía Mitopoyética de novel·la per The Dancer from Atlantis
  • 1974: Premi Nebula de novel·la per The People of the Wind
  • 1974: Premi Hugo de novel·la per The People of the Wind
  • 1974: Premi de Fantasía Mitopoyética de novel·la per Hrolf Kraki's Saga
  • 1975: Premi Mundial de Fantasía de novel·la per A Midsummer Tempest
  • 1975: Premi Hugo de novel·la per Tiempo de fuego
  • 1976: Premi Nebula de novel·la per A Midsummer Tempest
  • 1980: Premi Nebula de relat llarg per The Ways of Love
  • 1984: Premio Prometheus de novel·la per Orion Shall Rise
  • 1990: Premi Nebula de novel·la per La nave de un millón de años
  • 1990: Premi Hugo de novel·la per La nave de un millón de años
  • 1990: Premio Prometheus de novel·la per La nave de un millón de años
  • 1998: Premio Prometheus de novel·la per The Fleet of Stars
  • 1999: Premio John W. Campbell Memorial|John W. Campbell Memorial de novel·la per Starfarers

Pseudònims

modifica
  • A.A. Craig
  • Michael Karageorge
  • Winston P. Sanders

Referències

modifica
  1. Lee Gold. «Tracking Down The First Deliberate Use Of "Filk Song"». Arxivat de l'original el 2011-08-23. [Consulta: 11 agost 2007].
  2. Tau Zero-'SF edició d'obres mestres, d'accés:. 20 agost 2010