Prats de Sornià

Prats de Sornià (l'endònim occità és Prats de Sornhan i el topònim oficial en francès, Prats-de-Sournia) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Prats de Sornià

Tipus	comuna de França
Localització
42° 44′ 39″ N, 2° 27′ 38″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Districte	districte de Prada
Cantó	cantó de Sornià
Població humana
Població	78 (2021) (9,74 hab./km²)
Geografia
Superfície	8,01 km²
Altitud	347 m-966 m
Limita amb	Felluns Sornià Trevillac Pesillà de Conflent el Viver
Organització política
• Batlle	Gilles Deulofeu (2008–)
Identificador descriptiu
Codi postal	66730
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Lloc web	pratsdesournia.com

El Poble

El poble de Prats de Sornià es troba a 634 m d'altitud, a la vora d'una antiga i important carrerada de pasturatges, format per un grup de cases en un vessant que coronen les restes de l'antic castell de Prats de Sornià, una altra torre de base rectangular visible des de lluny; l'església parroquial de Sant Fèlix és esmentada des del 1259.

El terme

El terme municipal de Prats de Sornià, de 8,01 km² d'extensió, s'estén a llevant del coll de Ventafrida, entre les valls de l'Adasig (riu que forma aigua avall de Sornià un petit sector del límit meridional) i la vall de la Matassa. Comprèn el poble Prats de Sornià, únic nucli de població, i les restes de l'antic castell de Las Albas. Limita amb els termes de Sornià (SW), el Viver (NW), Felluns (NE), Pesillà de Conflent (E) i Trevillac (SE). L'eix principal de comunicacions és una carretera local de Sant Pau de Fenollet al Viver i a Sornià (D-7) que passa pel poble.

Al sud del terme, vora l'Adasig, hi ha l'antic castell i església de Las Albas; el castell es troba arruïnat i fou bastit sobre un sòcol rocós a la vora del llit del riu, i es remunta amb evidència a l'alta edat mitjana, encara que el primer document conegut és del 1408 (Albas); l'església, rectangular, de nau única, és com a mínim obra del segle xiii.

El territori

El territori és tot ell situat en el sinclinal de Boissavila. L'alçada màxima és a l'extrem de ponent, 967 m damunt el coll de Ventafrida (Roc Corb), on neix el torrent de La Solana, que va vers la vall de la Matassa. Les aigües de la part de migdia (que arriba a 732 m prop del Cap Blanc) van vers l'Adasig, que discorre de forma sinuosa entre els termes de Sornià i de Pesillà. Hi ha claps de bosc de roures barrejats amb alzines, al N, i amb predomini de l'alzina, junt a la brolla mediterrània, al S; la part més alta té landes de l'estatge montà.

L'agricultura

La superfície agrícola es limita a 141 ha (en poc més d'una vintena d'explotacions) al voltant del poble, tot i que creix per la neteja de brolla reutilitzada en pasturatges. Predomina la vinya (unes 80 ha, de les quals dues dotzenes són de denominació d'origen controlada i la resta d'altres vins) també hi ha petites extensions d'hortalisses, arbres fruiters, cereals i farratges i prats. El bestiar es sobretot oví i de cabrum i mol pocs caps de boví.

La història

El monestir de Sant Miquel de Cuixà tenia l'any 1011, entre les seves possessions a la Fenolleda, un alou in villa pratis. El 1141 i 1142 un cavaller Ramon de Prats era vassall d'Udalgar, vescomte de Fenollet. El capítol de Sant Pau de Fenollet percebia diversos drets a Prats, per aquesta localitat formava part de la baronia de Rebollet i, des del segle xiv almenys, tingué per senyors una branca de la família de Perapertusa (Guillem de Perapertusa; el seu fill Bernat Berenguer, marit de Constança de Perellós, el 1401; els seus fills Guillem i Bernat Berenguer, hereu de la baronia de Jóc el 1459, mort el 1485; i els seus descendents o hereus de la dita baronia unida a Jóc i Rebollet fins a la fi de l'Antic Règim).

Geografia

Mapa de la comuna de Prats de Sornià

Administració i política

Alcaldes

Alcalde	Període
Jean Calvet	2001 - 2008
Gilles Deulofeu	2008 -

Demografia

Població 1962-2008

Bibliografia

• Gran Geografia Comarcal de Catalunya volum. núm. 14, pàgs. 489/90, Gran Enciclopèdia Catalana S.A. (ISBN 84-85194-59-4)