Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
| Institució | Guàrdia Pretoriana  |
|---|---|
| Estat | antiga Roma |
| Llista | llista de prefectes del pretori |
Aquest ofici el va crear l'emperador August amb finalitat exclusivament militar i poc poder polític, i va agafar més importància sota Tiberi, amb Sejà com a prefecte pretorià, que va arribar a ser el segon càrrec de l'estat després de l'emperador. El Prefecte del pretori era un dels quatre prefectes que hi havia a la ciutat de Roma, juntament amb el Prefecte de la ciutat, el Prefecte de vigilància i el Prefecte de l'annona.
Durant el segle iii els prefectes tenien la vigilància i control de tots els departaments de l'estat, el palau, l'exèrcit, les finances i la llei; fins i tot disposaven d'una cort de justícia. Generalment el nombre de prefectes era de dos i en temps de Còmode es va pujar a tres o de vegades quatre; sempre eren elegits entre els equites però després d'Alexandre Sever a més eren senadors.[1]
Sota Constantí el Gran, dissolts els pretorians, els prefectes del pretori van perdre les seves funcions militars i es van convertir en governadors territorials: un dels prefectes pretorians, resident a la cort, tenia el govern de Tràcia, Orient i Egipte; el segon, Grècia, Il·líria i Macedònia (residia a Sírmium i més tard a Tessalònica); el tercer governava Àfrica i Itàlia (amb seu a Roma); i el quart (amb seu a Trèveris) governava les Gàl·lies, Hispània i Britànnia. Eren els representants de l'emperador en els seus territoris i tenien jurisdicció sobre tots els afers civils, però no tenien control sobre l'exèrcit.[2]
Referències
modifica- ↑ De Laet, S. J «Les pouvoirs militaires des Préfets du Prétoire et leur développement progressif». Revue belge de philologie et d'histoire, 25, 3, 1946, pàg. 510-512.
- ↑ Kelly, Christopher. Ruling the Later Roman Empire. Cambridge (Mass.): Belknap Press of Harvard University Press, 2006, p. 40-41. ISBN 9780674022447.
Bibliografia
modifica- Bingham, Sandra J. The praetorian guard in the political and social life of Julio-Claudian Rome (
PDF). Ottawa: National Library of Canada, 1999. ISBN 0-612-27106-4 [Consulta: 19 octubre 2013]. Arxivat 2017-03-01 a Wayback Machine.
