El Premi Niépce (Prix Niépce) és un guardó anual de fotografia, atorgat des de 1955 per l'associació "Gens d'images", que «recompensa cada any l'obra d'un o una fotògrafa professional resident a França des de fa més de 3 anys, i menor de 50 anys l'1 de gener de l'any del concurs.»[1] La mateixa associació, fundada per Albert Plécy, atorga també el Premi Nadar.

Plantilla:Infotaula esdevenimentPremi Niépce
Tipusguardó Modifica el valor a Wikidata
Vigència1955 Modifica el valor a Wikidata - 
Interval de temps1955
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Conferit perGens d'images

Lloc webgensdimages.com… Modifica el valor a Wikidata

El premi està recolzat per la Biblioteca Nacional de França, que és soci institucional històric, i, des de 2011, també pel grup audiovisual MK2; aquesta empresa va ser fundada el 1974, i és dirigida per Marin Karmitz, que és propietari d'una important col·lecció de fotografies, i que ha manifestat voler donar el seu suport a Gens d'imatges i al premi Niépce.[2]

L'any 1990 el Museu d'Art Contemporani de Dunkerque va presentar una exposició retrospectiva dels premis Niépce. En el marc del «mes de la Foto» 2010, la galeria de Montparnasse (1955-1982) i el Museu de Montparnasse (1983-2010) van presentar l'exposició «55 anys de fotografia a través del premi Niépce 1955-2010».[3][4]

Llista de premiats modifica

  • 1955: Jean Dieuzaide
  • 1956: Robert Doisneau
  • 1957: Denis Brihat
  • 1958: René Basset
  • 1959: Jeanloup Sieff
  • 1960: Léon Herschtritt
  • 1961: Jean-Dominique Lajoux
  • 1962: Jean-Louis Swiners
  • 1963: Jean Suquet
  • 1964: Jean Garet
  • 1965: Thierry Davoust
  • 1966: Marc Garanger
  • 1967: Pierre Berdoy i Dorine Berdoy
  • 1968: Claude Sauvageot
  • 1969: Jean-Pierre Ducatez
  • 1970: Serge Chirol i Claude-Raimond Dityvon
  • 1971: Jean-Luc Tartarin
  • 1972: Pierre Le Gall i Guillaume Lieury
  • 1973: Albert Visage
  • 1974: Pierre Michaud
  • 1975: Jean-Louis Nou
  • 1976: Eddie Kuligowski, Claude Nuridsany i Marie Pérennou
  • 1977: Roland Laboye
  • 1978: Alain Chartier
  • 1979: Françoise Saur
  • 1980: Gilles Kervella
  • 1981: Frédéric Brenner i Jacques Bondon
  • 1982: (desert)
  • 1983: Pascal Dolémieux
  • 1984: Thierry Girard
  • 1985: Hervé Rabot
  • 1986: Jean-Marc Zaorski
  • 1987: Agnès Bonnot
  • 1988: Keïchi Tahara
  • 1989: Gladys i Patrick Zachmann
  • 1990: Hugues de Wurstemberger
  • 1991: Jean-Louis Courtinat
  • 1992: Luc Choquer
  • 1993: Jean-Claude Coutausse
  • 1994: Xavier Lambours
  • 1995: Marie-Paule Nègre
  • 1996: Lise Sarfati
  • 1997: Patrick Tosani
  • 1998: Florence Chevallier
  • 1999: Philippe Bazin
  • 2000: Klavdij Sluban
  • 2001: Antoine d'Agata
  • 2002: Luc Delahaye
  • 2003: Stéphane Couturier
  • 2004: Claudine Doury
  • 2005: Elina Brotherus
  • 2006: Onodera Yuki
  • 2007: Bertrand Meunier
  • 2008: Jürgen Nefzger
  • 2009: Stéphanie Lacombe
  • 2010: Jean-Christian Bourcart
  • 2011: Guillaume Herbaut
  • 2012: Denis Darzacq
  • 2013: Valérie Jouve[5][6]

Referències modifica

  1. Extret del reglament del Premi Niépce.
  2. «Je suis très heureux que nous puissions nous engager aux côtés du prix Niépce. C'est un prix historique qui a récompensé depuis plus de 50 ans les plus grands photographes de leur époque. Nous espérons que l'impulsion nouvelle donnée par notre mécénat permettra au prix de poser son empreinte sur 50 ans d'histoire à venir.»
  3. Derniers jours : Exposition « Prix Niépce : 1983 - 2010 » au Musée du Montparnasse (francès)
  4. El Premi Niépce al Museu de Montparnasse Arxivat 2011-11-09 a Wayback Machine. (francès)
  5. Le Prix Niépce 2013 décerné à Valérie Jouve Arxivat 2013-10-06 a Wayback Machine. a Photographie.com, 14/6/2013 (francès)
  6. Valérie Jouve, prix Niépce 2013 Arxivat 2013-07-02 a Wayback Machine. a Libération Next, 17/6/2013 (francès)

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Premi Niépce