Una premsa hidràulica és un mecanisme format per dos cilindres o pistons de diferent àrea, un d'ells de gran diàmetre, units per vasos comunicants plens d'un líquid (aigua o oli). Gràcies al principi de Pascal, aplicant petites forces sobre el pistó petit se n'obtenen d'altres de grans al pistó gros. La pressió exercida sobre el pistó petit és transmesa pel líquid al pistó gros amb el mateix valor per unitat de superfície, i per tant, la pressió, en ser proporcional a la relació de diàmetres dels cilindres, serà molt més gran que l'aplicada.[1]

Antiga premsa hidràulica.

Al segle xvii, a França, el matemàtic i filòsof Blaise Pascal va començar una investigació referent al principi mitjançant el qual la pressió aplicada a un líquid contingut en un recipient es transmet amb la mateixa intensitat en totes direccions. Gràcies a aquest principi es poden obtenir forces molt grans utilitzant altres relativament petites.

El rendiment de la premsa hidràulica guarda similituds amb el de la palanca, ja que s'obtenen pressions majors que les exercides però es minora la velocitat i la longitud de desplaçament, en similar proporció.

Càlcul de la relació de forces modifica

 
Esquema de forces i àrees d'una premsa hidràulica.

Quan s'aplica una força   sobre l'èmbol de menor àrea   es genera una pressió  :

 

De la mateixa manera en el segon èmbol:

 

S'observa que el líquid aquesta comunicat, després pel principi de Pascal, la pressió en els dos pistons és la mateixa, per tant es compleix que:

 

Això és:

  i la relació de forces:  

És a dir, la força resultant de la premsa hidràulica és:

 

On:

  = força de l'èmbol menor en N, D, Kgf GF
  = força de l'èmbol major en N, D, Kgf GF
  = àrea de l'èmbol menor en m2 cm2 IN2
  = àrea de l'èmbol gran en m2 cm2 IN2

Referències modifica

  1. Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 18. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 326. ISBN 84-7739-018-5. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Premsa hidràulica