Un preparador físic (també conegut com a entrenador S&C ) és un professional del rendiment físic que utilitza la prescripció d'exercicis per millorar el rendiment d' esportistes de competició o equips esportius.[1] Això s'aconsegueix mitjançant la combinació d' entrenament de força, condicionament aeròbic, entre d'altres mètodes.

A diferència d'un entrenador esportiu, un preparador físic es centra principalment en el rendiment esportiu. L'entrenador ajuda els atletes amb la prevenció de lesions, mitjançant l'enfortiment i l'entrenament de la mecànica del moviment dins d'un esport.[2] Tot i que un entrenador personal pot treballar amb persones de tots els nivells i centrar-se en la salut o la forma física, els preparadors físics se centren en atletes competitius i millorar el rendiment en un esport específic. Les qualificacions per a les tres professions no són intercanviables, i tant els preparadors físics com els entrenadors esportius tenen requisits educatius més estrictes que els entrenadors personals.

Característiques de la feina modifica

 
Gimnàs de preparació física

Els preparadors físics sovint són contractats per institucions d'educació superior i equips esportius professionals.

En el sector privat, els preparadors físics poden treballar en gimnasos d'alt rendiment o obrir el seu propi negoci, on hi poden entrenar esportistes aficionats i professionals. Aquesta és una opció popular dels atletes durant la temporada baixa, quan l'accés a les instal·lacions oficials de l'equip no estan disponibles. A més, els preparadors físics poden treballar de forma remota amb clients/esportistes de tots els nivells d'experiència, mitjançant el "coaching en línia", que cada cop és més popular.[3]

Els preparadors físics tenen l'opció d'especialitzar-se en un determinat equip esportiu, tipus de rendiment, tipus d'entrenament, filosofia d'entrenament o treballar a nivell universitari, on se'ls assigna un esport. La descripció general i el deure d'un preparadors físics és desenvolupar un pla de prescripció d'exercicis que moduli l'entrenament aeròbic, de resistència i/o de flexibilitat per adaptar-se a les demandes metabòliques i físiques de l'esport en qüestió.[1] Amb la prescripció d'exercicis aeròbics, els preparadors físics determinen el tipus, la durada i la freqüència de cada exercici. Per a la prescripció d'exercicis de resistència, es determina el tipus d'exercici, el volum total de la sessió, el període de descans, la freqüència, la intensitat i la velocitat .[4] També poden participar en la prescripció de rutines d'estirament o altres enfocaments. La nutrició i la consulta mèdica no estan dins del seu àmbit de pràctica i qualificació formativa.

Eficàcia modifica

La implementació de programes efectius de preparació física ha donat lloc a un augment de la velocitat i la força.[5][6][7] La investigació ha demostrat que no només l'entrenament millora el rendiment, sinó que un entrenament incorrecte (córrer a distància, una activitat de fibra muscular de contracció lenta, en esportistes de futbol amb característiques de contracció ràpida) pot provocar disminucions del rendiment. Utilitzant tècniques com l'entrenament basat en la velocitat i la pliometria en alguns atletes d'alt rendiment, i moviments específics d'esports en d'altres, els entrenadors de força poden millorar la funció física i el rendiment atlètic alhora que redueixen potencialment el risc d'algunes lesions esportives.[8][9]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Strength & Conditioning» (en anglès americà). English Institute of Sport. [Consulta: 4 març 2024].
  2. «Strength and conditioning coach». Human Kinetics, 25-08-2011. [Consulta: 10 març 2014].
  3. «Should You Try Online Fitness Coaching?» (en anglès). Shape. [Consulta: 30 abril 2020].
  4. Kraemer, WJ. Exercise Physiology: Integrating Theory and Application. Lippincott Williams & Wilkins. Chapter 12. Ahead of print, March 2011.
  5. Lombard, Wayne P.; Durandt, Justin J.; Masimla, Herman; Green, Mervin; Lambert, Michael I. (en anglès) Journal of Strength and Conditioning Research, 29, 4, 2015, pàg. 980–988. DOI: 10.1519/JSC.0000000000000724. PMID: 25387267 [Consulta: free].
  6. Izquierdo, Mikel; Häkkinen, Keijo; Gonzalez-Badillo, Juan J.; Ibáñez, Javier; Gorostiaga, Esteban M. (en anglès) European Journal of Applied Physiology, 87, 3, 01-07-2002, pàg. 264–271. DOI: 10.1007/s00421-002-0628-y. ISSN: 1439-6319. PMID: 12111288.
  7. Karsten, Bettina; Stevens, Liesbeth; Colpus, Mark; Larumbe-Zabala, Eneko; Naclerio, Fernando International Journal of Sports Physiology and Performance, 11, 1, 01-01-2016, pàg. 80–85. DOI: 10.1123/ijspp.2014-0559. ISSN: 1555-0273. PMID: 25946163.
  8. Kraemer, WJ. Exercise Physiology: Integrating Theory and Application. Lippincott Williams & Wilkins. Ahead of print, March 2011.
  9. van der Horst, Nick; Smits, Dirk-Wouter; Petersen, Jesper; Goedhart, Edwin A.; Backx, Frank J. G. The American Journal of Sports Medicine, 43, 6, June 2015, pàg. 1316–1323. DOI: 10.1177/0363546515574057. ISSN: 1552-3365. PMID: 25794868.