Pressió de dissolució
La pressió de dissolució o pressió de solució en la geologia estructural i la diagènesi, és un mecanisme de deformació que implica la dissolució de minerals dins un fluid porós aquòs. És un exemple de transferència de massa difusiva.[1]
El procés cinètic detallat el va descriure Rutter,[2] i s'ha usat en moltes aplicacions[3] en les ciències de la Terra.
Aparició modifica
Les proves de pressió de dissolució s'han descrit en roques sedimentàries que només han estat afectades per la compactació geològica. l'exemple més comú són els plans de divisió (beds) paral·lels de l'estilolita desenvolupada en roca carbonatada.[4] Aquest procés també es creu que és important en l'exfoliació.
Referències modifica
- ↑ Rutter, E.H. «Pressure solution in nature, theory and experiment.». Journal of the Geological Society, London, vol. 140, 5, 1983, pàg. 725–740. [Consulta: 24 novembre 2010].
- ↑ Rutter, E. H. «The kinetics of rock deformation by pressure solution». Phil. Trans. R. Soc. Lond. A., vol. 283, 1976, pàg. 203–219. JSTOR: 74639 [Consulta: 24 novembre 2010].
- ↑ Yang, X. S. «Pressure solution in sedimentary basins: effect of temperature gradient». Earth Planet. Sci. Lett., vol. 176, 2000, pàg. 233–243 [Consulta: 24 novembre 2010].
- ↑ Railsback, L.B.; Andrews L.M. «Tectonic stylolites in the ‘undeformed' Cumberland Plateau of Southern Tennessee». Journal of Structural Geology, vol. 17, 1995, pàg. 911–915. DOI: 10.1016/0191-8141(94)00127-L [Consulta: 24 novembre 2010].