Prisc Javolè

Prisc Javolè o Javolè Prisc, (en llatí Priscus Javolenus), va ser un magistrat romà i un destacat jurista que va néixer cap a l'any 79 i va morir a meitat del segle ii). Va ser membre del consell d'Antoní Pius.

Infotaula de personaPrisc Javolè
Nom original(la) Gaius Octavius Tidius Tossianus Lucius Iavolenus Priscus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement60 dC Modifica el valor a Wikidata
Mort120 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Senador romà
Cònsol romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle I–segle II Modifica el valor a Wikidata)
MovimentSabinian school (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGnaeus Arulenus Caelius Sabinus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesSalvi Julià Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarlegat Modifica el valor a Wikidata

Javolè va ser deixeble de Marc Celi Sabí i un dels caps de l'escola sabiniana durant l'època en què Juvenci Cels el pare, Publi Juvenci Cels el fill, i Neraci Prisc van dirigir l'escola rival com a successors de Pegàs. Va ser mestre de Luci Fulvi Aburni Valent, Tuscià i Salvi Julià.

Va ser pretor i procònsol de Síria.

Es conserven 206 extractes dels seus escrits al Digest.

S'han conservat els títols d'alguns dels seus llibres:

  • 1. Ex Cassio Libri XV, uns comentaris sobre les obres de Gai Cassi Longí, dirigent de la seva escola, on més aviat repeteix les opinions de Cassi.
  • 2. Epistolarum Libri XIV, opinions i respostes sobre casos legals.
  • 3. Ad Plautium, o Ex Plautio, comentaris sobre Plauci, un jurista del temps de Vespasià.
  • 4. Libri ex Posterioribus, o Posteriorum Labeonis, Posteriorum Labeonis a Javoleno Epitomatorum Libri, o Posteriorum Labeonis Epitome, un llibre publicat pòstumament amb les seves discussions jurídiques amb Marc Antisti Labeó.[1]

ReferènciesModifica