Procés de gelatina d'argent

El procés de gelatina d'argent és un procés fotogràfic utilitzat per la fabricació de pel·lícules i impressions.

Aquest consisteix en una emulsió feta a base de nitrat d'argent i gelatina abocada sobre un suport com el vidre, una pel·lícula o un paper. Aquests materials sensibles a la llum, es mantenen estables sota condicions normals de manteniment i permeten ser exposats i processats diverses vegades al llarg d'uns quants anys després de la seva fabricació.

Aquest procés neix com a solució al procés a base de col·lodió humit vigent i predominant al llarg del 1850 fins al 1880.

Història

El procés de gelatina d'argent va ser introduït per primera vegada l'any 1871 per Richard Leach Maddox, però l'any 1878, Charles Harper Bennett va presentar una versió millorada de l'emulsió que era més estable i sensible a la llum.

A la meitat del segle xix, gairebé tots els processos fotogràfics o d'impressió que utilitzaven el nitrat d'argent s'havien de dur a terme a través d'un procés de dues etapes. Un dels grans avenços que va permetre el descobriment de la gelatina d'argent fou l'escurçament del procés a una única etapa.

A diferència del procés amb col·lodió humit, que consistia en abocar el col·lodió en una placa recoberta de bromur i posteriorment, submergir-lo en nitrat de plata, el procés amb gelatina d'argent combinava el bromur i el nitrat en una mateixa solució.

Tecnologia

La emulsió de gelatina de plata es duu a terme a partir de barrejar gelatina fosa i aigua, bromur i nitrat d'argent. D'aquesta barreja se n'obté una emulsió que consisteix en bromur d'argent en gelatina calenta.

Amb la introducció d'aquest descobriment, quan es volia fer fotografies ja no calia portar una cambra obscura portàtil per tal de poder preparar les plaques immediatament abans de ser usades i poder revelar-les just després de ser exposades.

Gràcies a les plaques de gelatina d'argent, l'únic que calia fer era inserir la placa al suport que es trobava dins la càmera, lliscar el suport per tal de descobrir la placa de gelatina seca, exposar i tornar a cobrir la lent (a partir de 1880 les plaques eren tan sensibles que una exposició d'una fracció de segon solia ser suficient.). Tornar a fer lliscar el suport de la placa a la part posterior, extreure la placa de la càmera, emmagatzemar-la i poder esperar fins al moment en què poguessis utilitzar una cambra obscura per revelar les fotografies.

Requeriments

Per tal de dur a terme aquesta emulsió és necessari:

• Una cambra petita.
• Portaobjectes
• Plaques de vidre
• Gelatina domèstica, sense gust
• Alum de crom per endurir la gelatina
• Agents humectants
• Aigua destil·lada
• Una emulsió líquida
• Safelight amb un Filtre
• Culleres de mesura
• Suports per assecar les plaques
• Guants de goma
• Un termòmetre per la cambra obscura
• Safates de plàstic aptes pel revelatge fotogràfic.
• Paper de revelatge.
• Fixador d'enduriment
• Enduridor d'ús general

Implicacions

Amb materials de gelatina de plata, comences a fabricar paper i pel·lícules fotogràfiques. Quan es comença al preu del producte baixa i fàcilment accessible, canvia totalment la nostre relació amb la fotografia.

L'ús de plaques fetes a partir de gelatina d'argent va facilitar significativament el procés de pressa de fotografies, particularment paisatges. Aquesta millora va venir donada gràcies a que ja no calia endur-se una preparació prèvia a l'exposició o el revelatge immediat de les plaques abans que l'emulsió s'assequés. Podies endur-te un paquet de plaques de gelatina d'argent seca a un viatge, exposar les plaques, i després, setmanes després, revelar-ho en una cambra obscura.

A més a més d'implicar aquesta avenç, els materials de gelatina de plata van comportar una davallada dels preus dels productes fent-los més accessibles a tothom i provocant un canvi radical de la relació de la societat a la fotografia, ja que el seu ús es va popularitzar. Tothom podia fer fotografies.

Inconveniències

La problemàtica més gran que ocasiona el mètode de la gelatina d'argent, és el silver mirroring o brillantor metàl·lica, és a dir, l'aparició d'un lustre blavenc arrel del pas del temps, que apareix a la superfície de materials fotogràfics que han utilitzat plata com a base i que forma part del procés d'envelliment d'aquests.

Aquest efecte, generalment apareix únicament en algunes àrees de la fotografia, i es presenta reproduint diversos patrons de distribució relacionats amb les condicions ambientals a les que la fotografia ha estat sotmesa. En molts casos, aquestes brillantors tendeixen a aparèixer a les arrugues, als plecs i a les vores del material.

Aquesta degradació de la imatge fotogràfica, es dona per la oxidació del de la plata quan entra en contacte amb gasos atmosfèrics com ara el sulfur d'hidrogen.

Referències

• The silver gelatin dry plate process « Gelatin Silver Prints « Formulas And How-To « AlternativePhotography.com. (s.d.). Recuperat 28 novembre 2018, de http://www.alternativephotography.com/silver-gelatin-dry-plate-process/
• Early Photographic Processes - Dry Plates. (s.d.). Recuperat 28 novembre 2018, de http://www.edinphoto.org.uk/1_early/1_early_photography_-_processes_-_dry_plates.htm
• Pietro, G. D. I., & Ligterink, F. (2018). Silver-Mirroring Edge Patterns : Diffusion-Reaction Models for the Formation of Silver Mirroring on Silver Gelatin Glass Plates Author (s): Giovanna Di Pietro and Frank Ligterink Source : Journal of the American Institute for Conservation, Vol . 41, N, 41(2), 111-126.
• The Gelatin Silver Process - Photographic Processes Series - Chapter 10 of 12 - YouTube. (s.d.). Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=r0eIH69QWd8&t=252s