Mar de Màrmara
La mar de Màrmara (en turc Marmara Denizi, en grec: Μαρμαρα̃ Θάλασσα, transcrit Marmarà Thàlassa, o Προποντίδα, Propontida) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea. El Bòsfor la connecta amb la mar Negra i els Dardanels amb l'Egea. El primer d'aquests dos estrets també separa les parts europea i asiàtica de la ciutat d'Istanbul. Té una superfície d'11.350 km².[1]
(tr) Marmara Denizi  | ||||
| ||||
| Tipus | Mar i mar mediterrani | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Illa de Màrmara | |||
| Part de | Oceà Atlàntic Nord | |||
| Localització | ||||
| País de la conca | Turquia | |||
| Entitat territorial administrativa | Turquia | |||
| ||||
| Afluent | ||||
| Dades i xifres | ||||
| Profunditat | 1.370 m | |||
| Superfície | 11.350 km² | |||
Dins la mar hi ha dos grups principals d'illes coneguts com les illes dels Prínceps o Kızıl Adalar (turc Adalar, grup entre 13 i 20 km al sud-est d'Istanbul i a 5 km de la costa d'Anatòlia, amb les illes de Kınalı, Burgaz, Heybeli i Büyükada -la Gran Illa, antiga Prinkipo dels romans d'Orient i la clàssica Megale- i cinc menors), i les de Màrmara (prop de la península Kapıdağı, amb Marmara, Avşa o Türkeli, Pashalimanı i altres menors). Aquest darrer arxipèlag és ric en marbre i és el que ha donat nom a la mar (màrmaro és el nom grec del marbre). Una illa menor separada és la d'Imralı a l'entrada del golf de Gemlik.
La falla del nord d'Anatòlia, que ha provocat diversos terratrèmols importants en els darrers anys, com el d'Izmit del 1999, transcorre sota la mar de Màrmara.
.jpg)
NomModifica
El mar de Màrmara rep el nom de l'illa més gran del seu costat sud que s'anomena illa de Màrmara perquè és rica en marbre (en grec μάρμᾰρον (mármaron) "marbre)."[2]
A l'antiguitat clàssica es coneixia com a Propontis, que deriva de les paraules gregues pro- (abans) i pontos (mar) i reflecteix el fet que els antics grecs solien navegar per ella per arribar a la Mar Negra que anomenaven Pontos.
MitologiaModifica
En la mitologia grega, una tempesta al Propontis va portar els argonautes de tornada a una illa que havien deixat, precipitant una batalla en la qual Jàson o Hèracles van matar el rei Cízic, que els va confondre amb els seus enemics pelasgs.[3]
Geografia i hidrologiaModifica
La salinitat superficial del Màrmara és de mitjana unes 22 parts per mil, que és una mica més que la de la Mar Negra, però només uns dos terços de la de la majoria dels oceans. L'aigua és molt més salina al fons del mar, amb una salinitat mitjana d'unes 38 parts per mil, similar a la de la mar Mediterrània. Aquesta aigua salina d'alta densitat no migra a la superfície com també passa amb el mar Negre. L'aigua dels rius Susurluk, Biga (Granicus) i Gönen també redueix la salinitat del mar, encara que amb menys efecte que al mar Negre. Amb poca terra a Tràcia drenant cap al sud, gairebé tots aquests rius surten d’Anatòlia.
La costa sud del mar està molt sagnada i inclou el golf d'İzmit (en turc), el golf de Gemlik (turc), el golf de Bandırma (en turc), i el golf d'Erdek (en turc).
Illes al mar de MàrmaraModifica
Hi ha dos grups principals d'illes al mar de Màrmara. Al nord es troben les Illes dels Prínceps, un arxipèlag format per les illes habitades de Kınaliada, Burgazada, Heybeliada, Büyüyada i Sedef Adası i diverses illes deshabitades com Sivriada, Yassıada, Kaşıkadası i Tavşanadas. Les illes habitades són fàcilment accessibles amb ferri des de les costes europees i asiàtiques d’Istanbul i tot l'arxipèlag forma part de la conurbació.
Al sud es troben les illes Màrmara, un arxipèlag format per l’illa homònima de Màrmara i altres tres illes habitades - Avşa, Paşalimanı i Ekinlik-, així com per disset illes en gran part deshabitades, inclosa l'illa presó d’Imralı, el presoner més famós de la qual, des de 1999, ha estat el líder del PKK Abdullah Öcalan. Aquestes illes es troben a la província de Balıkesir i són més fàcilment accessibles des de Tekirdağ a Tràcia o Erdek a la riba sud del mar de Màrmara. A l'estiu, ferris addicionals viatgen a les illes Avşa i Màrmara des del centre d'Istanbul per facilitar el creixement del comerç turístic.
També hi ha algunes illes individuals en altres llocs del mar de Màrmara, com ara Koç Adası, al costat de Tuzla, que és propietat privada de la família d'industrials Koç.
Problemes al mar de MàrmaraModifica
La falla d'Anatolia del Nord passa sota el mar i ha provocat diversos terratrèmols importants, com els d’Izmit i Düzce a l'agost i novembre de 1999 respectivament. El terratrèmol de l'agost de 1999 es coneix comunament com el terratrèmol de Màrmara ja que el seu epicentre es trobava sota el mar i la majoria dels llocs més afectats pel terratrèmol i el tsunami posterior es trobaven al llarg de les seves costes.[4]
Durant una tempesta del 29 de desembre de 1999, el petrolier rus Volgoneft es va trencar en dos al mar de Màrmara, vessant més de 1.500 tones de petroli a l'aigua.[5]
L'any 2021 les ribes del mar de Màrmara es van veure desfigurades pel mucílag -anomenat com a 'moc de mar'- provocat, almenys en part, per l'abocament de residus no tractats a l'aigua.[6]
ExtensióModifica
L’Organització Hidrogràfica Internacional defineix els límits del mar de Màrmara de la següent manera:[7]
- Al nord-est. Una línia que uneix el cap Rumili amb el cap Anatoli (41°13′N).
Pobles i ciutatsModifica
Els pobles i ciutats de la costa del mar de Màrmara inclouen:
Província d'Istanbul
|
Província de Balıkesir
|
Província de Kocaeli
|
Província de Yalova
|
GaleriaModifica
-
El Bòsfor amb Istanbul al fons
-
Vista del mar de Màrmara des d'Istanbul
-
Mar de Màrmara a prop de Yassıada
SituacióModifica
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ «Marmara, Sea of - Dictionary definition of Marmara, Sea of - Encyclopedia.com: FREE online dictionary». www.encyclopedia.com. [Consulta: 3 gener 2018].
- ↑ Liddell, Henry George. «A Greek-English Lexicon». Perseus. [Consulta: January 12, 2009].
- ↑ Parada, Carlos. «Greek Mythology Link». Arxivat de l'original el February 13, 2002. [Consulta: April 30, 2001].
- ↑ «Marmara earthquake: 20 years on | IFRC» (en anglès). www.ifrc.org. [Consulta: 1r agost 2022].
- ↑ «The Volgoneft-248 Oil Spill in the Marmara Sea».
- ↑ «Impact of mucilage in Marmara Sea to be less harsh: Expert - Türkiye News» (en anglès). Hürriyet Daily News. [Consulta: 1r agost 2022].
- ↑ «Limits of Oceans and Seas». International Hydrographic Organization. [Consulta: 28 desembre 2020].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mar de Màrmara |