La propiciació és l'acte d'apaivagar o fer que una deïtat estigui ben disposada, incorrent així en el favor diví o evitant el càstig diví. Mentre que alguns utilitzen el terme de manera intercanviable amb expiació, d'altres fan una clara distinció entre els dos.[1]

Propiciatori, s'aplica com a adjectiu per qualificar a un temple (temple propiciatori com el Temple Expiatori de la Sagrada Família), sants (sant propiciatori), imatges (imatge propiciatòria), relíquies (relíquia propiciatòria) o a una víctima propiciatòria d'un sacrifici (vegeu també boc expiatori).[2]

A l'Antic Testament (Èxode 25:17-22) "propiciatori" (propitiatorium al llatí de la Vulgata) és la denominació d'una làmina quadrada d'or que servia com a tapa de l'Arca de l'Aliança. En l'hebreu original s'anomena kappôreth (כפורת -"coberta", "seient sagrat" o "seient d'honor", o "obra d'expiació"-); i en el grec koiné de la Septuaginta s'anomena hilasterion (ἱλαστηρίου).[3] L'arrel del terme hebreu kapporeth o kaporet és la paraula kafar, que significa cobrir, aplacar o cancel·lar, redimir amb el pagament d'un rescat (כפר kofer);[4] de la qual també deriva kipur, que significa expiació (com a Yom Kipur יוֹם כִּפּוּר -dia de l'expiació-).[5]

La propiciació és un concepte de la teologia cristiana, traduït del terme grec hilasterion (ἱλαστήριον),[6] que significa literalment "el que expia o propicia", "el do que procura la propiciació" o "lloc o mitjà de reconciliació". Una altra paraula grega, hilasmos (ἱλασμός), s'usa per designar a Crist, com a propiciació de l'home.[cal citació]

Referències

modifica
  1. Zupez, John «Is the Mass a Propitiatory or Expiatory Sacrifice?». Emmanuel, 125, 12-2019, pàg. 378–381. Arxivat de l'original el 2020-07-04 [Consulta: 6 setembre 2023].
  2. «propiciatorio». Diccionario de la lengua española. Real Academia Española (castellà).
  3. TITUS Vetus Testamentum graece iuxta LXX interpretes
  4. en:kofer Vegeu també en:K-F-R
  5. Expiación en amyisrael.net
  6. Hilasterion in Romans 3:25