Viquipèdia

Proteïna de la síndrome de Wiskott-Aldrich

La proteïna de la síndrome de Wiskott-Aldrich (WASp, per les seves sigles en anglès) és una proteïna de 502 aminoàcids expressada per cèl·lules del sistema hematopoètic.[1] Les proteïnes WASP poden alternar entre dues conformacions que determinaran la seva activitat. En el seu estat inactiu, la proteïna WASp adopta una conformació tancada, on l'extrem N-terminal i el C-terminal interaccionen entre ells. La forma oberta de WASP s'uneix a i activa el complex Arp2/3, responsable de la nucleació dels microfilaments d'actina.[2] Les proteïnes WASP tenen un domini VCA a l'extrem C-terminal que s'uneix i activa el complex Arp2/3 en resposta a diversos mecanismes, inclosa la família de proteïnes G Rho GTPases,[3] determinats fosfolípids, proteïnes que contenen el domini SH3,[4] quinases i fosfatases. La WASp és el membre més representatiu d'una família proteica[5] que també inclou l'àmpliament expressada N-WASP (proteïna de la síndrome de Wiskott-Aldrich neuronal),[6] així com la WHIMP[7] o la Scar.[8]

Infotaula de proteïnaProteïna de la síndrome de Wiskott-Aldrich
Substànciaproteïna Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
SímbolWAS ; IMD2; THC; WASP
HUGO12731
RefSeqNP_000368, XP_011542279 i XP_016885275 Modifica el valor a Wikidata
P42768 Modifica el valor a Wikidata
PDB1CEE, 1EJ5, 1T84, 2A3Z, 2K42 i 2OT0 Modifica el valor a Wikidata

El domini VCA (acrònim anglès de verprolin, central, acidic) conté tres elements que donen origen al seu nom: un domini homòleg a verprolina, una regió central hidròfoba i una regió àcida. El domini VCA estimula de forma dramàtica la nucleació d'actina pel complex Arp2/3. Els tres elements del domini VCA ténen funcions diferents en aquest procés. La regió A (àcida) contribueix en l'afinitat cap al complex Arp2/3. LA regió C, tot i que també contribueix en la unió a Arp2/3 i a la seva activitat, té un paper en l'autoinhibició de WASP. La regió V uneix unitats de G-actina,[9] i les exposa al complex Arp2/3 pel creixement del filament d'actina.[10]

Importància clínica modifica

La síndrome de Wiskott-Aldrich clàssica és una malaltia hereditària recessiva lligada al cromosoma X, en la qual existeix un defecte genètic combinat que afecta als limfòcits B i T.[11] Es caracteritza principalment per trombocitopènia, èczema generalitzat[12] i infeccions recurrents.[13] Hi ha una depleció de limfòcits T en sang i ganglis limfàtics i els malalts que la pateixen són proclius a desenvolupar limfomes no hodgkinians.[14] La seva causa són mutacions en el gen que codifica la WASp,[15] localitzat al braç curt del cromosoma X (locus 11.23-11.22).[16] És una síndrome molt poc comuna, amb una incidència d'entre 1-4 casos/milió de nens nascuts vius.[17] Tant les manifestacions de la malaltia com les diverses teràpies emprades per tractar-les[18] alteren significativament la qualitat de vida dels individus afectats.[19] El seu diagnòstic diferencial inclou la síndrome d'Omenn,[20] la trombocitopènia al·loimmunitària neonatal,[21] la hipogammaglobulinèmia[22] o la púrpura trombocitopènica immunitària.[23]

Referències modifica

  1. ↑ Parolini, O; Berardelli, S; Riedl, E; Bello-Fernandez, C; et al «Expression of Wiskott-Aldrich syndrome protein (WASP) gene during hematopoietic differentiation» (en anglès). Blood, 1997 Jul 1; 90 (1), pp: 70-75. ISSN: 1528-0020. PMID: 9207440 [Consulta: 22 desembre 2023].
  2. ↑ Millard, TH; Sharp, SJ; Machesky, LM «Signalling to actin assembly via the WASP (Wiskott-Aldrich syndrome protein)-family proteins and the Arp2/3 complex» (en anglès). Biochem J, 2004 Maig 15; 380 (Pt 1), pp: 1-17. DOI: 10.1042/BJ20040176. PMC: 1224166. PMID: 15040784 [Consulta: 20 desembre 2023].
  3. ↑ Aslan, JE; McCarty, OJT «Rho GTPases in platelet function» (en anglès). J Thromb Haemost, 2013 Gen; 11 (1), pp: 35-46. DOI: 10.1111/jth.12051. PMC: 3928789. PMID: 23121917 [Consulta: 26 desembre 2023].
  4. ↑ Mehrabipour, M; Jasemi, NSK; Dvorsky, R; Ahmadian, MR «A Systematic Compilation of Human SH3 Domains: A Versatile Superfamily in Cellular Signaling» (en anglès). Cells, 2023 Ag 12; 12 (16), pp: 2054. DOI: 10.3390/cells12162054. PMC: 10453029. PMID: 37626864 [Consulta: 22 desembre 2023].
  5. ↑ Tyler, JJ; Allwood, EG; Ayscough, KR «[://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5095904/pdf/BST-2016-0176.pdf WASP family proteins, more than Arp2/3 activators]» (en anglès). Biochem Soc Trans, 2016 Oct 15; 44 (5), pp: 1339-1345. DOI: 10.1042/BST20160176. PMC: 5095904. PMID: 27911716 [Consulta: 30 desembre 2023].
  6. ↑ Fukuoka, M; Suetsugu, S; Miki, H; Fukami, K; et al «A novel neural Wiskott-Aldrich syndrome protein (N-WASP) binding protein, WISH, induces Arp2/3 complex activation independent of Cdc42» (en anglès). J Cell Biol, 2001 Feb 5; 152 (3), pp: 471-482. DOI: 10.1083/jcb.152.3.471. PMC: 2196001. PMID: 11157975 [Consulta: 20 desembre 2023].
  7. ↑ Kabrawala, S; Zimmer, MD; Campellone, KG «WHIMP links the actin nucleation machinery to Src-family kinase signaling during protrusion and motility» (en anglès). PLoS Genet, 2020 Mar 20; 16 (3), pp: e1008694. DOI: 10.1371/journal.pgen.1008694. PMC: 7112243. PMID: 32196488 [Consulta: 29 desembre 2023].
  8. ↑ Kramer, DA; Piper, HK; Chen, B «WASP family proteins: Molecular mechanisms and implications in human disease» (en anglès). Eur J Cell Biol, 2022 Jun-Ag; 101 (3), pp: 151244. DOI: 10.1016/j.ejcb.2022.151244. PMC: 9357188. PMID: 35667337 [Consulta: 19 desembre 2023].
  9. ↑ Saunders, MG; Tempkin, J; Weare, J; Dinner, AR; et al «Nucleotide Regulation of the Structure and Dynamics of G-Actin» (en anglès). Biophys J, 2014 Abr 15; 106 (8), pp: 1710-1720. DOI: /j.bpj.2014.03.012. PMC: 4008840. PMID: 24739170 [Consulta: 31 desembre 2023].
  10. ↑ Padrick, SB; Rosen, MK «Physical mechanisms of signal integration by WASP family proteins» (en anglès). Annu Rev Biochem, 2010; 79, pp: 707-735. DOI: 10.1146/annurev.biochem.77.060407.135452. PMC: 3017724. PMID: 20533885 [Consulta: 19 desembre 2023].
  11. ↑ Fernández, J «Síndrome de Wiskott-Aldrich» (en castellà). Manual MSD (Versió professional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2023; Gen (rev), pàgs: [Consulta: 10 gener 2024].
  12. ↑ Kumar, A; Jain, S, Kumar, P; Goyal, JP «Generalised eczema: a diagnostic clue to Wiskott-Aldrich syndrome» (en anglès). BMJ Case Rep, 2021 Jun 21; 14 (6), pp: e242642. DOI: 10.1136/bcr-2021-242642. PMC: 8217926. PMID: 34155025 [Consulta: 25 desembre 2023].
  13. ↑ Ochs, HD; Filipovich, AH; Veys, P; Cowan, MJ; Kapoor, N «Wiskott-Aldrich syndrome: diagnosis, clinical and laboratory manifestations, and treatment» (en anglès). Biol Blood Marrow Transplant, 2009 Gen; 15 (Supl 1), pp: 84-90. DOI: 10.1016/j.bbmt.2008.10.007. ISSN: 1523-6536. PMID: 19147084 [Consulta: 24 desembre 2023].
  14. ↑ Sun, X; Luo, C; Tang, R; Mao, S; Zhu, Y; Fei, C; Wang, M; Tan, S; Zhang, S; et al «Sinonasal diffuse large B-cell lymphoma in a patient with Wiskott-Aldrich syndrome: A case report and literature review» (en anglès). Front Immunol, 2023 Gen 12; 13, pp: 1062261. DOI: 10.3389/fimmu.2022.1062261. PMC: 9877327. PMID: 36713385 [Consulta: 26 desembre 2023].
  15. ↑ Malik, MA; Masab, M «Wiskott-Aldrich Syndrome» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Jun 26; NBK539838 (rev), pàgs: 7. PMID: 30969660 [Consulta: 20 desembre 2023].
  16. ↑ Guillén-Rocha, N; López-Rocha, E; Danielian, S; Segura-Méndez, N; et al «Síndrome de Wiskott-Aldrich. Comunicación de una nueva mutación» (en castellà). Rev Alerg Mex, 2014 Jul-Set; 61 (3), pp: 219-223. ISSN: 2448-9190 [Consulta: 31 desembre 2023].
  17. ↑ Buchbinder, D; Nugent, DJ; Fillipovich, AJ «Wiskott-Aldrich syndrome: diagnosis, current management, and emerging treatments» (en anglès). Appl Clin Genet, 2014 Abr 3; 7, pp: 55-66. DOI: 10.2147/TACG.S58444. PMC: 4012343. PMID: 24817816 [Consulta: 20 desembre 2023].
  18. ↑ Rivers, E; Worth, A; Thrasher, AJ; Burns, SO «How I manage patients with Wiskott Aldrich syndrome» (en anglès). Br J Haematol, 2019 Maig; 185 (4), pp: 647-655. DOI: 10.1111/bjh.15831. PMC: 7612067. PMID: 30864154 [Consulta: 5 gener 2024].
  19. ↑ Shah, AJ; Sokolic, R; Logan, B; Yin, Z; Iyengar, S; Scalchunes, C; et al «Quality of Life of Patients with Wiskott Aldrich Syndrome and X-Linked Thrombocytopenia: a Study of the Primary Immune Deficiency Consortium (PIDTC), Immune Deficiency Foundation, and the Wiskott-Aldrich Foundation» (en anglès). J Clin Immunol, 2019 Nov; 39 (8), pp: 786-794. DOI: 10.1007/s10875-019-00689-2. PMC: 7385986. PMID: 31620947 [Consulta: 21 desembre 2023].
  20. ↑ Elnour, IB; Ahmed, S; Halim, K; Nirmala, V «Omenn's Syndrome: A rare primary immunodeficiency disorder» (en anglès). Sultan Qaboos Univ Med J, 2007 Ag; 7 (2), pp: 133-138. ISSN: 2075-051X. PMC: 3074865. PMID: 21748095 [Consulta: 24 desembre 2023].
  21. ↑ Kaplan, C «Neonatal alloimmune thrombocytopenia» (en anglès). Haematologica, 2008 Jun; 93 (6), pp: 805-807. DOI: 10.3324/haematol.13160. ISSN: 1592-8721. PMID: 18515877 [Consulta: 25 desembre 2023].
  22. ↑ Huq, ME; Bhatnagar, NK; Hostoffer, RW «Hypogammaglobulinemia» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Jun 5; NBK563134 (rev), pàgs: 14. PMID: 33085281 [Consulta: 24 desembre 2023].
  23. ↑ Kaneko, R; Yamamoto, S; Okamoto, N; Akiyama, K; Matsuno, R; Toyama, D; et al «Wiskott-Aldrich syndrome that was initially diagnosed as immune thrombocytopenic purpura secondary to a cytomegalovirus infection» (en anglès). SAGE Open Med Case Rep, 2018 Gen 9; 6, pp: 2050313X17753788. DOI: 10.1177/2050313X17753788. PMC: 5768273. PMID: 29348920 [Consulta: 26 desembre 2023].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Proteïna_de_la_síndrome_de_Wiskott-Aldrich&oldid=32924777»