Viquipèdia

Protist carnívor

Els dinoflagel·lats depredadors són protists alveolats heteròtrofs o mixòtrofs en els quals part o la majoria dels seus nutrients provenen de digerir altres organismes. Al voltant de la meitat dels dinoflagel·lats no tenen pigments fotosintètics is'especialitzen en consumir altres cèl·lules eucariotes.[1][2]

Pfiesteriosi aguda en tilapia: dalt = peix no afectat; a sota = peix atacat per l'alga carnívora Pfiesteria shumwayae

Entre aquest organismes hi ha Oxyrrhis marina, el qual s'alimenta fagocitant fitoplàncton,[3] Polykrikos kofoidii, que s'alimenta de dinoflagel·lats,[4] Ceratium furca, el qual és principalment fotosintètic però també és capaç d'ingerir altres protists com els ciliats,[5] Cochlodinium polykrikoides, que s'alimenta de fitoplàncton,[6] Gambierdiscus toxicus, que s'alimenta d'algues i produeix una toxina que causa que el peix afectat sigui verinós quan és consumit pels humans,[7] i Pfiesteria i espècies emparentades com Luciella masanensis, el qual s'alimenta de diverses preses incloent la pell dels peixos i les cèl·lules sanguínies de la sang.[8][9] Els dinoflagel·lat depredadors poden matar les seves preses alliberant toxines o fagocitant dírectament petites preses.[10]

Referències modifica

  1. ↑ Doyle, Jeff; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.. Molecular systematics of plants II: DNA sequencing. Boston: Kluwer Academic Publishers, 1998. ISBN 0-412-11121-7. 
  2. ↑ Bhattacharya, Debashish; Olson, Laura Katz. Genomics and evolution of microbial eukaryotes. Oxford [Oxfordshire]: Oxford University Press, 2006. ISBN 0-19-856974-2. 
  3. ↑ Whiteley AS, Burkill PH, Sleigh MA «Rapid method for cell cycle analysis in a predatory marine dinoflagellate». Cytometry, vol. 14, 8, 1993, pàg. 909–15. DOI: 10.1002/cyto.990140809. PMID: 7507024.
  4. ↑ Jeong HJ, Kim SK, Kim JS, Kim ST, Yoo YD, Yoon JY «Growth and grazing rates of the heterotrophic dinoflagellate Polykrikos kofoidii on red-tide and toxic dinoflagellates». J. Eukaryot. Microbiol., vol. 48, 3, 2001, pàg. 298–308. DOI: 10.1111/j.1550-7408.2001.tb00318.x. PMID: 11411838.
  5. ↑ Smalley GW, Coats DW «Ecology of the red-tide dinoflagellate Ceratium furca: distribution, mixotrophy, and grazing impact on ciliate populations of Chesapeake Bay». J. Eukaryot. Microbiol., vol. 49, 1, 2002, pàg. 63–73. DOI: 10.1111/j.1550-7408.2002.tb00343.x. PMID: 11908900.
  6. ↑ Jeong HJ, Du Yoo Y, Kim JS, et al. «Mixotrophy in the phototrophic harmful alga Cochlodinium polykrikoides (Dinophycean): prey species, the effects of prey concentration, and grazing impact». J. Eukaryot. Microbiol., vol. 51, 5, 2004, pàg. 563–9. DOI: 10.1111/j.1550-7408.2004.tb00292.x. PMID: 15537091.
  7. ↑ «Ciguatera fish poisoning--Texas, 1998, and South Carolina, 2004». MMWR Morb. Mortal. Wkly. Rep., vol. 55, 34, 2006, pàg. 935–7. PMID: 16943762.
  8. ↑ Vogelbein WK, Lovko VJ, Shields JD, et al. «Pfiesteria shumwayae kills fish by micropredation not exotoxin secretion». Nature, vol. 418, 6901, 2002, pàg. 967–70. DOI: 10.1038/nature01008. PMID: 12198545.
  9. ↑ Jeong HJ, Ha JH, Yoo YD, et al. «Feeding by the Pfiesteria-like heterotrophic dinoflagellate Luciella masanensis». J. Eukaryot. Microbiol., vol. 54, 3, 2007, pàg. 231–41. DOI: 10.1111/j.1550-7408.2007.00259.x. PMID: 17552978.
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www3.interscience.wiley.com/cgi-bin/abstract/110427393/ABSTRACT Arxivat 2012-12-11 at Archive.is
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Protist_carnívor&oldid=30354428»