Protostràtor

El protostràtor[1] (en grec: πρωτοστράτωρ) fou una dignitat de la cort romana d'Orient que tenia els seus orígens en el mestre dels estables imperial. La seva proximitat a l'emperador li donava molta visibilitat en les cerimònies imperials i serví de trampolí per a persones competents, com ara Manuel l'Armeni o els futurs emperadors Miquel II i Basili I, en la seva progressió cap a cotes encara més altes. A partir del segle xi, guanyà importància, tot deixant de ser un càrrec amb competències reals i convertint-se una dignitat concedida a alts membres de la cort. A partir del segle xiii, es permeté que diverses persones ocupessin el càrrec alhora i es considerava la vuitena dignitat més alta de la cort. Al llarg de la història, la majoria dels protostràtors foren alts comandants militars. La forma femenina del títol, que es concedia a les mullers dels protostràtors, era protostratoressa (πρωτοστρατόρισσα).

Infotaula de càrrec políticProtostràtor
JurisdiccióImperi Romà d'Orient i Regne de Geòrgia Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle VIII Modifica el valor a Wikidata

Història i evolucióModifica

 
El protostràtor Teodor Sinadè i la seva muller en vestimenta de cort, del Tipikon de Lincoln (1328–1344)

El nom de la dignitat significa 'primer estràtor' i reflecteix els seus orígens com a cap de l'ordre imperial (taxis) dels estràtors (στράτορες, 'mossos de quadra'), que formaven una schola stratorum, com s'ha documentat en el cas del personal del prefecte del pretori d'Àfrica al segle vi.[2][3] Durant el regnat de Justinià II (r. 685–695 i 705–711) hi hagué un domèstic dels estràtors, mentre que el 712 hi hagué un protostràtor d'Opsíkion anomenat Rufos.[2][3] El primer personatge d'una certa importància a ocupar el càrrec fou l'espatari Constantí, fill del patrici Bardanes, esmentat cap al final d'una llista de víctimes de la persecució iconoclasta sota Constantí V (r. 741–775) el 765. L'espatari Constantí també és el primer titular conegut del càrrec de «protostràtor imperial» (βασιλικός πρωτοστράτωρ, vassilikós protostràtor).[3][4]

ReferènciesModifica

  1. Marcos Hierro, 2013, p. 31.
  2. 2,0 2,1 Bury, 1911, p. 117.
  3. 3,0 3,1 3,2 Guilland, 1967, p. 478.
  4. ODB, p. 1.748 i 1.749, «Protostrator» (A. Kajdan).

BibliografiaModifica