Província de Buenos Aires
Buenos Aires, en el text de la Constitució provincial: Província de Buenos Aires,[1] és una de les vint-i-quatre jurisdiccions de primer ordre[2] o «estats autogovernats» que conformen la República Argentina, un dels vint-i-quatre districtes electorals legislatius nacionals[3][4] i una de les vint-i-tres províncies de l'Argentina que integren el país.[5]
| |||||
| Tipus | província de l'Argentina i circumscripció electoral  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Argentina | ||||
| Capital | La Plata | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 17.523.996 (2022) (56,98 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 307.571 km² | ||||
| Altitud | 54 m | ||||
| Punt més alt | Cerro Tres Picos (1.239 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 1816 | ||||
| Organització política | |||||
| Òrgan legislatiu | Legislature of Buenos Aires Province (en)  , (Escó: 138) | ||||
| • Governador | Axel Kicillof (2019–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | AR-B | ||||
| Lloc web | gba.gob.ar | ||||
      
| |||||
-2.svg&lang=ca)
Està localitzada al centre-est del país, i abasta gran part de la regió pampeana. Limita al nord amb les províncies de Santa Fe i Entre Ríos, al nord-est amb el Riu de la Plata i la Ciutat Autònoma de Buenos Aires (que no pertany a la província),[6] a l'est i sud amb el mar Argentí de l'oceà Atlàntic, al sud-oest amb Río Negro, a l'oest amb la província de la Pampa i al nord-oest amb la província de Córdoba.
La província es divideix en 135 partidos. Amb 17 569 053 habitants, segons el cens nacional del 2022,[7] és la jurisdicció de primer ordre més poblada del país. Del total dels habitants, el 58,4% (10 275 184 persones) viuen a l'AMBA (Àrea Metropolitana de Buenos Aires), de la qual en formen part quaranta partidos-municipis.[7][8][9][10] A la resta de la província, anomenada «interior»,[11][12] hi viuen 7 293 869 d'habitants que representen el 41,5% de la població total.[10] Dins de l'AMBA s'hi troba inclosa La Plata (la capital provincial) i tots els seus voltants (el Gran La Plata),[9] que té 772 618 habitants.[7] El partido més poblat és La Matanza, ubicat a l'AMBA, amb 1 837 774 habitants.[7]
Amb una superfície de 307 571 km² és la segona jurisdicció de primer ordre més extensa, darrere de la de Terra del Foc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sud, que compta amb 1 002 445 km² (inclosos els territoris antàrtics i insulars en litigi). Amb 50,8 hab/km² aquesta és la tercera jurisdicció de primer ordre més densament poblada, darrere de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires i la província de Tucumán.
Històricament, va ser la província més influent de l'Argentina, la qual cosa va provocar conflictes amb la resta de les províncies. No obstant això, va assegurar-se'n la prominència en la segona meitat del segle xix, en traslladar la capital nacional a la ciutat de Buenos Aires. Al segle xx, la província va liderar el creixement econòmic i demogràfic del país.
Referències
modifica
- ↑ Constitución de la Provincia de Buenos Aires
- ↑ "Jurisdiccions de primer ordre" a l'Argentina
- ↑ Estats provincials - “La República Argentina és un estat Federal constituït per 23 províncies i una Ciutat Autònoma”.
- ↑ Constitució Nacional Argentina vigent - Segona part "Autoritats de la Nació"
- ↑ «Província de Buenos Aires». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ La Ciutat de Buenos Aires va pertànyer a la província de Buenos Aires fins a 1880, any en què va ser federalitzada per ser capital federal. Des d'aquell any va ser un municipi federal amb poder legislatiu autònom fins a 1996, i des d'aquest any és un Estat autònom auto-governat d'acord a una disposició constitucional sancionada el 1994.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Censo Nacional de Población, Hogares y Viviendas 2022. Resultados definitivos». INDEC, 01-11-2023.
- ↑ [1]
- ↑ 9,0 9,1 [2]
- ↑ 10,0 10,1 [3]
- ↑ «“Hacia una clasificación de los municipios bonaerenses”. Documento oficial de la provincia de Buenos Aires». Arxivat de l'original el 31 de desembre de 2019. [Consulta: 31 desembre 2019].
- ↑ [4]