Viquipèdia

Prova diagnòstica de la COVID-19

mètodes de detecció de la COVID-19

Les proves diagnòstiques de la COVID-19 consisteixen en analitzar mostres per avaluar la presència actual o passada del SARS-CoV-2 en les persones. Hi ha dos tipus principals de proves:[1][2]

  • Les que detecten la presència del virus, que s'utilitzen per diagnosticar casos individuals i per permetre a les autoritats de salut pública rastrejar i contenir brots. Es tracta de les basades en la PCR i els tests antigènics ràpids.
  • Les que detecten els anticossos (concretament IgM i IgG) produïts en resposta a la infecció, mostren si algú va tenir la malaltia. Són menys útils per diagnosticar infeccions actuals perquè els anticossos poden no desenvolupar-se fins setmanes després de la infecció,[3] s'utilitzen per avaluar la prevalença de la malaltia, que ajuda a l'estimació de la taxa de mortalitat per infecció.[4]

Les autoritats de diferents àrees sanitàries han adoptat protocols de proves variats, incloent a qui provar, la freqüència de proves, protocols d'anàlisi, recollida de mostres i l'ús dels resultats de les proves.[5][6][7] Aquesta variació probablement ha afectat significativament les estadístiques reportades, inclosos els casos i les proves, les taxes de mortalitat i la demografia de casos.[8][9][10][11] Com que la transmissió del SARS-CoV-2 es produeix dies després de l'exposició (i abans de l'aparició dels símptomes), hi ha una necessitat urgent de vigilància freqüent i de disponibilitat ràpida de resultats.[12]

L'anàlisi de proves es realitza sovint en laboratoris clínics automatitzats i d'alt rendiment. Com a alternativa, les proves del punt d'atenció es poden fer a consultoris mèdics, llocs de treball, entorns institucionals o centres de trànsit.

Mètodes modifica

Detecció del virus modifica

Reacció en cadena de la polimerasa de transcripció inversa modifica

La reacció en cadena de la polimerasa (PCR) és un procés que amplifica (replica) un segment d'ADN petit i ben definit molts centenars de milers de vegades, creant-ne prou quantitat per a ser detectat en l'anàlisi. Les mostres de prova es tracten amb certs productes químics[13][14] que permeten extreure l'ADN. La transcripció inversa converteix l'ARN en ADN. Recordem que el coronavirus és un virus d'ARN.

La reacció en cadena de la polimerasa amb transcriptasa inversa (RT-PCR) utilitza primer la transcripció inversa per obtenir ADN, seguida de la PCR per amplificar aquest ADN, creant el suficient per ser analitzat.[14] La RT-PCR pot detectar SARS-CoV-2, que només conté ARN. El procés RT-PCR generalment requereix unes poques hores.[15]

Test ràpid antigènic modifica

Article principal: Prova d'antigen

Es tracta d'una prova que detecta proteïnes de la superfície viral. En el cas d'un coronavirus, aquestes solen ser les proteïnes de l'espícula viral.[16]

Permet identificar les persones que estan patint una infecció per SARS-CoV-2 si la prova es fa els primers 5 dies de presentar símptomes. De moment, aquesta prova no es fa servir en persones asimptomàtiques. Es realitza amb una mostra del nas i de la gola, que el professional sanitari extreu amb l'ajuda d'un bastonet. Els resultats triguen uns 20 minuts i es donen en el mateix punt d'atenció on s'ha pres la mostra.[16]

Detecció d'anticossos modifica

Article principal: Prova de malalties víriques

Els anticossos IgM generalment es poden detectar diversos dies després de la infecció inicial, tot i que els nivells al llarg de la infecció no estan ben determinats.[17] Els anticossos IgG generalment es poden detectar 10-14 dies després de la infecció i normalment amb un nivell màxim pels volts dels 28 dies després de la infecció.[18][19] Aquest patró de desenvolupament d'anticossos observat en altres infeccions a vegades no s'aplica en la COVID-19, així pot ser que la IgM es produeixi després de la IgG, o juntament amb la IgG o que no es produeix en absolut.[20] En general, però, la detecció d'IgM es produeix, de mitjana, als 5 dies després de l'aparició dels símptomes, mentre que la IgG es detecta amb una mitjana de 14 dies després de l'aparició dels símptomes.[21] Els nivells d'IgG disminueixen significativament al cap de dos o tres mesos.[22]

Referències modifica

  1. ↑ CDC. «Coronavirus Disease 2019 (COVID-19)» (en anglès americà), 11-02-2020. [Consulta: 9 juny 2020].
  2. ↑ ; West, Rachel; Gronvall, Gigi«Global Progress on COVID-19 Serology-Based Testing» (en anglès). Arxivat de l'original el 9 de juny 2020. [Consulta: 9 juny 2020].
  3. ↑ «Test for Past Infection». Centers for Disease Control and Prevention, 11-02-2020. Arxivat de l'original el 16 maig 2020. [Consulta: 19 maig 2020]. «Antibody blood tests, also called antibody tests, check your blood by looking for antibodies, which show if you had a previous infection with the virus. Depending on when someone was infected and the timing of the test, the test may not find antibodies in someone with a current COVID-19 infection.»
  4. ↑ «The Promise and Peril of Antibody Testing for COVID-19». JAMA, 323, 19, abril 2020, pàg. 1881–83. DOI: 10.1001/jama.2020.6170. PMID: 32301958 [Consulta: 20 abril 2020].
  5. ↑ Brotschi, Markus «Bund sucht nicht mehr alle Corona-Infizierten» (en alemany). Der Bund, 07-03-2020 [Consulta: 9 juny 2020].
  6. ↑ Van Beusekom, Mary. «Italian doctors note high COVID-19 death rate, urge action». CIDRAP News, 24-03-2020. [Consulta: 9 juny 2020].
  7. ↑ Otmani, Malin. «COVID-19: First results of the voluntary screening in Iceland» (en anglès americà), 22-03-2020. [Consulta: 9 juny 2020].
  8. ↑ Ward, D. (April 2020) "Sampling Bias: Explaining Wide Variations in COVID-19 Case Fatality Rates". WardEnvironment. doi: 10.13140/RG.2.2.24953.62564/1
  9. ↑ Henriques, Martha. «Coronavirus: Why death and mortality rates differ» (en anglès). BBC News, 02-04-2020. [Consulta: 9 juny 2020].
  10. ↑ Ward, Dan (May 2020). «Sampling Bias: Explaining Variations in Age Distributions of COVID-19 Cases». Technical Report (WardEnvironment). doi:10.13140/RG.2.2.27321.19047/2. 
  11. ↑ «Why More Younger People Are Testing Positive for COVID-19». [Consulta: 18 agost 2020].
  12. ↑ «Rethinking Covid-19 Test Sensitivity – A Strategy for Containment». The New England Journal of Medicine, 2020. DOI: 10.1056/NEJMp2025631. PMID: 32997903.
  13. ↑ «RNA Extraction». AssayGenie. [Consulta: 7 maig 2020].
  14. ↑ 14,0 14,1 «How is the COVID-19 Virus Detected using Real Time RT-PCR?». IAEA, 27-03-2020. [Consulta: 5 maig 2020].
  15. ↑ «Curetis Group Company Ares Genetics and BGI Group Collaborate to Offer Next-Generation Sequencing and PCR-based Coronavirus (2019-nCoV) Testing in Europe», 30-01-2020. Arxivat de l'original el 31 gener 2020. [Consulta: 1r febrer 2020].
  16. ↑ 16,0 16,1 «Developing Antibodies and Antigens for COVID-19 Diagnostics». Technology Networks, 06-04-2020. [Consulta: 30 abril 2020].
  17. ↑ «Cellex Emergency Use Authorization». FDA, 01-04-2020. [Consulta: 10 abril 2020].
  18. ↑ «Will an Antibody Test Allow Us to Go Back to School or Work?». New York Times, 10-04-2020. [Consulta: 15 abril 2020].
  19. ↑ «Mount Sinai Emergency Use Authorization». FDA, 15-04-2020. [Consulta: 18 abril 2020].
  20. ↑ Bauer G «The variability of the serological response to SARS-corona virus-2: Potential resolution of ambiguity through determination of avidity (functional affinity)». Journal of Medical Virology, 2020. DOI: 10.1002/jmv.26262. PMC: 7361859. PMID: 32633840.
  21. ↑ «Diagnostics for SARS-CoV-2 detection: A comprehensive review of the FDA-EUA COVID-19 testing landscape». Biosensors and Bioelectronics, 165, 2020, pàg. 112454. DOI: 10.1016/j.bios.2020.112454. PMC: 7368663. PMID: 32729549.
  22. ↑ Goudouris ES «Laboratory diagnosis of COVID-19». JORNAL DE PEDIATRIA, 2020. DOI: 10.1016/j.jped.2020.08.001. PMC: 7456621. PMID: 32882235.

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Prova_diagnòstica_de_la_COVID-19&oldid=33062889»