Psicologia de la Gestalt

corrent de pensament dins de la psicologia moderna

La psicologia de la Gestalt [alemany: g̊əˈʃʷtaltʿ] és un corrent de pensament dins de la psicologia moderna, sorgida a Alemanya a principis del segle xx, i els seus exponents més reconeguts han estat els teòrics Max Wertheimer, Wolfgang Köhler, Kurt Koffka i Kurt Lewin. És important distingir-la de la Teràpia Gestalt, teràpia exponent del corrent humanista, fundada per Fritz Perls, i que va sorgir als Estats Units, en la dècada de 1960.

El terme Gestalt prové de l'alemany i va ser introduït per primera vegada per Christian Von Ehrenfels.[1] No té una traducció única, encara que se l'entén generalment com "forma". No obstant això, també podria traduir-se com "figura", "configuració" i, fins i tot, "estructura" o "creació".

Segons aquesta, la ment configura, a través de certes lleis, els elements que arriben a ella a través dels canals sensorials (percepció) o de la memòria (pensament, intel·ligència i resolució de problemes). En l'experiència del medi ambient, aquesta configuració té un caràcter primari per sobre els elements que la conformen, i la suma d'aquests últims per si sols no podria portar-nos, per tant, a la comprensió del funcionament mental. Aquest plantejament s'il·lustra amb l'enunciat: "el tot és més que la suma de les parts", amb el qual s'ha identificat amb major freqüència a aquesta escola psicològica. Amb aquest axioma s'intenta explicar que l'organització bàsica de quant percebem està en relació amb la figura en la qual ens concentrem, que al mateix temps és part d'un fons més ampli, on hi ha altre formes. En altres paraules, tot el que percebem és molt més que la informació que arriba als sentits.

Durant la dècada del 1930 es van estendre les crítiques cap a la Gestalt, i entre aquestes critiques destaca la realitzada per la psicología de la Ganzheit, dirigida per Felix Krueger.

L'escola de la GestaltModifica

Dues universitats van ser les que van obtenir els primers resultats experimentals. D'una banda hi havia l'escola de Graz i per una altra la de Berlín. L'escola de Graz va proposar la teoria de la producció, que considerava la qualitat Gestalt, és a dir, la forma o TOT, com el producte d'un acte perceptiu. Aquesta teoria va ser demostrada amb el "moviment aparent", amb la presentació de dos fenòmens en distints temps (tal com fan els dibuixos televisius) que creava moviment.

Els psicòlegs iniciadors d'aquest corrent, Max Wertheimer (1880-1943), Wolfgang Köhler i Kurt Koffka (1887-1941), van desenvolupar el programa d'investigació de la Gestalt a principis de la dècada de 1910, treballant sobre el "moviment aparent" i donant lloc a la teoria del Fenomen phi.

Un dels principis fonamentals del corrent Gestalt és l'anomenada llei de la Pregnància, que afirma la tendència de l'experiència perceptiva a adoptar les formes més simples possibles. Un altre dels principis fonamentals és l'anomenada llei de la figura i fons com a origen del centre d'atenció de la percepció dins del marc o espai perceptiu. Altres lleis enunciades serien les següents:[2]

Lleis de percepció de la GestaltModifica

Llei del tancamentModifica

  • La nostra ment afegeix els elements que manquen per a completar una figura. Això és degut a que la nostra ment percep com a més estables visualment, les formes tancades i completes, i per tant, tendeix a completar les formes percebudes per tal d'obtenir un major equilibri i organització.
 
Llei de tancament

Llei de semblançaModifica

  • La nostra ment agrupa els elements semblants en una entitat. La semblança depèn de la forma, la grandària, el color i la brillantor dels elements. Així, els elements amb atributs visuals semblants es perceben com a pertanyents a un mateix grup, independentment de la distància que els separi i només per ser similars.
     
    Llei de semblança

Llei de la proximitatModifica

  • L'agrupament parcial o seqüencial d'elements per la nostra ment. Per tant, l'observador tendrà a percebre com a figura conjunta allò que sigui més pròxim. Si això ho portem a l'experiència de l'espectador es tradueix en el fet que per diferenciar diferents elements, hem de recórrer als espais en blanc, les negretes o diferents elements que facin que un seguit d'elements que s'agrupin.
     
    Llei de la proximitat Gestalt

Llei de simetriaModifica

  • Les imatges simètriques són percebudes com a iguals, com un sol element, en la distància. Cal afegir que, hi ha diversos tipus de simetria com la de reflex (percebuda com si es reflectís la imatge), per rotació (percebuda com giratòria) o per translació (on un mòdul es repeteix).
     
    Llei de simetria

Llei de continuïtatModifica

  • La ment continua un patró, fins i tot després que aquest desaparega. Aquesta llei ens diu que els elements orientats en la mateixa direcció tendeixen a organitzar-se d'una manera determinada. Això vol dir que preferim interpretar la informació visual com connectada en lloc de desconnectada.
 
Llei de continuïtat

Llei de la comunitatModifica

  • Molts elements movent-se en la mateixa direcció són percebuts com un únic element. Per exemple, les bandades d'ocells que volen com un tot, és a dir, com si es tractés d'un organisme únic.
 
Llei de comunitat

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Hergenhahn, B.; Henley, Tracy. An Introduction to the History of Psychology (en anglès). Cengage Learning, 2013, p. 438. ISBN 1133958095. 
  2. Sternberg, Robert. Cognitive Psychology (en anglès). Cengage Learning, 2008, p. 94. ISBN 049550629X. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Psicologia de la Gestalt