Viquipèdia

Ptahhotep

filòsof egipci

Ptahhotep (2400 aC) va ser un visir i filòsof de l'antic Egipte. El seu tractat "Les Màximes de Ptahhotep" és probablement la primera gran peça de la literatura de la saviesa egípcia disponible per als erudits moderns, i va ser escrit principalment per a joves de famílies influents que havien d'assumir algun dels càrrecs més alts a l'administració. En aquesta obra es defensa l'obediència a un pare i a un superior, s'emfatitza la humilitat, la fidelitat en l'exercici de les pròpies funcions, i la capacitat de guardar silenci quan sigui necessari.[1][2][3][4]

Infotaula de personaPtahhotep

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XXV aC Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XXIV aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle XXV aC Modifica el valor a Wikidata)
Obra
Obres destacables
Project Gutenberg: 34654
Representació de Ptahhotep i la seva esposa, la princesa Khamerernebty, de la tomba a Saqqara.

Biografia modifica

Ptahhotep va ser administrador de la ciutat i visir (primer ministre) durant el regnat del faraó Djedkare a la cinquena dinastia. Se li atribueix l’autoria de Les Màximes de Ptahhotep, una primera obra de la "literatura de saviesa" egípcia destinada a instruir els joves en un comportament adequat.

Va tenir un fill anomenat Akhethetep, que també era visir. Ell i els seus descendents van ser enterrats a Saqqara. No obstant això, alguns creuen que va ser enterrat a prop de la tomba de Cleòpatra.

La tomba de Ptahhotep es troba en una mastaba al nord de Saqqara (Mastaba D62), on va ser reposat per ell mateix. El seu nét Ptahhetep Tshefi, que va viure durant el regnat d'Unas, va ser enterrat a la mastaba del seu pare (Mastaba 64).[5] La seva tomba és famosa per les seves representacions excepcionals.[6] Al costat dels títols del visir va ocupar molts altres càrrecs importants, com a supervisor del tresor, supervisor dels escribes del document del rei, supervisor del graner doble i supervisor de totes les obres reials.[7]

Mastaba modifica

La seva mastaba es troba a Saqqara. L'entrada es troba al sud-est i està decorada amb dos pilars. Segueix una habitació amb dues habitacions més a cada costat. El centre del complex està ocupat per un pati de deu pilars. Anant més cap al nord, segueixen diverses altres habitacions, amb una que conté la falsa porta de Ptahhotep i una taula d’ofrenes al davant.[8] La majoria de les parets de la mastaba estan decorades amb relleus, però sobretot només es conserven les parts inferiors de les escenes. Mostren principalment portadors d’ofrenes. L'únic membre de la família que es conserva a la decoració de la tomba és el fill Akhhotep. El nom de la dona no es conserva.

Les màximes de Ptahhotep modifica

Durant molts anys, molts erudits van creure que Ptahhotep va escriure el primer llibre de la història. El seu llibre es titulava Les Màximes de Ptahhotep. Com a visir, va escriure sobre diversos temes en el seu llibre que es derivaven del concepte central de saviesa i literatura egípcia que provenia de la deessa Maat. Era filla del primordial i simbolitzava l'ordre còsmic i l'harmonia social. La instrucció de Ptahhotep es va escriure com a consell al seu poble amb l'esperança de mantenir aquest "ordre social". Va escriure consells perspicaços que tractaven temes de maneres de taula i conducta adequada per a l'èxit en els cercles judicials fins a suggeriments útils per al marit per preservar la bellesa de la seva dona. Ptahhotep també va escriure instruccions més socials, com maneres d'evitar persones discutidores i cultivar l'autocontrol.[9]

Hi ha autors que daten les màximes de Ptahhotep molt abans del segle 25 aC. Per exemple, l'historiador guanyador del premi Pulitzer Will Durant data aquests escrits ja el 2880 aC dins de La història de la civilització: la nostra història oriental, que es va publicar el 1935. Durant afirma que Ptahhotep es podria considerar el primer filòsof de tenir els primers fragments de filosofia moral que sobreviuen (és a dir, "Les màximes de Ptah-Hotep").

Al nét de Ptahhotep, Ptahhotep Tshefi, se li atribueix tradicionalment l’autoria de la col·lecció de les dites sàvies conegudes com Les màximes de Ptahhotep,[10] les línies inicials de la qual atribueixen l’autoria al visir Ptahhotep: Instrucció de l’alcalde de la ciutat, el visir Ptahhotep, sota la Majestat del rei Isesi.[11] Prenen la forma de consells i instruccions d'un pare al seu fill i es diu que es van reunir durant el final del vell regne. No obstant això, les seves còpies més antigues que es conserven estan escrites en egipci mitjà que daten del final del primer període intermedi del regne mitjà.[12] Això vol dir que és més probable que el llibre es compongués al Regne Mitjà i que l’autoria sigui fictícia.[13] 

La traducció de Battiscombe Gunn de 1906, publicada com a part de la sèrie "Saviesa d'Orient", es va fer directament des del papir Prisse de París, en lloc de còpies, i encara es troba impresa.[14]

Una còpia manuscrita, el papir Prisse, s’exhibeix al Louvre.

Influència moderna modifica

Al popular llibre Iniciació del 1960, Elisabeth Haich, autora i professora espiritual hongaresa, afirma que en una vida passada va ser deixebla i neboda de Ptahhotep. A més, en un episodi de Quantum Leap anomenat "La maledicció de Ptah-Hotep", Sam Beckett llança a un arqueòleg anomenat Dale Conway mentre ell i un col·lega descobreixen la tomba de Ptah-Hotep, encara que se'l denomina incorrecte com un rei més aviat que un visir.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ptahhotep
  1. ↑ «Ptahhotep | Egyptian vizier» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2021].
  2. ↑ «ANCIENT EGYPT : The Wisdom of Ptahhotep». [Consulta: 23 abril 2021].
  3. ↑ «Teaching of Ptahhotep». [Consulta: 23 abril 2021].
  4. ↑ «Egyptian Philosophy – Ptahhotep» (en anglès), 29-01-2019. [Consulta: 23 abril 2021].
  5. ↑ Grimal, p.79
  6. ↑ Dieter Arnold, The Encyclopaedia of Ancient Egyptian Architecture, I.B.Tauris 2003, ISBN 1-86064-465-1, p.182
  7. ↑ Strudwick, 1985, p. 87.
  8. ↑ Mourad, 2015, p. 77.
  9. ↑ Fontaine, Carole Biblical Archaeologist, 44, 3, 1981, pàg. 155–160. DOI: 10.2307/3209606. JSTOR: 3209606.
  10. ↑ Grimal, p.79.
  11. ↑ M. Lichtheim, Ancient Egyptian Literature, p.61
  12. ↑ James P. Allen, Middle Egyptian: An Introduction to the Language and Culture of Hieroglyphs, Cambridge University Press 2000, ISBN 0-521-77483-7, p.259.
  13. ↑ Quirke, 2004, p. 90.
  14. ↑ Battiscombe G. Gunn, "The Instruction of Ptah-Hotep and the Instruction of Ke'Gemni The Oldest Books in the World", London, John Murray, Albemarle Street, 1906,

Bibliografia modifica

  • Wolfgang Kosack: Berliner Hefte zur ägyptischen Literatur 1 - 12: Teil I. 1 - 6/ Teil II. 7 - 12 (2 Bände). Paralleltexte in Hieroglyphen mit Einführungen und Übersetzung. Heft 7: Die Weisheitslehre des Ptahhotep. Verlag Christoph Brunner, Basel 2015. ISBN 978-3-906206-11-0.
  • Christian Jacq. Les Maximes de Ptah-Hotep, l'enseignement d'un sage au temps des pyramides. Présentation, texte hiéroglyphique et traduction, 2004, p. 247. ISBN 978-2-909816-64-7. 
  • Grimal, Nicholas. A History of Ancient Egypt. Oxford: Blackwell, 1995. 
  • Mourad, Anna-Latifa. The Tomb of Ptahhotep I. Oxford: Aris and Phillips Ltd., 2015. ISBN 978-0-85668-851-5. 
  • Quirke, Stephen. Egyptian Literature, 1800BC, questions and readings. London: GHP, 2004. ISBN 978-0954721862. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ptahhotep&oldid=33278384»