Ptilium crista-castrensis
Ptilium crista-castrensis és una molsa de distribució cosmopolita de la família de les Hipnàcies, autòctona de Catalunya i present també a gran part de l'Hemisferi Nord. És l'única espècie acceptada del gènere monotípic Ptilium.[1] El seu nom prové del grec clàssic (Ptilion = pluma), referit a les denses ramificacions cobertes de fil·lidis.[2]
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Bryopsida |
| Ordre | Hypnales |
| Família | Hypnaceae |
| Gènere | Ptilium |
| Espècie | Ptilium crista-castrensis De Not. |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Hypnum crista-castrensis |
Descripció modifica
Molsa que forma extensos tapissos de color verd clar, generalment coexistint amb altres espècies de molsa. Plantetes d'entre 5 i 20 centímetres de longitud, procumbents o dretes, densament ramificades, un cop pinnades (regularment ramificades) i complanades és a dir ramificacions disposades en un pla.[2] Els Fil·lidis del caulidi són circinats (fulletes en forma de falç), de 2-3 mil·límetres de llargada, de base ovada, presenten plecs longitudinals marcats i són denticulats a la part superior. Els nervis són molt curts i ramificats o bé absents. Els fil·lidis de les ramificacions són sensiblement més estrets que els del caulidi.[3][4] És una molsa dioica, rarament desenvolupa esperòfit. Esporòfit de seta llarga, càpsula inclinada i opercle cònic.[2]
Ecologia i distribució modifica
Forma grans catifes en sòls descarbonatats humits i rics en humus de l'estatge subalpí. Poc comuna a Catalunya on la podem trobar en boscos d'avet de l'Alta Ribagorça, la Vall d'Aran i el Ripollès.[4][2]
Referències modifica
- ↑ «Ptilium». The Plant List. [Consulta: 27 setembre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Wolkmar Wirth; Ruprecht Düll; Xavier Llimona; Rosa María Ros; Olaf Werner. Guía de campo de los líquenes, musgos y hepáticas. Barcelona: Omega, 2004. ISBN 84-282-1266-X.
- ↑ VVAA. Mosses and liverworts of Britain and Ireland: a field guide. Plymouth: British Bryological Society, 2010, p. 848.
- ↑ 4,0 4,1 Casas, Creu. Flora dels briòfits dels Països Catalans. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. ISBN 84-7283-583-9.