Ptolemeu de Commagena
Ptolemeu de Commagena (en grec antic Πτολεμαῖος) va ser un príncep arsàcida (part) emparentat amb els selèucides (probablement casat amb una princesa selèucida). Era sàtrapa de Commagena, i es va convertir en el primer rei d'aquell país l'any 163 aC. Formava part de la dinastia Oròntida, fundada per Orontes I. El seu pare era Orontes IV, fill d'Arsames I.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle III aC  |
| Mort | 130 aC |
Seleucid Satrap (en)  | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Període | Període hel·lenístic |
| Família | |
| Família | Dinastia oròntida |
| Fills | Sames de Commagena |
| Pare | Orontes IV |
Ptolemeu va ser l'últim sàtrapa (governador) de Commagena, una província de l'Imperi selèucida. Va servir sota els reis Antíoc III, Seleuc IV Filopàtor, Antíoc IV i Antíoc V Eupator. Va governar com a sàtrapa fins al 163 aC, quan l'Imperi es va començar a descompondre. Va decidir revoltar-se i fer de Commagena un regne independent i va decidir que Samòsata seria la capital del nou regne.
Era parent de Mitridates I de Pàrtia, i segons unes inscripcions i uns relleus trobats al Mont Nemrut, els arqueòlegs han descobert que era descendent del rei Darios I de Pèrsia. Va morir l'any 130 aC, i no es coneix el nom de la seva esposa. El va succeir el seu fill Sames de Commagena.[1][2]
Referències Modifica
- ↑ Chahin, Mack. The kingdom of Armenia. Richmond: Curzon, 2001, p. 190-191. ISBN 9780700714520.
- ↑ «La Commagène». Clio la Muse. [Consulta: 26 maig 2021].