Pubilla (dret)

figura del Dret civil català, dona instituïda hereva

La pubilla, pubila[1] o pobila[2] és una figura jurídica legal a Catalunya recollida dins el Dret Civil Català i que era costum de seguir durant els segles xviii i xix. Es tractava de donar l'herència de la família i la responsabilitat de donar continuïtat al patrimoni familiar a la noia gran quan no hi havia cap home per ser hereu.[3] La resta de fills s'anomenaven cabalers i s'havien de buscar la vida fora de l'àmbit familiar o treballar per l'hereu o la pubilla. A la pràctica no s'aplica perquè el dret civil català només obliga a llegar el 25% del patrimoni als fills i a tots, no només al o la gran.[4][5] La figura sorgeix en l'edat mitjana per la necessitat d'evitar la divisió del patrimoni familiar i mantenir l'economia familiar, basada llavors en l'agricultura.[cal citació] A partir d'aquesta figura des de mitjans del segle xx es duen a terme diversos actes folklòrics.

Grup d'hereus i pubilles amb indumentària tradicional catalana

Referències

modifica
  1. «pubil». DIEC. IEC.
  2. «pobil». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  3. Iszaevich, Abraham «Corporate Household and Ecocentric Kinship Group in Catalonia» (en anglès). Ethnology, Vol. 20, 4, octubre 1981, pàg. 277-290.
  4. Lucas Esteve, Adolfo. Els principis del dret successori català, p. 77-80. 
  5. «Pubilla (dret)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.