Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.[1]
  | |
| Nom original | (la) Publius Cornelius Tacitus |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 54 dC Gàl·lia Narbonesa (Antiga Roma) |
| Mort | c. 120 (65/66 anys) Imperi Romà |
| Tribú de la plebs | |
 Cònsol romà | |
| Pretor | |
| Governador romà | |
| Senador romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, biògraf, analista, jurista, filòsof, militar, poeta, polític, escriptor |
| Període | Alt Imperi Romà |
| Gènere | Història |
| Professors | Quintilià |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Julia Agricola (77 dC, 78 dC–) |
  | |
Era nascut a Interamna. Fill de patricis, va rebre una acurada educació a Roma, i potser va ser deixeble de Quintilià. Auster i enginyós, es va casar amb la filla de Gneu Juli Agrícola, conquistador de Britània, pel que se suposa que pertanyia a una família rica.
Va exercir diverses magistratures en els períodes de Vespasià i Titus, i va ser pretor amb Domicià, en època del qual era també membre del col·legi sacerdotal (quindecimvir sacrorum) i en aquesta qualitat va dirigir els Jocs Seculars ordenats per l'emperador.
Va viatjar per Britània i Germània (89), i amb Nerva va ser nomenat consul suffectus (cònsol suplent), dignitat vacant després de la mort de Virgini Ruf, de qui Tàcit va fer el panegíric en el Fòrum. Al 99 va exercir diverses funcions inherents a la seva magistratura de cònsol suplent, i després va abandonar la política i es va dedicar a la compilació de les seves històries.
No se sap quan va morir però va sobreviure Trajà. La majoria de les referències sobre la seva vida provenen de la correspondència que va mantenir amb Plini el jove i dels seus propis escrits.
El seu mètode històric es caracteritza per l'intent d'assolir la imparcialitat. Utilitza com a fonts testimonis orals o escrits als quals però no sempre dona crèdit i així ho fa constar expressament. La seva locució sine ira et studio (sense rancúnia i sense parcialitat) inspira encara avui historiadors i científics, tot i que ell mateix no sempre va respectar aquest principi.[2]
Obres modifica
Entre els seus escrits històrics cal citar:
- De vita et moribus Iulii Agricolae (Vida de Gneu Juli Agrícola), una biografia del seu sogre Juli Agrícola
- Historiarum libri (Llibre d'Història), relat de l'època entre Galba i Domicià (a la qual després s'havia proposat afegir una continuació amb l'època de Nerva i Trajà, que pel que sembla no es va portar a terme)
- Annales, obra històrica sobre el període comprès entre la mort d'August i la de Neró la qual potser és l'obra més coneguda, ja que en ella s'explica l'origen dels cristians: "El seu nom deriva de Crist, el qual durant l'Imperi de Tiberi havia estat executat per ordre de Ponç Pilat, procurador de Judea" i és considerat una de les proves de l'existència real de Jesús de Natzaret[3]
- Dialogus de oratoribus obra que data de l'any 81 aproximadament i en ella es tracta el tema de l'educació romana i l'oratòria
- Germània (en llatí: De origine et situ Germanorum), monografia etnogràfica de Germània.
Referències modifica
- ↑ «Tácito, Cayo Cornelio» (en castellà). Biblioteca Nacional de España. [Consulta: 24 setembre 2023].
- ↑ Ferran Soldevila, op.cit., pàgines X-XII
- ↑ Edició bilingüe traduït per Ferran Soldevila, Annals, vol. I: llibres I-II, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1930, ISBN 9788472259249
Enllaços externs modifica
- Obres de o sobre Tàcit a Internet Archive
- Comprehensive links to Latin text and translations in various languages at ForumRomanum
- Complete works, Latin and English translation at "The Internet Sacred Text Archive" (not listed above)
- Agricola and Annals 15.20-23, 33-45 at Dickinson College Commentaries