Publi Licini Cras Dives (cònsol 97 aC)
Publi Licini Cras Dives (en llatí Publius Licinius M. F. P. N. Crassus Dives) va ser germà del pretor Marc Licini Cras (Marcus Licinius Crassus) i pare del triumvir Cras. Pertanya a la gens Licínia, una família romana plebea.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle II aC  antiga Roma |
| Mort | 87 aC valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 97 aC – 97 aC Juntament amb: Gneu Corneli Lèntul III | |
| Edil romà | |
| Censor romà | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Religió a l'antiga Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Carrera militar | |
| Rang militar | legat |
| Família | |
| Família | Licini Crassi |
| Cònjuge | valor desconegut |
| Fills | Marc Licini Cras Dives I, Publi Licini Cras Dives |
| Pares | Marc Licini Cras Agelast i valor desconegut |
| Germans | Marc Licini Cras (pretor) |
Com a magistrat (probablement edil curul) va proposar la Lex Licinia, mencionada per Aule Gel·li,[1] que prohibia la despesa excessiva i la golafreria en els banquets. La data exacta d'aquesta llei no es coneix, però ja és esmentada pel poeta Lucili el 97 aC, any en què Cras Dives era cònsol, i probablement cal datar-la cap al 99 aC o poc abans. La llei va tenir el suport del senat romà que va emetre un decret per la seva entrada en vigor immediatament, fins i tot abans de ser aprovada pel poble. La llei va ser derogada a proposta de Duroni el 98 aC. Durant el seu període d'edil també va proposar una llei per limitar l'extravagància dels jocs i espectacles públics que havien esdevingut massa grans i prevenir la prodigalitat.
Durant el seu consolat (97 aC) es va prohibir un ritu monstruós (segons explica Plini) que s'havia imposat darrerament, i es va emetre un decret ordenant «no homo immolaretur».
El 96 aC va anar a la seva destinació, la província d'Hispània Ulterior on va restar alguns anys i va tornar a Roma l'any 93 aC on va ser honrat amb un triomf per les seves victòries sobre els lusitans.
A la guerra social el 90 aC va ser legat de Luci Juli Cèsar que l'any 89 aC va ser el seu col·lega com a censor, i va inscriure a noves tribus de llatins i italians que havien estat recompensades amb la ciutadania romana per la seva fidelitat a la República.
A la guerra civil que va seguir una mica després, va prendre partit per Sul·la i els aristòcrates. Quan Gai Mari i Luci Corneli Cinna van prendre el poder a Roma, es va apunyalar a fi d'escapar d'una mort potser més ignominiosa.[2][3]
ReferènciesModifica
- ↑ Aule Gel·li. Les nits àtiques II,24
- ↑ Plutarc. Plutarch's Lives (en anglès). vol.6, 1801, p. 352.
- ↑ Smith, Willam (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 874.