Publi Postumi Tubert

Publi Postumi Tubert (en llatí Publius Postumius Tubertus) va ser un magistrat romà del segle vi aC. Formava part de la gens Postúmia i portava el cognomen de Tubert.

Plantilla:Infotaula personaPubli Postumi Tubert
Nom original(la) P.Postumius Q.f. Tubertus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VI aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
1r Cònsol romà
505 aC – 505 aC
2n Cònsol romà
503 aC – 503 aC
Juntament amb: Agripa Meneni Lanat
Legat
493 aC – 493 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma, diplomàtic de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública romana primerenca Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaPostumii Tuberti (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsAulus Postumi Albus Regil·lensis Modifica el valor a Wikidata
ParesQuintus Postumius Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Premis

Va ser elegit cònsol l'any 505 aC amb Marc Valeri Volús, i els dos cònsols van lluitar contra els sabins als que van derrotar decisivament a la vora de Tibur, obtenint els honors del triomf. Tubert va ser altre cop cònsol l'any 503 aC amb Agripa Meneni Lanat i segons Titus Livi va derrotar els auruncs. Però altres autoritats indiquen que va lluitar altre cop contra els sabins, primer amb poc èxit però després obtenint una nova victòria important, que li va permetre celebrar un triomf menor o ovació, homenatge que es va introduir per primera vegada a Roma.

L'any 493 aC va ser un dels deu ambaixadors enviats pel senat als revoltats del Mons Sacer durant la Secessio plebis. Quan va morir, en data desconeguda, va ser enterrat a la ciutat per les seves virtuts, privilegi conservat pels seus descendents.[1]

Referències

modifica
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 1180.