El Pui (Useu)

(S'ha redirigit des de: Pui)

El Pui és una antiga caseria, actualment masia aïllada, del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Baén.

Infotaula de geografia políticaEl Pui

Localització
 42° 19′ 34″ N, 1° 06′ 18″ E / 42.32619°N,1.10508°E / 42.32619; 1.10508
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaPallars Sobirà
MunicipiBaix Pallars Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud1.033,9 m Modifica el valor a Wikidata

Està situada a prop i al nord del poble d'Useu, en el vessant meridional del Serrat de Corrotes. És a la dreta de la Llau del Coscollet, al sud-oest de Vilesa.

EtimologiaModifica

Del mot comú puig, amb la pronúncia pallaresa (['puj]). És, doncs, un topònim ja romànic, probablement d'origen medieval.

HistòriaModifica

Edat modernaModifica

En el fogatge del 1553, el Pui (Lopuy) declara 1 sol foc, laic.[nota 1]

Edat contemporàniaModifica

Pascual Madoz dedica un molt breu article del seu Diccionario geográfico... al Pui (Puy). S'hi pot llegir que compta amb una sola casa, una font, i l'església, dedicada a sant Benet, annexa de la parròquia de Sant Andreu de Baén.[1]

ComunicacionsModifica

Mena al Pui la pista de Baén, que arrenca del punt quilomètric 295,2 de la carretera N-260, des d'on travessa la Noguera Pallaresa pel pont de Baén. Després de passar els desviaments a Bresca i Useu, la pista puja pel vessant meridional del Serrat de Corrotes, on s'hi troba el Pui, camí de Baén.

NotesModifica

  1. "Gabriel del Pui". Iglésias 1981.

ReferènciesModifica

  1. Madoz 1849.

BibliografiaModifica

  • Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981, p. 90. ISBN 84-232-0189-9. 
  • MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. XIII, pàg. 306. Madrid: Imprenta del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de D. Pascual Madoz, 1849. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. Vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
  • Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Baén». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externsModifica